Els gossos pensen en “el que es fa” amb un objecte, no només en “com es veu”

Els gossos amb talent per al vocabulari poden fer molt més que diferenciar una corda d'una pilota: són capaços de transferir noms apresos a objectes completament nous, sempre que l'ús sigui el mateix. No es fixen en l'aspecte, sinó en com i per a què s'utilitza cada cosa durant el joc.

Els gossos amb un vocabulari específic per a noms de joguines poden transferir els noms apresos a objectes completament nous, no perquè aquests s'assemblin, sinó perquè s'usen de la mateixa manera.

Això significa que, si un gos ha après que la paraula “pull” s'usa quan juga a estira-i-arronsa —és a dir, aquest joc on agafa l'objecte amb les dents i el seu amo estira de l'altre extrem—, l'important no és el tipus de joguina, sinó l'acció. Quan se li presenta un objecte completament nou i s'hi juga de la mateixa manera, el gos comprèn que aquest nou objecte també entra dins de la categoria “pull”. Així, l'etiqueta verbal no s'associa només a una corda, sinó a qualsevol objecte que serveixi per a aquest tipus de joc, encara que mai no ho hagi vist abans. El gos pensa en allò que fa amb l'objecte, no simplement en com es veu.

Paraules clau

Aquesta troballa sorprenent sorgeix d'una investigació publicada a la revista Current Biology que s'ha centrat en el que anomenen “gossos dotats per a l'aprenentatge de paraules” o Gifted Word Learners. En lloc de limitar-se a reconèixer objectes per les seves característiques perceptives, aquests gossos demostren una capacitat notable per crear categories funcionals basades en l'experiència quotidiana i lúdica amb els seus amos.

El procediment experimental va demostrar que, després d'aprendre els noms de diferents joguines associades a activitats concretes (com llançar o portar), els gossos són capaços d'estendre aquest coneixement a objectes nous, guiats únicament per la funció que exerceixen en el joc, sense necessitat d'una semblança física.

Resultats clars

L'experiment es va dur a terme en un entorn natural, allunyant-se dels entrenaments intensius d'altres estudis en animals i apropant-se a la quotidianitat dels infants aprenent paraules. Aquest mètode permet observar com els gossos integraven l'ús social de les etiquetes verbals durant sessions de joc normals.

Després de confirmar que els gossos sabien identificar correctament els objectes usats habitualment per jugar a estira-i-arronsa (“pull”) i per llançar i portar (“throw”), els investigadors els van presentar joguines noves, molt diferents en aspecte i material. La clau era que aquests objectes es van assignar als mateixos tipus de joc: s'utilitzaven igual que els habituals, uns per estirar i altres per llançar. D'aquesta manera, es comprovava si els gossos feien servir la paraula “pull” o “throw” per respondre, guiant-se per l'acció —el tipus de joc— i no simplement per l'aparença de l'objecte.

Referència

Dogs estenen verbal labels for functional classification of objects. Claudia Fugazza et al. Current Biology, September 18, 2025. DOI: 10.1016/j.cub.2025.08.013

Capacitat d'abstracció

Així, els resultats posen en qüestió la visió tradicional sobre la classificació animal, demostrant que aquests gossos poden abstreure la funció com a base per a la categorització i la transferència d'etiquetes verbals. És a dir, pensen en el que es fa amb l'objecte, no només en com es veu.

La investigació convida a reconsiderar les fronteres entre el llenguatge humà i la cognició animal, tot assenyalant que la socialització i l'aprenentatge compartit poden originar processos mentals complexos, fins i tot en espècies que no desenvolupen llenguatge formal.

Per descomptat, aquestes habilitats no són universals a tota l'espècie canina: els Gifted Word Learners representen casos excepcionals. Tot i això, demostren que la cognició animal pot assolir nivells insospitats de flexibilitat i abstracció quan l'aprenentatge ocorre en un context social, variat i humà, com el joc entre amo i mascota.

Les implicacions van més enllà de la simple anècdota: obren noves vies per explorar com l'entorn i la interacció social influeixen en l'evolució dels processos de categorització i en la relació entre la funció, el llenguatge i el pensament en els animals i els humans.