Dones les gràcies als cotxes que et deixen passar? Això diu la psicologia de tu

Hi ha qui, quan un cotxe s’atura davant d’un pas de vianants, aixeca la mà, somriu o fa un petit gest amb el cap per donar les gràcies. I també hi ha qui simplement travessa sense mirar el conductor ni fer cap senyal. Pot semblar una diferència sense importància, però la psicologia social apunta que aquests petits comportaments quotidians poden donar pistes sobre la manera com ens relacionem amb els altres.

Les persones que acostumen a donar les gràcies quan els cedeixen el pas solen mostrar més consciència de la interacció social que s’està produint. Encara que el conductor tingui l’obligació d’aturar-se, perceben el gest com una situació de cooperació i responen amb una mostra de gratitud i reciprocitat.

Aquesta reacció pot estar relacionada amb trets com l’empatia, la cortesia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i una predisposició més gran a reconèixer els petits gestos positius del dia a dia.

Què diu la psicologia de les persones que donen les gràcies?

Diverses investigacions en psicologia social relacionen els gestos espontanis d’agraïment amb una major orientació cap a la cooperació i les relacions socials positives.

Una persona que aixeca la mà per agrair que un conductor s’hagi aturat està reconeixent, encara que sigui durant només un segon, que a l’altra banda hi ha una altra persona amb qui està compartint l’espai públic.

Aquests petits gestos poden afavorir la reciprocitat. És a dir, quan una persona rep una resposta amable després d’haver fet alguna cosa positiva, augmenta la probabilitat que mantingui aquest comportament en situacions futures.

També poden contribuir a generar una sensació de convivència i respecte entre persones que ni tan sols es coneixen.

Empatia, gratitud i una mirada més positiva

Els especialistes en benestar també relacionen la gratitud amb una forma més positiva d’interpretar les experiències quotidianes.

Això no significa que donar les gràcies en un pas de vianants converteixi automàticament algú en una persona més feliç o empàtica. Però sí que pot ser una manifestació d’un hàbit més general: fixar-se en els petits gestos positius que fan els altres.

Segons diferents treballs en l’àmbit de la psicologia i la neurociència, practicar la gratitud de manera habitual s’ha associat amb un millor benestar emocional, una major resiliència i una millor capacitat per gestionar l’estrès.

A més, el fet d’aturar-se un instant per mirar el conductor i donar-li les gràcies pot estar relacionat amb una major atenció al moment present, un concepte pròxim al mindfulness.

I què passa amb les persones que no donen les gràcies?

Aquí cal evitar una conclusió massa fàcil: no donar les gràcies no significa necessàriament ser maleducat, egoista o tenir menys empatia.

Una persona pot no fer cap gest per molts motius. Pot anar distreta, tenir pressa, estar preocupada, considerar que el conductor simplement està complint una obligació de trànsit o haver crescut en un entorn on aquest tipus de gestos no són habituals.

També hi ha persones que es mouen més sovint en pilot automàtic. Travessen el carrer concentrades en arribar a la seva destinació i no perceben aquella situació com una interacció social que necessiti una resposta.

Per tant, la psicologia no permet dividir les persones simplement entre “educades” i “maleducades” a partir d’un únic gest.

Dos perfils, però no dues personalitats tancades

De manera general, algú que acostuma a agrair que li cedeixin el pas podria mostrar una major tendència a la reciprocitat, l’empatia, l’atenció social i la gratitud.

En canvi, una persona que no ho fa pot tenir una manera més funcional d’interpretar aquella situació: el cotxe s’ha aturat perquè li corresponia i, per tant, no considera necessari respondre-hi.

També pot existir una diferència en el nivell d’atenció a l’entorn. Algunes persones detecten constantment les petites interaccions socials; d’altres estan més centrades en els seus pensaments o objectius immediats.

Cap d’aquests comportaments, però, permet fer un diagnòstic de personalitat per si sol.

Un gest de segons que pot millorar la convivència

El més interessant, segons la psicologia, és l’efecte que poden tenir aquests petits gestos sobre les dues persones implicades.

Un somriure, una mà aixecada o un gest amb el cap dura menys d’un segon, però converteix una acció purament mecànica —un cotxe que s’atura i una persona que travessa— en una petita interacció humana.

Aquesta mena de comportaments reforcen la cooperació, la cordialitat i la convivència i poden provocar que la persona que rep l’agraïment sigui més propensa a repetir una conducta amable.

Així, donar les gràcies quan ens cedeixen el pas no és només una qüestió de bona educació. Pot ser també una petita mostra de com percebem els altres, de la nostra capacitat per reconèixer els gestos positius i de fins a quin punt estem connectats amb el que passa al nostre voltant.