Els consells de l'experta per conèixer la simptomatologia més freqüent d'al·lèrgia en gossos

Les al·lèrgies no només afecten els humans, també a les nostres mascotes, concretament entre un 10 i un 20% dels nostres gossos en pateixen alguna. O no has vist mai el teu gos esternudar en determinades èpoques de l'any? Aquests increments apareixen per l'augment dels nivells de contaminació, al·lèrgens, etc.

Tot i que qualsevol raça de gos pot desenvolupar al·lèrgies, algunes races són més propenses a patir-les que altres. Entre les races més susceptibles es troben: Golden retriever, Labrador retriever, Pastor alemany, Shar pei, Bulldog francès, Yorkshire terrier, Bòxer, Beagle, Dàlmata o Irish setter. Això no obstant, cal tenir en compte que cada gos és diferent encara que siguin de la mateixa raça.

Pel que fa al moment en què poden aparèixer els símptomes d'al·lèrgia, aquests solen desencadenar-se als gossos que tenen edats compreses entre els 6 mesos i els 3 anys.

Com saber si el teu gos és al·lèrgic?

Les al·lèrgies en gossos es poden manifestar de diverses maneres, i no sempre són fàcils d'identificar. No obstant això, hi ha alguns senyals que et poden indicar que el teu gos pateix una al·lèrgia:

• Rascat excessiu. Si el teu gos es rasca amb freqüència, especialment en zones com la cara, les potes o el ventre, és possible que tingui una al·lèrgia cutània.
• Llepar-se o rosegar-se. Un gos al·lèrgic pot llepar-se o rosegar-se de forma insistent les potes, les orelles o la zona genital, buscant alleujar la picor.
• Fregar-se contra objectes. Fregar-se contra mobles, parets o altres objectes pot ser una manera d'intentar alleujar la picor o la irritació de la pell.

• Envermelliment i inflamació de la pell. La pell del gos es pot veure envermellida, inflamada i amb erupcions, especialment en zones com la cara, les potes, el ventre o les orelles.
• Otitis. La inflamació de l'orella interna i externa pot provocar picor, envermelliment, mala olor i secreció de l'oïda.
• Conjuntivitis. La inflamació de la conjuntiva, la membrana que recobreix la part blanca de l'ull i l'interior de la parpella, pot provocar picor, envermelliment, llagrimeig i secreció ocular.
• Problemes respiratoris. En alguns casos, les al·lèrgies poden provocar problemes respiratoris com ara tos, esternuts, dificultat per respirar i sibilàncies.
• Problemes digestius. Les al·lèrgies alimentàries poden provocar problemes digestius com vòmits, diarrea i pèrdua de pes.

Pel que fa a les causes que provoquen les al·lèrgies als gossos, les més comunes són:

• Al·lèrgies ambientals: la pols, el pol·len, els àcars de la pols, la floridura i les espores de fongs.
• Al·lèrgies alimentàries: la carn de vaca, pollastre, blat, lactis i blat de moro.
• Al·lèrgies a les puces: la saliva de les puces pot provocar una reacció al·lèrgica en alguns gossos.

Diagnòstic de les al·lèrgies en gossos

Tot i que els símptomes d'un gos al·lèrgic poden anar des de gratar-se sovint a tenir problemes digestius, el fet és que serà el veterinari qui ha d'examinar l'animal per determinar si l'animal té alguna intolerància. Per això, el veterinari realitzarà una sèrie de proves per descartar altres causes dels símptomes del gos, com ara infeccions parasitàries o bacterianes. Aquestes proves poden incloure un examen físic, una analítica, examen cutani o eliminació d'alguns ingredients de la dieta.