Aldana (49 anys) i Martín (45 anys) viuen sense sous fixos a la muntanya: «Nosaltres no arribàvem a final de mes ni a pagar el lloguer»

Cada vegada més persones es replantegen el ritme frenètic de les grans ciutats i busquen formes de vida més sostenibles, conscients i connectades amb les seves veritables prioritats. Un d’aquests casos és el de l'Aldana i el Martín, que van transformar el fang, la palla i la fusta en el refugi dels seus somnis.

El relat ha estat compartit per Lucas al seu canal de YouTube, @CrónicasdelCambio-DMR, on dona veu a persones reals que van decidir deixar enrere la ciutat per construir una vida més senzilla i plena, ja sigui al camp o adoptant un estil de vida sense residència fixa.

En un dels seus vídeos virals, el Lucas visita l'Aldana, el Martín i la seva filla, que viuen en la tranquil·litat de la Sierra de los Padres (un petit poble situat a la província de Buenos Aires, Argentina), per explicar la seva història. En aquest reportatge, la parella mostra que la llibertat no es compra, es construeix amb les mans i amb el cor bategant al ritme de la terra i de la natura.

Afrontar els canvis en la seva vida

La parella, que viu enmig de la muntanya des de fa deu anys, explica la seva manera d’afrontar els canvis en la seva vida: «Una cosa que practiquem des de fa molts anys és el despreniment. Això no és més que una casa, una construcció. Cal no estar aferrat a les coses, perquè hi ha coses molt més importants. Per a mi, el treball interior és molt més important que la manifestació externa».

Aquesta família va començar a reciclar residus orgànics a la ciutat: «Nosaltres no arribàvem a final de mes ni a pagar el lloguer, i encara menys somiàvem amb comprar algun dia un terreny i construir-hi casa nostra. Però ens vam posar en marxa i vam començar a practicar a la ciutat: vam començar a fer compost, ho vam ensenyar als amics i vam començar a investigar sobre forns solars i sobre ecotecnologia...».

Marxar de Buenos Aires

Quan ja sabien fer de tot, van fer el pas de marxar de Buenos Aires: «Un dia, em vaig adonar que estava vivint en una casa que era una herència de la meva àvia. Vaig pensar que la podia posar a la venda, tot i que era una cosa que a la família mai no s’havia plantejat. Aleshores vam dir: “Què fem? Convertim aquest habitatge en una casa ecològica o el venem i marxem a la muntanya?”. I vam decidir marxar».

Un cop van tenir un terreny en propietat, van començar a construir la seva llar utilitzant tota mena de tècniques de construcció. «Per començar a construir aquesta casa, vam utilitzar tècniques de palla encofrada; també tenim construcció de palla arrebossada, quinxa tradicional i fins i tot vam utilitzar maó cru. És com si hi hagués diverses tècniques, però totes juntes ens han proporcionat una llar», expliquen.

Transformar residus en adob

A més de la casa, la família va construir un sistema de llit de cucs, que serveix per transformar residus orgànics en un adob natural d’una qualitat excel·lent: «Això ho podria tenir qualsevol persona en una terrassa, enmig de la ciutat, i produir aliments en quantitat i de qualitat. Jo sempre tinc el cor a la ciutat, ja que allà vaig créixer i va ser on vaig tenir el meu primer hort».

Finalment, Martín exposa les dificultats que han patit des que van deixar la ciutat: «Quan nosaltres vam venir aquí, vam venir amb molta incertesa. Però mai no oblidaré el que ens va dir el nostre amic Lucho: “Nois, amb una mica de terra i unes gallinetes, vosaltres no hauríeu de passar mai gana”. I dit i fet. Sí que hi va haver moments difícils, però sempre ens n’hem recuperat i hem continuat endavant amb tot».