Arriben els Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç: una excepcional pluja d’estels culminarà l’històric eclipsi de Sol

Una excepcional pluja d’estels servirà dimecres com a colofó de l’històric eclipsi total de Sol visible des de molts indrets d’Espanya, gràcies al fet que el màxim d’activitat coincidirà amb la Lluna nova i la llum del satèl·lit no interferirà en l’observació.

Els populars Perseids, coneguts també com a llàgrimes de Sant Llorenç perquè la seva màxima activitat coincideix amb les nits anteriors i posteriors a aquesta festivitat, són en realitat minúscules partícules procedents del cometa 109P/Swift-Tuttle que, en col·lisionar bruscament amb l’atmosfera terrestre, es desintegren i provoquen un rastre lluminós amb aparença d’estel fugaç perfectament visible des de la Terra.

Es poden veure entre 50 i 100 meteors per hora

El pic d’aquesta pluja d’estels arriba cada any pels volts del 12 d’agost, quan es poden veure entre 50 i 100 meteors per hora, segons dades de la NASA, que ha assenyalat que aquest fenomen acostuma a convertir-se cada any en la millor pluja de meteors perquè coincideix amb l’estiu a l’hemisferi nord i, per tant, els cels nocturns solen estar més clars.

I tot i que li dona nom, perquè el punt del cel des d’on sembla que arribin els Perseids està orientat cap a la constel·lació de Perseu, aquesta no té res a veure amb l’origen d’aquests meteors, que es comporten al cel com autèntics estels fugaços, entren a l’atmosfera a més de 210.000 quilòmetres per hora i arriben a temperatures que ronden els 5.000 graus en només una fracció de segon.

Des del portal de divulgació científica EarthSky, especialitzat en astronomia, els seus investigadors han insistit que no hi ha cap connexió entre la constel·lació de Perseu, les estrelles de la qual es troben a molts anys llum de la Terra, i els meteors que caracteritzen aquesta pluja d’estels, que es produeix a només uns 100 quilòmetres de la Terra.

També han aclarit que aquests meteors pràcticament mai no arriben a convertir-se en meteorits —els objectes que sobreviuen a aquesta col·lisió i arriben a impactar contra el sòl terrestre— a causa de l’extrema fragilitat i la diminuta mida de les restes del cometa del qual procedeixen, majoritàriament partícules de pols.

El 109P/Swift-Tuttle té un diàmetre de 26 quilòmetres, és l’objecte més gran que s’acosta periòdicament a la Terra, completa una òrbita al voltant del Sol cada 133 anys i, cada vegada que s’aproxima a l’estrella, s’escalfa i emet dolls de gas i petites roques, que són les que acaben col·lisionant amb l’atmosfera terrestre, tot i que només les restes més grans generen els rastres lluminosos visibles des de la Terra.

Una de les millors pluges d'estels dels últims anys

Les d’aquest any reuneixen, si el temps acompanya i el cel es manté serè, tots els ingredients per convertir-se en una de les millors pluges d'estels dels últims anys, perquè els meteors començaran a ser visibles poc després de l’històric eclipsi total de Sol del 12 d’agost i perquè la Lluna estarà en fase nova i el cel apareixerà completament fosc, cosa que facilitarà l’observació.

Els millors consells dels experts: desplaçar-se fins a indrets foscos i allunyats de la contaminació lumínica, deixar temps perquè els ulls s’adaptin a la foscor, evitar mirar fonts de llum molt brillants —com ara el telèfon mòbil—, estirar-se a terra intentant abastar el màxim camp de visió possible del cel, i tenir paciència, perquè poden passar molts minuts sense veure’n cap i, de sobte, aparèixer-ne diverses de seguides.

El millor moment per observar-les seran les hores compreses entre la mitjanit de dimecres 12 i l’alba del dia 13, però el 2026 oferirà, a més, i d’una manera absolutament excepcional, la possibilitat de veure Perseids durant el temps que duri la fase de totalitat de l’eclipsi de Sol.