Un castell de 400 tones es mou a força de braços al Japó: milers de persones l’estan tornant a casa

Moure un castell sencer sense desmuntar-lo sembla gairebé impossible, però és precisament el que està passant al nord del Japó. Milers de voluntaris estan participant en el retorn de la torre del castell d'Hirosaki, una construcció històrica que pesa al voltant de 400 tones i que feia més d’una dècada que es trobava fora del seu emplaçament original.

Un castell amb més de 400 anys d’història

El castell d'Hirosaki es troba a la ciutat del mateix nom, a la prefectura d’Aomori, al nord del Japó. La seva construcció va ser impulsada pel primer senyor del domini dd'Hirosaki Tsugaru Tamenobu, però va morir abans que les obres comencessin. Va ser el seu successor, Tsugaru Nobuhira, qui va completar la fortalesa l’any 1611.

Originalment, el castell disposava d’una torre principal de cinc plantes, però aquella construcció va quedar destruïda el 1627 després de l’impacte d’un llamp i el posterior incendi. Durant gairebé dos segles, la fortalesa va quedar sense la seva gran torre.

La construcció que avui coneixem com a torre del castell dd'Hirosakiés posterior. Va ser aixecada l’any 1810, durant el govern del novè senyor del domini, Tsugaru Yasuchika. Es tracta d’una torre de tres pisos que ha arribat fins als nostres dies conservant bona part de la seva estructura històrica.

I aquí rau bona part del seu valor: és una de les només 12 torres de castells originals que encara es conserven al Japó i l’única torre d’aquest tipus de l’època Edo que sobreviu a la regió de Tohoku. A més, la torre, tres torres defensives i cinc portes del recinte estan catalogades com a Béns Culturals Importants del Japó.

El conjunt del castell d'Hirosaki també està protegit com a lloc històric d’importància nacional des de 1952. Durant prop de 260 anys va ser la residència principal del clan Tsugaru, fins a les transformacions polítiques de la Restauració Meiji.

Per què van decidir moure un castell sencer?

El problema no era tant la torre com el que hi havia sota seu. Les muralles de pedra que sostenien la construcció presentaven problemes d’estabilitat i necessitaven una restauració profunda.

Per poder treballar-hi sense desmuntar una estructura de més de dos segles, el 2015 les autoritats van prendre una decisió espectacular: traslladar la torre sencera uns 70-80 metres cap a l’interior del recinte.

La restauració ha permès retirar i tornar a col·locar 2.185 pedres de la muralla. Ara que aquesta fase ha acabat, ha arribat el moment de fer el camí invers i retornar la torre a la seva posició original.

Milers de persones estirant d’un castell amb cordes

I és aquí on la restauració s’ha convertit en tot un espectacle. En lloc de deixar tot el trasllat exclusivament en mans de grues i maquinària, l’Ajuntament d'Hirosaki ha volgut recuperar la tècnica tradicional japonesa del ‘hikiya’.

Aquest sistema permet moure edificis sencers sense desmuntar-los. La torre s’aixeca lleugerament de la base i es col·loca damunt d’un sistema de raïls i rodets. A continuació, grans cordes permeten exercir la força necessària per desplaçar-la molt lentament.

Els voluntaris estiren tots alhora i la construcció avança només uns centímetres cada vegada.

La iniciativa ha despertat una expectació enorme. Més de 8.000 persones van arribar a presentar-se per participar-hi i els voluntaris han estat seleccionats per sorteig. La previsió és que al voltant de 4.100 persones participin en el desplaçament manual dels primers cinc metres.

Després d’aquests cinc metres simbòlics moguts amb força humana, la resta del trajecte —uns 73 metres— es completarà amb maquinària especialitzada. En total, la torre ha de recórrer aproximadament 78 metres per tornar al punt on s’aixecava abans del trasllat del 2015.

És un rècord Guinness?

Tot i l’espectacularitat de l’operació, no consta que el trasllat del castell d'Hirosaki hagi estat reconegut oficialment com un rècord Guinness. La base pública de Guinness World Records recull diversos rècords relacionats amb castells, però no apareix cap categoria o registre que acrediti aquesta operació concreta com el castell més pesant mogut per voluntaris.

Això no vol dir que la gesta no sigui excepcional. El trasllat del 2015 ja va ser considerat extraordinari perquè feia aproximadament un segle que no es movia una torre de castell al Japó mitjançant aquesta tècnica, i va destacar també per la participació directa de ciutadans.

Ara, més d’una dècada després, el castell d'Hirosaki torna al seu lloc gairebé de la mateixa manera que en va marxar: sobre raïls, amb rodets i amb centenars de mans estirant cordes.

La tornada de la torre, però, no significa que la restauració s’hagi acabat. Encara queden treballs de conservació, restauració i reforç antisísmic, dins d’un projecte destinat a preservar un dels grans exemples del patrimoni històric japonès per a les pròximes generacions.