Les «staycations», o com passar les vacances a la teva ciutat: «Me’n vaig a un hotel amb piscina i aire condicionat, i ni tan malament»

La Montserrat està jubilada i ja no té la mobilitat d’abans, de manera que això d’anar de viatge a la costa, que si trens, que si carregar la maleta, que si aglomeracions, cada vegada se li fa més complicat. Just després de la pandèmia es va plantejar amb la seva filla anar a un hotel de Barcelona, la ciutat on viuen totes dues, un de bo, amb piscina, amb l’objectiu de «passar un parell de dies fresques». Des d’aleshores, es va convertir en el seu pla preferit.

«Canviem de barri, tot i que sovint hem repetit el Poblenou, que està molt en obres i, com que té tants bars per a expatriats, et fa pensar que ets fora», assenyala la dona sobre aquesta pràctica cada vegada més estesa i denominada en anglès «staycations» (stay: quedar-se; vacations: vacances): passar les vacances a la teva ciutat o en una zona molt propera.

Es tracta d’una pràctica que va començar als EUA el 2008 durant la crisi econòmica i que, després del coronavirus, ha agafat força a Europa, sobretot a França, on va néixer una aplicació mòbil, Staycations, que ofereix alternatives amb descompte per passar l’estiu a la teva ciutat. A Espanya, s’ofereixen diverses opcions a Barcelona o Madrid. A la ciutat comtal hi ha, entre d’altres, l’InterContinental Barcelona by IHG, amb una piscina rooftop amb vistes a la ciutat, o l’Hotel Ohla Eixample Barcelona, també amb piscina en ple Eixample. A Madrid, el luxós hotel de Los Artistas, al barri dels Àustries, es promociona com un lloc on descobrir «darrere les cortines de vellut vermell» una piscina climatitzada, sauna i bany turc i «un cinema privat inspirat en les sales de Hollywood dels anys 50».

La majoria de persones, però, s’ho munten pel seu compte, esperonades per l’augment del preu dels allotjaments turístics —els espanyols van fer 175,7 milions de viatges el 2025, un 4,7% menys que el 2024, segons l’INE—, perquè és més sostenible, perquè no requereix una planificació excessiva i, per un altre dels factors més importants: és més còmode.

«La meva dona i jo hem hagut de fer molts quilòmetres aquest any a Galícia i Astúries per veure la família, i ara tenim pensat agafar un bon hotel a Madrid amb aire condicionat i piscina i estar tot el dia estirats a la bartola. Potser també agafarem el bufet lliure», resumeix Antonio, que viu a Vallecas i que també creu que és una bona manera de descansar de debò, sense l’estrès de les maletes ni els viatges. «A casa no tenim aire i la idea és estar de vacances sense calor a la meva pròpia ciutat», assegura.

Dormir fora forma part de l’experiència, però no ha de ser imprescindible. Molts madrilenys i barcelonins aprofiten, de fet, aquest mes d’agost per quedar-se a la seva ciutat i gaudir de les festes populars o fer plans que no farien en un altre moment: museus, exposicions, rutes guiades...

«Ara pots anar a qualsevol lloc i aparcar. Ahir vaig estar al Museu de la Felicitat i avui al Prado», explica la Maite, auxiliar administrativa, mentre fa cua entre turistes a la pinacoteca madrilenya per poder entrar-hi gratis a partir de les 18.00 hores.

«Més preocupació per conèixer l’entorn»

«Ens estem trobant que cada vegada més madrilenys es queden per redescobrir la seva ciutat. Arribem a tenir gent a les nostres rutes que havia estat a les Piràmides d’Egipte i ara, amb nosaltres, s’han assabentat d’on són la plaça dels Mostenses o la plaça de la Paja, coses bàsiques de Madrid», assenyala Álvaro Llorente, director de ‘Madrid en la palma tu mano’, un col·lectiu que ofereix rutes culturals per la ciutat. «Cada vegada hi ha més preocupació dels madrilenys per conèixer el seu entorn», estima.

Des de les patronals hoteleres de Barcelona i Madrid expliquen a El Periódico, del grup editorial de Regió7, que encara no hi ha dades sobre aquest nou tipus de client, però els hotels d’alt standing sí que llancen ofertes concretes. Spas, jacuzzi, menús gastronòmics, tallers diversos... les opcions són inabastables perquè, a més, són les que solen estar disponibles tot l’any. Això sí, si un s’hi vol donar un caprici, ha d’estar preparat per pagar un preu mitjà-alt.

«Els preus han anat pujant, però mai no hem pagat més de 200 euros per nit i esmorzar. Tres dies ens compensen per trencar la rutina de la calor, i aprofitem la piscina des d’abans del check-in fins després de la sortida, a les 12 hores», explica la Montserrat, que sí que apunta que estaria bé que hi hagués una «tarifa especial» per a residents i així no haver de pagar la taxa turística de nou euros per persona i dia que paguen els visitants que no són de Barcelona.

Aquest any, la Montserrat i la seva filla repetiran en un «hoteliet» del carrer Pelai: «La gent riu perquè ens allotgem al costat de la plaça Catalunya, però estem en una piscina al terrat tot el dia amb l’onada de calor, ni tan malament».