Carlos Llull, expert en climatització: «Un aire condicionat no refreda més de pressa per posar una temperatura més baixa»

Quant costa realment dormir amb l’aire condicionat encès? Aquesta és la pregunta que cada estiu satura la safata d’entrada de Carlos Llull, electricista i tècnic en climatització amb anys d’experiència en la instal·lació i manteniment d’equips. Després d’un vídeo viral que va arribar als quatre milions de reproduccions, Llull ha decidit posar llum a les xifres reals i als mites que envolten el confort tèrmic nocturn. «La meva feina no consisteix a vendre’t un ventilador ni a convèncer-te per instal·lar un aire condicionat; consisteix a trobar la solució que realment necessita cada client», afirma l’expert, basant-se en la realitat de centenars d’instal·lacions i no només en catàlegs.

Ventilador contra aire condicionat: per què no és una comparació justa?

Sovint, els usuaris intenten comparar el ventilador i l’aire condicionat com si complissin la mateixa funció, però Llull és taxatiu: són sistemes radicalment diferents. Un ventilador de sostre modern, amb motor de corrent continu (DC), consumeix uns 30 W a una velocitat mitjana. Si es deixa encès vuit hores, el cost és d’uns 2,4 cèntims per nit, cosa que suposa menys d’un euro al mes.

En canvi, un aire condicionat modern per a una habitació similar consumeix uns 600 W de mitjana per mantenir el confort, fet que es tradueix en uns 48 cèntims per nit (al voltant de 15 euros al mes). Analitzant aquestes dades, Llull és molt clar: «Un ventilador de sostre costa dos cèntims per nit; un aire condicionat inverter, 50, però no és una comparació justa». Segons explica el tècnic, «és més car que un ventilador, sí, per descomptat, molt més, però també estem comparant dos sistemes completament diferents: un només mou l’aire; l’altre està extraient calor de l’habitatge i reduint realment la temperatura de l’habitació».

El gran secret del ventilador

El principal error dels usuaris, segons Llull, és creure que el ventilador refreda l’aire. «Si ara mateix agafessis un termòmetre, mesuraries la temperatura d’aquesta habitació abans d’encendre el ventilador i, una hora després, comprovaries que pràcticament continua igual», adverteix. El que fa el ventilador és accelerar l’evaporació de la suor i trencar la capa d’aire calent que envolta el nostre cos, millorant la sensació tèrmica però sense reduir els graus reals de l’estança.

Això significa que, en nits de 24 o 25 graus, un ventilador és una opció excel·lent; en canvi, en plena onada de calor (amb l’habitació a 31 graus), l’alleujament serà insuficient perquè l’aire que mou continua sent calent. És en aquest punt quan l’aire condicionat esdevé imprescindible, ja que és l’únic capaç d’«extreure calor de l’interior de l’habitatge i expulsar-lo a l’exterior», reduint així la temperatura real.

La combinació guanyadora: estalvi i confort

Com a expert, la recomanació de Llull per maximitzar l’eficiència no és triar entre un sistema o un altre, sinó utilitzar-los simultàniament si és possible. Com que l’aire fred és més dens i tendeix a acumular-se a la part baixa, el ventilador ajuda a repartir-lo de manera homogènia i evita que notem els peus freds i el cap calent.

Aquesta estratègia permet apujar la temperatura de consigna de l’aire condicionat, cosa que és clau per a l’estalvi real. «Si, a més, tens un ventilador de sostre funcionant a baixa velocitat, pots posar perfectament l’aire condicionat a 25 o fins i tot 26 graus. Gràcies al moviment de l’aire, continuaràs tenint una sensació de frescor molt agradable i l’aire condicionat haurà de treballar menys», assegura Llull. A més, això elimina la molesta sensació del raig d’aire fred directe sobre el llit, fet que millora notablement el descans.

Errors crítics que inflen la factura

Finalment, Carlos Llull adverteix sobre errors habituals que disparen el consum, com posar el termòstat a temperatures massa baixes pensant que l’habitatge es refredarà més ràpid. Aquest és un dels mites més estesos: l’aire condicionat no refreda més de pressa per fixar una temperatura inferior, sinó que simplement treballa més temps, augmentant el consum energètic sense millorar l’eficiència.