Vols ser un bon pare o mare? La prova de foc és com reacciones quan estàs estressat

Tots volem ser bons pares i mares. Volem educar bé els nostres fills, donar-los seguretat, ajudar-los a créixer i evitar repetir errors. Però una cosa és saber què ens agradaria fer i una altra molt diferent és aconseguir-ho quan estem cansats, tenim molta feina, arribem tard o els nens no ens fan cas.

És precisament en aquests moments quan apareixen les autèntiques proves de foc de la criança.

Podem conèixer moltes teories sobre educació, posar normes, preocupar-nos perquè mengin bé o perquè facin els deures, però la manera com reaccionem davant l’estrès, com gestionem els conflictes i com els demostrem amor i afecte pot tenir un impacte encara més important.

Així ho explica Álvaro Bilbao, neuropsicòleg, psicoterapeuta, doctor en psicologia, formador en disciplina positiva i escriptor. L’expert ha col·laborat amb l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea i el Children Center de Nova York, i també és pare de tres fills.

Bilbao defensa una educació basada en la comprensió i l’afecte, però sense renunciar als límits i a les normes.

Quan tenim molta feina és quan els fills més ens observen

Un dels aspectes que més destaca l’expert és la gestió de l’estrès.

«La teva gestió de l’estrès. Com reacciones quan tens molta feina o quan no et fan cas importa»

explica Bilbao.

És fàcil mantenir la calma quan tot funciona bé. El problema arriba quan se sumen la feina, les presses, el cansament, les responsabilitats de casa i un nen que no obeeix o que necessita atenció just en el pitjor moment.

És aquí quan els pares poden cridar, respondre amb irritació o perdre la paciència.

I els nens ho observen.

Segons explica l’expert, la gestió emocional és «l’habilitat que més ràpid aprenen els nens dels seus pares».

Per això, poden «copiar els teus canvis d’humor i irritabilitat o aprendre de tu a estar en calma, a mantenir la perspectiva i a gestionar millor les seves emocions difícils».

Aquesta és una de les idees més importants: els fills no només aprenen del que els diem que han de fer. També aprenen del que ens veuen fer a nosaltres.

L’estrès dels pares també educa

La reflexió de Bilbao parteix d’una investigació de Robert Epstein, publicada el 2010 a Scientific American Mind, que va analitzar dades d’aproximadament 2.000 pares.

L’estudi comparava deu pràctiques de criança per saber quines estaven més relacionades amb una bona relació entre pares i fills i amb nens més sans i feliços.

Una de les conclusions més destacades va ser precisament la importància de controlar l’estrès.

Els pares que es consideraven excel·lents obtenien puntuacions especialment elevades en aquesta competència.

Això no vol dir que un bon pare o mare no s’enfadi mai o que sempre mantingui la calma. L’objectiu és aprendre a identificar què ens està passant i evitar que la tensió acabi descarregant-se constantment sobre els fills.

Com podem millorar la nostra gestió emocional?

La primera clau és entendre que regular-nos nosaltres també forma part de l’educació dels nostres fills.

Quan un adult és capaç de frenar abans de reaccionar, expressar que està enfadat sense atacar o recuperar la calma després d’un conflicte, també està ensenyant al nen una manera de gestionar les seves pròpies emocions.

Els pares poden treballar aquesta capacitat intentant identificar quines situacions els fan perdre més fàcilment la paciència, reduint les exigències impossibles, descansant quan sigui possible i aprenent a reparar una situació després d’haver reaccionat malament.

No es tracta de convertir-se en pares perfectes, sinó de mostrar als fills que les emocions es poden reconèixer, gestionar i reparar.

L’amor també s’ha de demostrar

L’altre gran pilar és molt més senzill, però no sempre el posem en pràctica: demostrar afecte.

Bilbao ho resumeix així: «Els demostres amor, és a dir, ets un pare càlid i afectuós. Els abraces i els escoltes sense mirar la pantalla».

Aquesta última frase és especialment significativa.

Podem passar moltes hores físicament al costat dels fills i, alhora, estar pendents del mòbil, de la feina o de qualsevol altra pantalla.

La qualitat de l’atenció també importa.

Escoltar-los quan expliquen alguna cosa, mirar-los, abraçar-los i interessar-se pel que els preocupa són gestos senzills que reforcen el vincle entre pares i fills.

Donar autonomia també és estimar

Ser un bon pare o mare no significa resoldre tots els problemes dels fills.

Segons Álvaro Bilbao, una altra de les claus és que «els dones autonomia, els cuides sense sobreprotegir-los».

L’expert explica que cal anar «deixant-los anar la mà», permetre que s’equivoquin i evitar solucionar-los cada dificultat.

«Els ajudes a créixer, no fent-ho tot per ells», assenyala.

Permetre petites frustracions, deixar-los prendre decisions adequades a la seva edat i assumir responsabilitats ajuda els nens a desenvolupar autonomia, confiança i capacitat per resoldre problemes.

La curiositat també s’educa a casa

Una altra de les pràctiques que destaca l’expert és fomentar la curiositat i l’aprenentatge.

Bilbao considera positiu que els pares expliquin històries, responguin preguntes i, quan no coneguin una resposta, la busquin conjuntament amb els fills.

Ets un bon pare o mare, explica, quan «cultives la seva curiositat, els expliques històries, quan no sabeu alguna cosa, la busqueu junts, i la curiositat i l’aprenentatge són vius a casa vostra».

No es tracta només que el nen tregui bones notes, sinó que desenvolupi interès per entendre el món.

Els conflictes entre adults també eduquen

Els nens també observen com es relacionen els seus pares.

Bilbao destaca la importància de «cuidar la relació amb l’altre progenitor».

No cal viure junts ni estar sempre d’acord. El que importa és «saber resoldre els conflictes sense atacar-vos ni crear tensió a casa».

Quan això passa, explica l’expert, els nens se senten més segurs i «aprenen de vosaltres a resoldre conflictes interpersonals».

Per tant, fins i tot una discussió pot convertir-se en un aprenentatge si els adults són capaços de discrepar sense insults, amenaces ni agressivitat.

No necessiten pares perfectes

La criança està plena de moments difícils. Treball, cansament, preocupacions econòmiques, falta de temps i responsabilitats poden posar a prova qualsevol família.

Però les conclusions que recull Álvaro Bilbao recorden que ser un bon pare o una bona mare no depèn només de grans decisions educatives.

També depèn de coses quotidianes: com reaccionem quan estem al límit, com solucionem una discussió, si escoltem els fills mentre deixem el mòbil de banda, si els permetem equivocar-se o si els fem sentir estimats.

Els nens aprenen de les nostres paraules, però sobretot del nostre comportament. I probablement una de les millors maneres de millorar la seva intel·ligència emocional és començar treballant la nostra.