La pràctica de la marxa nòrdica es dispara entre els majors de 50 anys: «Vaig passar de no tenir massa muscular a tenir una mobilitat perfecta»

Guillermo Solana venia aquell dia d’agost del 2021 de practicar barranquisme a la zona de Panticosa quan la vida se li va fondre en negre a la carretera. Amant de la muntanya, era un assidu de l’espeleologia en indrets inhòspits i complicats, però va ser aquell accident, en què el seu cotxe va xocar contra un autobús, el que el va portar a l’UCI durant sis dies. L’esquena destrossada, els pulmons perforats i nombroses seqüeles més. Li van dir que havia tingut sort de salvar la vida i que potser podria tornar a caminar amb normalitat. «Vaig estar força greu. Els metges em deien que la meva única recuperació seria estar estirat, caminar i tornar-me a estirar», recorda. Tenia 52 anys.

Feia temps que una exparella li havia ensenyat la tècnica del ‘nordic walking’, l’activitat física nascuda a Finlàndia per entrenar esquiadors fent servir bastons i que s’havia convertit en un esport popular, principalment en alguns països de l’Europa central, per la seva accessibilitat. «Va ser molt dur. Amb prou feines tenia massa muscular, però vaig començar a poc a poc amb els bastons. D’un portal a un altre. Quan els metges em veien no s’ho podien creure, deien que era una recuperació espectacular». Avui, cinc anys després, no té dolors i la seva mobilitat és “perfecta”: «Tot va ser gràcies a la marxa nòrdica».

Els metges en destaquen els beneficis per a persones amb afeccions cardiovasculars o que han patit lesions: «És un esport poc lesiu»

«Quan la vida et dona un revés, et fa centrar-te. També despertes», assegura Guillermo, que aleshores va deixar la seva feina de tècnic de so i va començar a fer cursos, a formar-se, «perquè vaig veure que la marxa nòrdica era molt efectiva». «L’havia d’ensenyar per ajudar altres persones. Quan algú ve i et diu que té dolors aquí o allà, no hi ha cap problema. Si pots caminar, pots fer marxa nòrdica; encara que no estiguis bé físicament, la pots practicar», assegura el fundador i director de Nordicamos, un club que actualment fa classes a centenars de persones per diferents indrets de la serra de Madrid.

Beneficis de la marxa nòrdica

Segons un estudi universitari publicat a la Revista Española de Educación Física y Deportes (REEFD) i elaborat per David Cerro i Javier Agorreta, l’edat mitjana dels practicants d’aquest esport, a mig camí entre l’oci i l’activitat saludable, és de 52,5 anys. És lleugerament més practicat per homes que per dones i la meitat dels qui el practiquen habitualment ho fan entre tres i sis hores setmanals. Normalment, ho fan sota el paraigua de clubs esportius o associacions de turisme actiu. A més, no cal estar a alta muntanya per practicar-lo, sinó que també es pot fer en zones urbanes.

La facilitat per començar i el fet que no és una pràctica lesiva per a les articulacions són alguns dels principals motius pels quals aquest esport, que, tot i que pugui semblar senzill, exigeix una tècnica molt depurada per practicar-lo correctament, viu un ressorgiment a Espanya, sobretot entre les persones majors de 50 anys.

Reconegut com a disciplina esportiva fa just deu anys, des de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) estimen que el practiquen desenes de milers de persones, tot i que no hi ha dades precises, ja que hi ha més de 250.000 llicències d’esports de muntanya, però no estan desglossades per modalitats.

Guillermo Solana, fundador i director de Nordicamos, una escola d’aprenentatge de marxa nòrdica, practicant aquest esport per la serra de Madrid.

La pràctica d’aquest esport, segons diversos estudis, millora la salut cardiovascular i metabòlica i es recomana en programes de prevenció i rehabilitació de malalties cròniques, com la hipertensió arterial i la diabetis de tipus 2, a més de pacients amb malalties neurodegeneratives o Parkinson.

