El doctor Pedro Garcia Ramos llança un avís inquietant: «La calor extrema està descompensant el nostre cos»

Les onades de calor són cada vegada més intenses, persistents i difícils de suportar. Catalunya i bona part d’Espanya afronten nous episodis de temperatures extremes, amb termòmetres que poden superar els 40 graus i diverses jornades consecutives de calor sufocant.

Aquests episodis es produeixen quan una massa d’aire molt càlid es manté durant diversos dies sobre una mateixa zona. L’augment general de les temperatures i la repetició de períodes de calor intensa fan que l’organisme tingui menys temps per recuperar-se, sobretot quan les nits també són molt caloroses.

La pregunta és inevitable: estem preparats per afrontar aquesta situació? El doctor Pedro Garcia Ramos, president de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, adverteix que els professionals sanitaris observen «cada vegada més conseqüències» relacionades amb les altes temperatures.

Segons l’expert, els cops de calor es produeixen «cada vegada amb més freqüència», especialment quan s’encadenen diversos dies de temperatures extremes.

Què li passa al cos durant un cop de calor?

Quan ens exposem durant massa temps a la calor extrema, el cos intenta refredar-se a través de la suor. El problema apareix quan perd més líquids dels que rep i ja no és capaç de regular correctament la temperatura.

«Amb la calor, l’organisme pateix una deshidratació, un augment de la temperatura i una descompensació dels nostres sistemes», explica Garcia Ramos.

Aquesta situació pot afectar òrgans vitals com el cervell, el cor, els pulmons i els ronyons. En els casos més greus, pot provocar confusió, pèrdua de consciència, alteracions cardiovasculars i fins i tot una insuficiència renal aguda.

El cervell és un dels òrgans més sensibles. Una exposició prolongada a temperatures elevades pot provocar mal de cap, somnolència, desorientació i dificultats per reaccionar amb normalitat.

Com detectar un cop de calor?

Reconèixer els primers símptomes d’un cop de calor és fonamental per actuar ràpidament. Entre els principals senyals d’alarma hi ha:

• Mareig o sensació de debilitat intensa.
• Mal de cap.
• Nàusees o vòmits.
• Pell molt calenta.
• Confusió o desorientació.
• Somnolència extrema.
• Desmai.
• Pèrdua de consciència.

Un cop de calor no és simplement tenir molta calor o estar cansat. És una emergència mèdica que pot empitjorar en pocs minuts.

Què cal fer immediatament?

Davant dels primers símptomes, cal portar la persona a un lloc fresc, a l’ombra o amb aire condicionat. També és recomanable retirar-li l’excés de roba i refredar-li el cos amb draps humits, aigua fresca o ventilació.

Si la persona està conscient, pot beure aigua en petites quantitats. No se li ha de donar líquid si està confosa, inconscient o té dificultats per empassar.

El doctor Garcia Ramos és contundent: «Davant d’una confusió, un desmai o una pèrdua de consciència, cal trucar al 112».

Hi ha persones més vulnerables?

Els col·lectius amb més risc són els nadons, les persones grans, les embarassades i els pacients amb malalties prèvies.

Les persones amb patologies cardiovasculars, respiratòries, diabetis o problemes renals poden patir una descompensació més ràpida. També són especialment vulnerables les persones grans que viuen soles, perquè poden no detectar a temps els primers símptomes de deshidratació.

Els treballadors a l’aire lliure i els esportistes que fan activitat física durant les hores de més sol també formen part dels grups de risc.

Tot i això, l’expert recorda que ningú no està completament protegit. Una persona jove i sana també pot patir un cop de calor si fa exercici intens, no s’hidrata correctament o s’exposa massa temps a temperatures extremes.

Els consells de l’expert per protegir-nos

Per reduir els riscos, Garcia Ramos recomana evitar l’exposició directa al sol durant les hores centrals del dia i limitar l’exercici físic intens quan les temperatures són més elevades.

També aconsella utilitzar roba lleugera i transpirable, buscar espais frescos i beure aigua amb freqüència, encara que no es tingui set.

Durant els episodis de calor extrema, una hidratació adequada pot situar-se entre els dos i els tres litres d’aigua al dia, encara que aquesta quantitat depèn del pes, l’activitat física i les condicions de cada persona.

«La recomanació general per a tothom és que begui aigua» i, en la majoria dels casos, «amb aigua n’hi ha prou», assenyala el metge. Les begudes isotòniques només serien necessàries en casos de sudoració molt intensa per recuperar els minerals perduts.

La calor extrema no és només una molèstia estiuenca. Pot alterar el funcionament del cos, agreujar malalties i posar en perill la vida. Detectar els símptomes a temps, hidratar-se i evitar les hores de màxima insolació pot marcar la diferència.