L'estudi més gran fet fins ara sobre psicodèlics desmunta un mite: el cervell no entra en caos, es reorganitza

Sempre s’ha dit que el consum de psicodèlics converteix el cervell en un escenari de pur caos. En l’imaginari dels anys seixanta, compostos psicoactius com els anomenats bolets màgics eren capaços de transformar la ment en un lloc imprevisible i desordenat, on les fronteres entre pensaments, sensacions i percepcions es difuminaven. Però és això realment el que passa al cervell quan s’ingereixen aquestes substàncies? El major estudi fet fins ara sobre aquesta qüestió afirma que no. És més. Segons revela un treball publicat aquest dimecres a la revista Nature, compostos com la psilocibina són capaços de fer que regions cerebrals que normalment funcionen de manera separada estiguin més connectades i, alhora, de reorganitzar els patrons d’activitat del cervell.

El treball, liderat per la Universitat de Monash, a Austràlia, s’ha centrat a analitzar mitjançant tècniques de neuroimatge l’activitat cerebral de 62 adults sans sota els efectes de la psilocibina. Alguns van ser estudiats mentre descansaven, d’altres durant la meditació i d’altres mentre escoltaven música o veien una pel·lícula. La idea era comprovar si el cervell responia de la mateixa manera independentment del que estigués fent la persona. I la resposta, segons constata l’estudi, va ser que no. El treball, de fet, constata que la substància no actua de la mateixa manera en tots els cervells, sinó que depèn del context i de l’activitat que realitza cada persona.

Una de les característiques més destacades observades durant l’experiència psicodèlica va ser una reducció de la separació habitual entre diferents xarxes cerebrals. Dit d’una altra manera: l’estudi va mostrar que, en ingerir aquestes substàncies, alguns sistemes que normalment mantenen una certa especialització i funcionen de manera diferenciada passen a estar més interconnectats. Però, a diferència d’altres estudis en què aquest fenomen s’assenyalava com una mena de «caos mental», el treball va demostrar que l’activitat cerebral no es convertia simplement en soroll, sinó que «les xarxes es reorganitzaven en patrons que guardaven relació amb l’experiència de cada participant». Segons afirmen els experts, la psilocibina sembla reduir l’arquitectura cerebral habitual, però alhora permet que aparegui una organització diferent.

Efectes del consum

L’estudi també va trobar una relació entre la reorganització cerebral i la manera com els participants van descriure les seves experiències. Les persones que van mostrar una reorganització més intensa tendien a informar d’experiències psicodèliques més positives i d’una menor sensació d’estar separades del món que les envoltava.

També es va observar que aquells que presentaven una reorganització cerebral més marcada eren també els que experimentaven canvis psicològics positius més importants l’endemà. Els científics afirmen que això no demostra que la reorganització cerebral sigui la causa directa d’aquests beneficis, però sí que apunta a una relació. I, més important encara, proporciona una pista sobre un dels grans interrogants d’aquests estudis: entendre quins mecanismes cerebrals poden estar darrere dels canvis psicològics que algunes persones experimenten després de prendre aquestes substàncies.

La investigació arriba, a més, en un moment de creixent interès pel potencial terapèutic d’aquestes substàncies. Austràlia va ser el primer país a permetre l’ús regulat de psilocibina per a determinats casos de depressió resistent al tractament i de MDMA per al trastorn d’estrès posttraumàtic, dins d’un marc clínic específic.

Altres països estan explorant vies similars. A Espanya, l’únic psicodèlic autoritzat és la esketamina per a la depressió resistent als tractaments i, a banda, s’està estudiant l’ús de compostos com la psilocibina. Els experts afirmen que l’ús de psicodèlics en un context mèdic podria aportar beneficis a alguns pacients, però que en cap cas substitueixen el tractament mèdic convencional ni s’haurien d’utilitzar sense la supervisió d’especialistes.

Subscriu-te per seguir llegint