«S’exercita el core, s’activa la bomba cardíaca, millorant la capacitat pulmonar, i es milloren la força i la resistència», explica Delfín Couto, metge especialista en angiologia i cirurgia vascular.

«S’exercita el core, s’activa la bomba cardíaca, millorant la capacitat pulmonar, i es milloren la força i la resistència»

Delfín Couto, metge especialista en angiologia i cirurgia vascular

«Anem avançant. El 85% de les persones que fan senderisme el practiquen perquè han incorporat el suport dels bastons com a part de l’exercici. Els bastons també s’estan començant a utilitzar en el ‘trail running’. Surts qualsevol dia pel parc del Retiro i veus diversos grups», assegura Teresa Campuzano, vicepresidenta de la Federació, que té clars els beneficis d’aquest esport: «Amb la marxa nòrdica es consumeixen més calories —ben practicada i a bon ritme es poden cremar 500 calories en una hora— i s’exerciten més músculs i el tren superior».

Impuls de les administracions

L’esport està vivint un impuls molt important per part de les administracions. A Catalunya, el Departament de Territori ja té sobre la taula el projecte per adaptar rutes de les estacions d’esquí per practicar marxa nòrdica i altres modalitats, com el senderisme o el ciclisme, durant tot l’any.

És un pla que va en la línia de l’objectiu de desestacionalitzar les estacions d’esquí. «Volem un model 365 i sostenible», assenyalen des de la conselleria, que ha començat per les estacions d’Aransa i Lles.

Un grup practica ‘nordic walking’ en una zona rural durant una sessió d’entrenament organitzada per Global Nordic Walking.

A Madrid, l’Ajuntament té un programa específic anomenat ‘Marxa Nòrdica per Madrid’, integrat en el programa Deporte en la Calle, amb sessions pràctiques per ensenyar la tècnica en centres esportius. En set anys ha passat de 500 a 2.000 inscrits.

«Ara mateix surten 53 grups d’unes 25 persones. Surten no només dels poliesportius, sinó també dels centres de salut de l’Ajuntament. És fantàstic perquè per a gent que no ha practicat mai esport o que fa anys que està inactiva és la manera de posar-se en marxa», precisa Campuzano, que destaca que la marxa nòrdica «no és un esport d’alt impacte» i, a més, permet «socialitzar molt».

El perfil de les persones que el practiquen va des dels vuit fins als 80 anys. «Hi ha gent que competeix internacionalment en la categoria de més de 70 anys», afegeix.

La postura i els moviments s’han d’aprendre per practicar la marxa nòrdica amb la màxima eficàcia.

«És un esport fàcil d’aprendre i cada vegada hi ha més demanda. Apostem perquè la gent sigui autònoma i no depengui d’un grup per sortir», afegeix José Antonio Sánchez, un dels precursors a Espanya de l’ensenyament de la marxa nòrdica amb Global Nordic Walking, una escola nascuda el 2014 per la qual han passat milers de persones, des dels set fins als 87 anys. «La mitjana d’edat és de 57 anys; és un esport fabulós per a les famílies».

Segons aquest expert, molta gent arriba a la marxa nòrdica després d’haver practicat ‘jogging’ o ‘running’, esports que «amb el pas del temps poden ser lesius». Per això defensa la marxa nòrdica perquè «és respectuosa amb els genolls i ajuda la part superior del cos, exercitant el tors i l’esquena».

Això sí, explica que cal «utilitzar els bastons d’una manera concreta, apuntant al terra i amb les puntes cap enrere per impulsar-me amb els braços cap endavant. Si es fa així, és un esport rodó. En lloc de dues cames, en tens quatre».

Per a Sánchez, el component social és «molt important» perquè practicar-lo en grup i, normalment, en espais de natura suposa, a més, «un bàlsam per a la ment».