El cardiòleg José Abellán alerta dels riscos d’un consum que l’OMS considera insegur fins i tot en petites quantitats

L’alcohol continua profundament integrat en la vida social a Espanya. Una cervesa després de la feina, una copa de vi durant un àpat o unes copes el cap de setmana formen part dels hàbits de moltes persones. Les dades oficials confirmen aquesta normalització: segons l’enquesta EDADES 2024 del Ministeri de Sanitat, aproximadament un 64% de la població de 15 a 64 anys havia consumit alcohol durant els últims 30 dies.

Les diferències entre homes i dones encara són visibles. Aproximadament set de cada deu homes havien consumit alcohol durant l’últim mes, davant de sis de cada deu dones. El perfil que presenta una prevalença més elevada és el d’un home d’entre 25 i 34 anys. Tot i això, les diferències entre sexes s’han anat reduint durant les últimes dècades.

Si ens fixem en el consum diari d’alcohol, aquest tendeix a créixer amb l’edat. El 2024 declarava consumir-ne diàriament un 5,4% de les persones de 15 a 24 anys; un 7,3% entre els 25 i els 34; un 9,2% entre els 35 i els 44; un 12,3% entre els 45 i els 54, i un 15,9% entre els 55 i els 64 anys. En tots els períodes analitzats, el consum és superior entre els homes que entre les dones.

Els joves beuen menys, però els consums de risc continuen existint

Entre els adolescents també hi ha dades especialment significatives. L’enquesta ESTUDES 2025, centrada en estudiants de 14 a 18 anys, mostra que el 73,9% havia tastat alcohol alguna vegada, el 71% n’havia consumit durant l’últim any i el 51,8% durant l’últim mes.

Les dades han millorat respecte d’anys anteriors, però continuen existint comportaments de risc. Un 17,2% dels estudiants s’havia emborratxat durant l’últim mes i un 24,7% havia practicat binge drinking, és a dir, consumir una gran quantitat d’alcohol en un període molt curt de temps. L’edat mitjana d’inici del consum se situa en només 13,9 anys.

De fet, el Ministeri de Sanitat ha constatat que el consum habitual d’alcohol entre els joves de 15 a 24 anys ha caigut prop d’un 60% en dues dècades. Espanya presenta, però, una paradoxa: és un dels països de la Unió Europea amb més persones abstèmies, però al mateix temps figura entre els que registren més consum diari d’alcohol.

Què diu l’OMS? «No hi ha una quantitat segura»

Durant anys s’ha repetit que una copa de vi al dia podria ser beneficiosa per al cor. La posició actual de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és molt més contundent.

L’organisme sosté que no es pot establir una quantitat d’alcohol completament segura per a la salut. L’etanol és una substància tòxica, psicoactiva i capaç de generar dependència, i està classificat com a carcinogen del grup 1, la categoria de màxim nivell d’evidència sobre capacitat de causar càncer.

L’OMS relaciona el consum d’alcohol amb almenys set tipus de càncer, entre els quals hi ha els de boca, gola, esòfag, fetge, còlon i mama. El risc augmenta a mesura que augmenta el consum, però l’organització recalca que fins i tot quantitats petites comporten algun risc, especialment pel que fa al càncer.

Això no significa que una persona que prengui una copa desenvoluparà necessàriament una malaltia, sinó que no existeix un llindar científic per sota del qual es pugui garantir que el risc sigui zero.

José Abellán explica la gran contradicció de l’alcohol

Aquí és on entra en joc el cardiòleg José Abellán, que ha abordat aquesta aparent contradicció en un dels seus vídeos divulgatius.

El metge explica que existeixen grans estudis observacionals que han relacionat un consum lleu o moderat d’alcohol amb un menor risc d’infart de miocardi. Una de les possibles explicacions és que l’alcohol pot tenir un cert efecte antiagregant plaquetari, és a dir, dificultar lleugerament la formació de coàguls capaços d’obstruir una artèria.

Però Abellán insisteix que quedar-se només amb aquest possible efecte seria mirar una petita part del problema. L’alcohol pot disminuir lleugerament un determinat risc mentre n’augmenta d’altres.

Què passa al cor quan bevem?

Segons explica el cardiòleg, després de consumir alcohol es produeix una dilatació dels vasos sanguinis, fet que pot provocar una baixada temporal de la pressió arterial. El cor intenta compensar-ho augmentant la freqüència dels batecs, cosa que pot generar palpitacions.

L’alcohol també pot irritar les aurícules i afavorir l’estrès oxidatiu, incrementant el risc de desenvolupar una fibril·lació auricular.

Aquesta relació és especialment coneguda després d’episodis de consum elevat en poc temps. Fins i tot existeix l’anomenada «síndrome del cor de festa», relacionada amb l’aparició d’arrítmies després de consumir grans quantitats d’alcohol, sovint durant caps de setmana o celebracions.

El consum excessiu i mantingut pot tenir conseqüències encara més greus: pot debilitar el múscul cardíac i acabar provocant una miocardiopatia alcohòlica i insuficiència cardíaca.

Una cervesa cada dia no és el mateix que vuit copes dissabte

Abellán també posa el focus en la manera de consumir. No és igual repartir una petita quantitat durant diferents dies que concentrar moltes begudes en poques hores.

El binge drinking o consum intensiu d’alcohol provoca pics molt elevats d’alcoholèmia i està associat amb més probabilitat d’arrítmies, ictus, accidents i altres complicacions cardiovasculars.

Per això, tot i que alguns estudis han trobat possibles efectes cardiovasculars favorables associats a consums baixos, la conclusió general d’Abellán coincideix amb la prudència que defensa l’OMS: no s’hauria de començar a beure alcohol amb la intenció de protegir el cor.

La idea principal és clara: quan s’analitza només l’infart, l’alcohol pot semblar tenir algun efecte protector en circumstàncies molt concretes. Quan s’observa la salut en conjunt, entren en joc els riscos de càncer, ictus, insuficiència cardíaca, malalties hepàtiques, dependència i accidents. Per això, tal com resumeix el cardiòleg, des del punt de vista global de la salut, com menys alcohol, menor risc.