Avis a la cura dels nets durant les vacances: on és el límit entre consentir i malcriar?

En l’organigrama de les famílies que afronten el repte de la criança, els avis tenen un paper crucial i insubstituïble. L’assistència que molts d’ells presten als fills en la cura dels més petits en temps com els actuals, marcats per greus dificultats per conciliar, mai no ha estat quantificada per cap organisme públic —si aquelles llargues tardes fent-se càrrec dels menors cotitzessin a la Seguretat Social, a més d’un avi se li dispararia la pensió—, però encara és més difícil valorar i avaluar el vincle emocional que s’estableix entre els més veterans i els nouvinguts al clan durant aquells anys plens d’afectes i records que perduren tota la vida.

Tanmateix, aquest vincle estret que es dona entre avis, pares i nets no està exempt de friccions, i un dels motius més habituals de conflicte és el relacionat amb la gestió de l’autoritat i el respecte per les normes de comportament que els petits han de complir quan queden a càrrec dels avis.

La queixa que aquests tendeixen a malcriar els nets és un lloc comú a les llars, expressada sovint per uns pares que, si bé celebren les connexions intergeneracionals que s’estableixen durant aquests anys en el si de la família i agraeixen el suport que els grans els ofereixen amb la logística de la criança, viuen amb preocupació, i de vegades amb enfadament, la màniga ampla que els seus pares solen mostrar en qüestions com el compliment dels horaris i les rutines dels menors, el que mengen, el que fan, el temps que passen davant de les pantalles o l’atenció que presten a qualsevol caprici que els petits demanin.

Vacances amb els avis

Aquesta tensió, que és habitual al llarg del curs, s’eleva diversos graus a l’estiu, quan el final del període escolar fa que la cura dels menors en mans dels avis sigui més freqüent i, de vegades, es prolongui durant jornades o setmanes senceres a causa de les agendes laborals dels pares.

Com resoldre el dilema de voler —o, si més no, necessitar— que els fills passin uns dies amb els avis al poble o a la casa de la platja i, alhora, témer que allà no segueixin les pautes que imperen a la llar familiar per l’actitud excessivament permissiva dels avis?

La psicòloga experta en relacions familiars Mercedes Bermejo convida els pares a repensar la manera en què veuen els més grans: «La casa dels avis és la casa dels avis, no és la llar familiar, i no els podem exigir que hi reprodueixin les rutines i els costums que regeixen a casa com ho exigirÍem a una cuidadora contractada», adverteix.

Tanmateix, això no significa que les directrius de la criança dels fills desapareguin quan aquests estan a càrrec dels avis. «És fonamental que els pares deixin clar als grans quines normes són d’obligat compliment i quines no, tenint en compte que estem en període de vacances i que els horaris i les rutines es poden relaxar una mica. No passa res si a l’estiu se’n van una mica més tard al llit, o passen més temps jugant a la ‘Play’, o mirant pantalles, però això ho han de parlar amb els grans abans de deixar-los els nens», afegeix la terapeuta.

Gaudir dels petits

La tendència dels avis a abaixar la guàrdia amb la disciplina dels nets no és un mite, sinó una realitat que respon a raons generacionals. «Cal entendre’ls: ells ja han criat els seus fills i ara es troben en una altra fase de la vida. Creuen que es poden permetre el luxe de gaudir dels petits com no ho van fer quan van ser pares», explica Cristina Noriega, docent de Psicologia de la Universitat CEU San Pablo i coautora de l’assaig Abuelos que cuidan de sus nietos.

En el treball de camp que va dur a terme amb la població sènior, la investigadora va trobar reflexions rellevants. «Molts avis, sobretot homes, senten que es van perdre la part divertida de la criança quan van ser pares perquè estaven treballant i ara, alliberats d’aquesta càrrega, volen estirar-se a terra amb els nets i fer amb ells les bogeries que no van fer amb els seus fills».

En allò que insisteixen les expertes en criança és que els menors han de tenir clar el sentit de l’autoritat, tant si són a la llar familiar com a casa dels avis durant les vacances. «Si es queden amb els avis, els pares han d’explicar als nens que els adults que ara estan al capdavant són ells i que han de complir les seves normes, tal com farien a casa amb les seves», aclareix Cristina Noriega.

Perquè aquest missatge els quedi clar i sense dubtes, és imprescindible que els menors no percebin disputes ni desautoritzacions entre els adults. «Ni els avis han de desacreditar els pares qualificant les seves pautes de massa estrictes davant dels nets, ni els pares poden criticar els avis en presència dels nens, dient que són poc formals. La negociació sobre les normes s’ha de fer en privat», adverteix Mercedes Bermejo, que alerta uns i altres contra un error que de vegades es comet a les llars: «Els menors mai no s’han d’utilitzar per plantejar batalles familiars ni per competir sobre qui cria millor».