Pots tenir les artèries danyades amb 20 anys i no saber-ho: l’avís d’un cardiòleg que preocupa els joves

Durant anys s’ha instal·lat la idea que els controls mèdics, les analítiques o la vigilància de la tensió arterial són cosa de persones de 40, 50 o més anys. Molts joves només van al metge quan tenen algun símptoma concret i, si fan esport, mengen relativament bé i no tenen molèsties, assumeixen que la seva salut cardiovascular està sota control.

Però aquesta percepció pot ser enganyosa.

El doctor Borja Ibáñez, cardiòleg intervencionista a l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, investigador del seu Institut d’Investigació Sanitària (IIS-FJD), cap de grup al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i director científic del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), adverteix que la prevenció hauria de començar molt abans.

«Ho tinc claríssim: el principal repte és la prevenció primària. La prevenció ha de començar als 20 anys»

assegura l’especialista.

El gran error dels joves: no controlar-se perquè es troben bé

El problema és que moltes malalties cardiovasculars evolucionen durant anys sense donar símptomes evidents. És a dir, una persona pot sentir-se perfectament bé i, al mateix temps, començar a acumular factors de risc.

Ibáñez ho resumeix amb una advertència directa: «La gent jove no es pren la tensió ni es fa analítiques, i això és un error. L’ateroesclerosi —enduriment de les artèries— comença molt abans que hi hagi símptomes».

L’ateroesclerosi consisteix en l’acumulació progressiva de plaques a les artèries i és una de les bases principals de moltes patologies cardiovasculars.

Segons el cardiòleg, «l’ateroesclerosi és la base de més del 50% de les malalties cardiovasculars i també està molt associada al deteriorament cognitiu i la demència».

Per això, esperar que aparegui un infart, una arrítmia o una insuficiència cardíaca per començar a actuar significa, en molts casos, arribar tard.

«Quan apareix un infart, una insuficiència cardíaca, una arrítmia o quan els factors de risc es presenten en edats més tardanes. Encara que existeixen tractaments molt eficaços que eviten la progressió, la persona ja viu amb la malaltia», insisteix.

A quina edat hauríem de començar a fer controls?

Segons Borja Ibáñez, la vigilància hauria de començar des dels 20 anys.

Això no significa necessàriament sotmetre’s constantment a proves complexes, sinó començar a conèixer i controlar els principals factors de risc cardiovascular: la tensió arterial, els nivells de colesterol, la glucosa, el pes, els hàbits de vida i els antecedents familiars.

L’especialista també aposta per «identificar els factors de risc des dels 20 anys, fins i tot mitjançant estudis d’imatge no invasius, per comprovar si ja existeix evidència de malaltia arterioescleròtica abans que apareguin els símptomes».

I alerta contra una altra creença habitual entre la població jove: pensar que menjar bé o practicar esport és suficient.

«No n’hi ha prou amb saber que cal menjar bé. Cal comprovar que tot està en ordre», subratlla.

Les dades que demostren que no és un problema menor

Les xifres de les malalties cardiovasculars a Espanya continuen sent preocupants.

Segons les dades recollides al text original, 113.130 persones van morir per malalties cardiovasculars en l’últim any analitzat i cada hora moren tretze persones a Espanya per alguna patologia cardiovascular.

A més:

• Les malalties cardiovasculars són la segona causa de mort a Espanya, només lleugerament per sota del càncer.
• Afecten més d’11 milions de persones, aproximadament una quarta part de la població.
• La insuficiència cardíaca afecta més de 770.000 persones.
• El 71,3% dels pacients atesos a Cardiologia i el 40% dels pacients d’atenció primària presenten hipertensió arterial.
• Fins en el 90% dels infarts es pot identificar almenys un factor de risc cardiovascular evitable.

Aquestes dades reforcen el missatge de l’expert: la prevenció no hauria de començar quan apareixen els primers problemes, sinó dècades abans.

Colesterol, tensió i medicació: què hem de controlar?

Entre els principals aspectes que cal vigilar hi ha el colesterol elevat, la hipertensió arterial, el sedentarisme, l’alimentació, el tabaquisme, l’excés de pes i l’estrès.

El mateix doctor Ibáñez explica que conviu amb el colesterol alt des dels 30 anys i insisteix que retardar el tractament no és necessàriament una bona decisió.

«I si pogués desterrar un mite, seria aquest: retardar la medicació no és millor»

explica.

El seu missatge és encara més clar: «És pitjor conviure amb un factor de risc sense tractar que prendre una pastilleta».

També remarca que «no s’han d’amagar, sinó afrontar-los com més aviat millor, perquè si no, a llarg termini es converteixen en un problema molt més gran».

L’estrès també pot acabar passant factura al cor

Un altre factor que sovint s’infravalora és l’estrès.

«Sempre s’ha dit que un nivell moderat d’estrès és bo per mantenir-nos alerta, però quan una persona no pot gestionar-lo és quan comencen els problemes», assenyala Ibáñez.

Eliminar-lo completament és pràcticament impossible, però l’especialista recomana trobar vies per reduir-lo i desconnectar. En el seu cas, ho fa compartint temps amb la família, anant en bicicleta i cuinant.

«Sempre busco un espai per compartir amb la meva família i per als meus hobbies. M’agrada molt la bicicleta, sortir al camp amb bicicleta de muntanya, i també gaudeixo molt cuinant, que és una altra afició que m’apassiona».

La prevenció no comença als 50: comença molt abans

El missatge de Borja Ibáñez qüestiona una de les idees més esteses sobre la salut: que mentre som joves i ens trobem bé no cal preocupar-nos gaire pels controls.

La realitat és que l'ateroesclerosisi, el colesterol alt, la hipertensió i altres factors de risc poden començar molt abans que apareguin els primers símptomes.

Per això, l’especialista defensa començar a controlar la salut cardiovascular des dels 20 anys, fer-se analítiques quan correspongui, revisar la tensió, conèixer els antecedents familiars i actuar sobre qualsevol factor de risc abans que es converteixi en una malaltia.

«La prevenció ha de començar als 20 anys». Una frase simple que resumeix una idea que pot resultar incòmoda per a molts joves: sentir-se sa no sempre significa que tot estigui bé.