Un estudi genètic diu adeu al mite que segons la raça el gos és més o menys agressiu

L'abril del 2022 va aparèixer un estudi genètic fet per l'American Association for the Advancement of Science difós per la revista científica nord-americana 'Sicence'. En aquest, van comprovar i afirmar que l'agressivitat no va determinada per la raça, tal com s'havia estipulat fins avui dia.

L'anàlisi extreta d'aquestes dades determina que la raça, per si sola, no ajuda gens a predir el comportament del gos.

Lleis i prohibicions

Avui dia, a la majoria de les races de gossos moderns se'ls atribueixen temperaments característics associats amb la seva funció ancestral. Com a tal, se suposa que l'ascendència racial dels gossos prediu el temperament i el comportament individual de cada exemplar. Aquesta deducció ha portat, entre altres resultats, una varietat de lleis específiques de races, que poden incloure restriccions d'assegurances o la prohibició total de tenir algunes races de gossos.

Tot i això, la científica Kathleen Morrill i el seu equip han utilitzat estudis d'associació de tot el genoma per buscar variacions genètiques comunes que poguessin predir trets de comportament específics en un total de 2.155 gossos de raça pura i mixta.

I han creuat aquestes dades amb les prop de 200.000 respostes que han donat els seus propietaris a 18.385 enquestes de Darwin's Ark, una base de dades de trets i comportaments canins.

Cap específic de la raça

Les dades de comportament s'han analitzat en funció de les races, les informacions proporcionades pels propietaris dels gossos i els antecessors genètics dels gossos segons la raça a què pertanyen.

Els resultats d'aquestes proves, que van incloure dades de 78 races, van identificar 11 loci genètics -els llocs on estan localitzats en un cromosoma uns gens específics- fortament associats amb el comportament, encara que cap era específic de la raça.

De tal pal, tal estella

"És una cosa evident", apunta el doctor Gaspar García, veterinari de Món Animal, "la perillositat depèn del gos en si, encara que sí que és veritat que cada raça té les seves característiques", afegeix. Com també és cert que "de pares agressius sí que poden sortir gossos agressius", matisa. És a dir, que "en part, l'agressivitat sí que es transmet pels gens. Però en cap cas per la raça 'per se", explica.

Cal destacar que entre els comportaments predits amb més força per la genètica hi havia la docilitat del gos i la capacitat d'aquest per respondre a les ordres humanes.

De la mateixa manera pensa Cristina González, veterinària del Servei d'Etologia Clínica de l'Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que explica que l'agressivitat és una característica "multifactorial, que és determinada per diferents motius" i sí que pot tenir un component important derivat de la genètica: "Mares que pateixen por al fetus i que aquests neixin amb certa predisposició a ser agressius", assegura.

Por i traumes

González aclareix que un dels factors que provoquen que un gos tingui comportaments agressius "és la por causada, alhora, per fets traumàtics, situacions 'normalitzades' que els gossos pateixen diàriament, com per exemple que no es respecti el descans o l'exposició a estímuls urbans agressius, com el soroll del trànsit en una terrassa.

La investigació publicada a 'Science' avala les opinions de García i González, i determina que la raça només explica el 9% de la variació de comportament en cada individu gos. I encara més: per a certs trets de comportament, l'edat o el sexe del gos han estat més determinants a l'hora de predir-ne el comportament que la raça.

Trets hereditaris

Els investigadors no han estat, doncs, capaços de trobar comportaments exclusius d'una raça concreta. "La majoria dels comportaments que considerem característiques de races de gossos modernes específiques, probablement es van deure a milers d'anys d'evolució del llop al caní salvatge, al gos domesticat i, finalment, a les races modernes", assegura l'autora Elinor Karlsson en un article relacionat. "Aquests trets hereditaris són milers d'anys anteriors al nostre concepte de les races de gossos modernes", conclou.

En resum: les troballes de l'estudi científic desafien les tesis actuals sobre la vinculació de la idiosincràsia dels gossos i la raça a què pertanyen, conceptes usats erròniament per explicar per què algunes races són més agressives, obedients, dòcils o afectuoses que altres.