L'error de tenir espècies exòtiques com a mascotes: Què fer si no es poden mantenir?

El nombre de mascotes a Espanya no para de créixer. Actualment, segons informes especialitzats, hi ha uns 24 milions d'animals de companyia; és a dir, pràcticament un per cada dos habitants. Els més nombrosos són els gossos, amb uns 10 milions d'exemplars, i els gats, amb uns 6 milions. Si es descompten aquests dos grups d'animals encara queden 8,7 milions d'exemplars més, que es reparteixen entre aus (5 milions), petits mamífers (1,5 milions), tortugues (1,4 milions) i peixos (prop de 700.000).

Ara bé, hi ha un costat fosc en la possessió d'aquestes mascotes, sobretot quan es tracta d'espècies silvestres, capturades al medi natural, i que sovint procedeixen del tràfic il·legal. Sigui com sigui, acaben a la llar de persones que no són conscients dels problemes comporta adquirir aquests animals.

Per això, la Coalició per al Llistat Positiu, que agrupa diverses entitats dedicades als animals a Espanya, demana precisament això: un llistat positiu de mascotes, que consisteix a establir una relació d'aquelles espècies legalment permeses com a mascotes, prohibint-ne la resta.

Varietat d'espècies

Són contínues les notícies relacionades amb rescats d'espècies tan dispars com micos caputxins, ossos rentadors, suricates, cotorres, tortugues de Florida, kinkajúes, servals o caracals.

“En la majoria dels casos, aquestes notícies fan al·lusió a animals exòtics que van ser comprats com a animals de companyia per amants dels animals, probablement influïts per publicacions en xarxes socials i sense gaire coneixement de la seva manera de vida”, afirmen des de Llistat positiu.

Les complicacions apareixen al cap de pocs mesos o anys: "El que semblava un 'valent gatet' o un suricata nadó 'super mona', es converteixen en poc temps en animals que les necessitats d'alimentació, moviment, interacció o hàbits dels quals resulten complexos d'atendre pels seus cuidadors", afegeixen. És a dir, aquests exemplars acaben condemnats a una vida de privació i patiment en molts casos, però els amos també pateixen problemes que no havien previst.

Per això molts amos acaben abandonant a la natura aquests animals “amb les consegüents conseqüències no només per al mateix animal, sinó també per al medi ambient, per a altres espècies o per a la salut pública”.

Cal tenir en compte que entre el 60% i el 75% de les malalties infeccioses emergents al planeta procedeixen dels animals, i la majoria s'originen a la fauna silvestre. Diferents investigacions han identificat només a Europa 70 malalties zoonòtiques diferents relacionades amb animals exòtics transformats en mascotes.

On portar un animal exòtic?

La portaveu de la Coalició per al Llistat Positiu, Olga Martín, respon a la pregunta de què cal fer quan, a causa d'una equivocació o manca d'informació, tenim a casa un animal que no podem mantenir.

“El més recomanable és reubicar l'animal en un entorn adequat (mai abandonar-lo ni alliberar-lo a la natura), com ara un centre de rescat o un santuari especialitzat en fauna exòtica que pugui acollir-lo legalment i garantir-ne el benestar”

A Espanya hi ha diversos d'aquests centres:

• AAP Primadomus (Villena, Alacant), especialitzat en mamífers exòtics com primats, felins i altres animals que procedeixen del mascotisme o l'explotació.
• GREFA (Madrid). Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat. També acull fauna exòtica en alguns casos.
• Fundació MONA (Girona). Dedicada al rescat de primats.
• CRARC. Centre de recuperació d'amfibis i rèptils.
• Fundació FIEB, desenvolupa projectes relacionats amb la conservació de la biodiversitat i l'estudi del comportament animal.
• Fundació Neotròpic, únic centre de fauna exòtica a Canàries.

No alliberar-los a la natura

Olga Martín recalca que no s'ha d'alliberar l'animal a la natura, "ja que es pot convertir en una espècie invasora i causar greus danys a l'ecosistema, a les persones i a altres animals. Les sancions per incompliment d'aquesta norma poden anar des de 500 € fins a 50.000 €, depenent del cas".

Les tres entitats que formen part de Llistat Positiu (ANDA, FAADA i AAP Primadomus) ja han rebut al voltant de 80 peticions de rescat només des de començament d'any i únicament pel que fa a mamífers. Els més habituals són les petaures, mofetes, suricates i felins silvestres, com ara caracals i servals.