Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Així és la vida de l’actor Quim Gutiérrez (45 anys) vivint al camp: «A mi m’ha passat una cosa fantàstica, i és que al meu poble no em coneix gaire gent»

L’actor català se’n va anar a viure a la muntanya per allunyar-se de la fama: «Preferiria ser anònim»

L’actor Quim Gutiérrez posa per als mitjans durant la presentació d’«Amor de madre», una pel·lícula de Paco Caballero

L’actor Quim Gutiérrez posa per als mitjans durant la presentació d’«Amor de madre», una pel·lícula de Paco Caballero / Chema Moya / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Oriol García Dot

Manresa

No és estrany veure esportistes, actors, artistes i celebrities en general vivint una vida plena de luxes a les grans ciutats. El que és menys habitual és veure aquests famosos vivint aïllats enmig del camp o de les muntanyes, lluny del glamur de les ciutats.

Hi ha diversos casos, com el de l’antic jardiner de Bricomanía, Iñigo Segurola, que va deixar la vida plena de comoditats a la ciutat per traslladar-se enmig de les muntanyes i crear un enorme jardí. Un altre cas recent és el de Miguel Ángel Silvestre, un dels actors espanyols més coneguts del panorama cinematogràfic actual, que ha trobat un equilibri perfecte vivint en un entorn natural, lluny de les càmeres.

El cas de Quim Gutiérrez

Aquests perfils han donat informació sobre aquesta transició al camp, però n’hi ha d’altres dels quals no se sap tant, com és el cas de Quim Gutiérrez, un dels actors espanyols més coneguts de la indústria del cinema i la televisió, sobretot dins del panorama espanyol. Va néixer el 27 de març de 1981 a Barcelona, per la qual cosa té 45 anys.

Tot i que va començar a actuar de ben jove —amb només 12 anys, a la sèrie catalana «Poblenou»—, es va apartar durant un temps del món de la interpretació per centrar-se en els seus estudis d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Un cop va tornar al món de la interpretació, va fer el salt a la fama gràcies a la pel·lícula «AzulOscuroCasiNegro», amb la qual va aconseguir el Goya al millor actor revelació el 2007.

Aparició en grans pel·lícules i sèries

A partir d’aleshores, Gutiérrez va continuar apareixent en grans pel·lícules i sèries com «Primos», «La cara oculta», «Jungle Cruise» o «El cuerpo en llamas». A més, ha continuat acumulant premis i nominacions, com el Premi Sant Jordi al millor actor, el Premi de la Unió d’Actors o la nominació als Premis Gaudí.

Lluny de la seva carrera professional, Gutiérrez també ha aconseguit triomfar en la seva vida personal. L’actor català està casat amb la model Paula Willems, amb qui té dos fills. Tots quatre han trobat al camp una mena de refugi, on la fama pesa menys i la vida s’ordena d’una altra manera, tot i que mai no han revelat la ubicació de la seva nova llar.

Separació de la vida privada i professional

L’actor sempre ha separat clarament la seva vida professional de la seva vida privada. Però en una entrevista a Vanity Fair l’any 2022, va confessar el motiu pel qual se’n va anar al camp: «Durant molt de temps vam viure a la ciutat [Madrid] i en vam gaudir moltíssim. Els caps de setmana sortíem a passejar i anàvem al Parc de l’Oest. La meva parella solia anar al camp de petita i jo també ho feia sovint. D’alguna manera, tots dos escoltàvem la crida dels ocells».

L’actor també explica els beneficis de la seva decisió: «Vam començar amb la idea de buscar una segona residència, però al final s’ha convertit en la primera. Hem guanyat privacitat i aïllament, i a mi m’ha passat una cosa fantàstica, i és que al meu poble no em coneix gaire gent».

Tornar a l’anonimat

A més, ha expressat la seva alegria per tornar a ser anònim: «De nou, he descobert què és caure bé o malament a algú per tu mateix i no pel fet que sàpiguen qui ets. És reconfortant, és nou i ho estic gaudint molt».

Finalment, Gutiérrez destaca la proximitat i la puresa que hi ha als pobles i que no es troba a les ciutats: «Es tracta de gent que em coneix pel tracte que tenim. És molt agradable viure en aquestes condicions. No és el que passa quan baixes a la ciutat. Sé que és un mal necessari, però preferiria ser anònim».

Via: El Periódico

Tracking Pixel Contents