El virus de la ràbia no és una malaltia del passat: Què fer si ens mossega un gos?

Encara que no ho sembli, la ràbia encara continua existint. Avui encara afecta més de 150 països i, segons dades de l'OMS, mata una persona cada 9 minuts. I encara que està dit que cada any hem de vacunar tots els nostres gossos, gats i fures... a Espanya ni tan sols tenim un protocol uniforme de vacunació anual contra un brot de la ràbia.

I és que, com denuncien els experts:

"Hi ha una immensa i inacceptable variació tant a l'obligatorietat com als protocols de vacunació de la ràbia, segons les comunitats autònomes".

Un exemple és Galícia, que s'ha convertit en l'única comunitat d'Espanya on no és obligatòria la vacunació contra la ràbia.

Espanya està en risc alt de patir un brot de ràbia

El darrer Estudi Epidemiològic de Ràbia, impulsat per MSD Animal Health, assenyala que Espanya es troba en risc alt de patir un brot de ràbia. Els últims casos detectats al nostre país han estat a la Ciutat Autònoma de Melilla, un dels quals fa tan sols uns dies.

Els tres motius fonamentals en què se sustenta aquesta afirmació són:

• Som veïns de països on la ràbia és endèmica, i per això tenim casos localitzats a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
• Ucraïna és un país on hi ha la ràbia, i molts refugiats surten amb les seves mascotes, encara que a Espanya hi ha un control sobre totes les que arriben.
• La taxa de vacunació és tan petita que qualsevol incident seria molt preocupant.

Molt baixes xifres de vacunació

I és que, com recull l'estudi de MSD, hi ha comunitats on no és obligatòria la vacuna, els percentatges són molt preocupants. Per exemple:

• Catalunya, només l'11,51% dels gossos estan vacunats contra la ràbia (xifres del 2022, quan no era obligatòria la vacunació)
• Galícia, ni tan sols arriba a vacunar 1 de cada 10 gossos (9,37%)

El pitjor és que ni tan sols on és obligatòria aconseguim percentatges desitjables. I així ens trobem que les més altes taxes de vacunació continuen sent escasses, com mostren les dades dels 3 primers:

• Aragó, 63,7%
• Comunitat Valenciana, 59,2%
• Navarra, 32,5%

Per això, els especialistes volen aprofitar el Dia Mundial contra la Ràbia, que es va celebrar el passat 28 de setembre, per animar a protegir les nostres mascotes d'aquest virus “altament mortal”.

El doctor Fernando Fariñas, immunòleg i coautor de l'estudi, especifica que:

"Un percentatge d'immunització menor del 70% no només és un risc per a la comunitat autònoma que decideix no vacunar, sinó que influeix de manera igualment notable en la immunitat de població (immunitat de ramat) de la resta del país".

Malaltia vírica

La ràbia és una malaltia infecciosa vírica que cada any mata gairebé 60.000 persones a tot el món.

És causada per un Rhabdoviridae, família de virus que infecta animals, plantes, fongs i protists (els que no són cap dels altres tres).

I és un problema de salut pública a més de 150 països.

L'OMS pretén erradicar aquesta malaltia abans del 2030, i Espanya és un país lliure de ràbia des del 1978. Però des de començament d'any s'han detectat cinc casos, importats i molt aïllats, a Melilla. I els experts ho atribueixen a la seva proximitat amb el Marroc, on sí que és present.

Aquests casos importats de ràbia se solen donar en gossos i cavalls.

És una zoonosi (malaltia dels animals que es transmet a persones) que produeix inflamació de l'encèfal i de la medul·la espinal.

La majoria, aquest virus el transmeten els gossos domèstics, si bé és veritat que també pot afectar animals salvatges i tots els mamífers, encara que només unes poques espècies actuen com a reservoris.

I el que és més important:

• Es pot prevenir administrant una vacuna antiràbica

Però si es contrau la malaltia és pràcticament mortal en tots els casos.

És obligatòria la vacuna contra la ràbia?

A Espanya, la vacuna contra la ràbia és l'única que obligatòriament hem d'administrar a les nostres mascotes, a excepció de tres comunitats autònomes, on simplement és una recomanació, i una quarta, Astúries, on només és obligatòria per a gossos potencialment perillosos.

• Galícia
• País Basc
• Catalunya
• Astúries

Però, com aclareix a 'Guías de Salud' Alejandra Rojas, veterinària i professora de Nubika, aquestes diferències ho són sobretot “per raons administratives, pel fet que a la pràctica la vacuna és necessària per desplaçar-se entre comunitats autònomes, i també per sortir del país”.

Els últims mesos, a causa de l'arribada de refugiats ucraïnesos, els Col·legis de Veterinaris han demanat extremar la precaució i la vacunació obligatòria, ja que procedeixen d'un país que no està lliure del virus.

"Cap animal no pot entrar al nostre país (sigui per via aèria, terrestre o marítima) si no compta amb la vacuna contra la ràbia. És una normativa europea".

El que passa és que Espanya és un dels països més “flexibles”. Perquè en altres del nostre entorn, a més de la cartilla de vacunació “exigeixen que totes les mascotes presentin una prova d'anticossos que certifiqui la seva immunitat davant de la ràbia”.

Com es transmet la ràbia?

La ràbia es propaga a través de la saliva d'animals infectats, que poden transmetre el virus per la mossegada o fins i tot esgarrapades profundes a una persona o a un altre animal, si després hi ha contacte amb la seva saliva, per exemple amb una llepada.

Segons adverteix l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la font principal de transmissió en humans són els gossos, en un 99% dels casos.

El període d'incubació de la ràbia pot ser de 2 a 8 setmanes, encara que es pot reduir fins a tan sols 10 dies.

Però no són els únics. I, de fet, la ràbia del ratpenat s'ha convertit en una perillosa amenaça a Amèrica, Austràlia i Europa occidental.

També, encara que és poc freqüent, podem contraure la malaltia per inhalació d'aerosols que continguin el virus.

Com és l'evolució de la malaltia

Rojas assenyala a aquest portal que en termes generals, "el període d'incubació de la ràbia pot ser de 2 a 8 setmanes, encara que es pot reduir fins a tan sols 10 dies, ja que depèn de la localització de la mossegada i de la distància al cervell".

En el cas dels gossos, els principals portadors de la ràbia poden transmetre la malaltia fins 10 dies després d'haver estat infectats, perquè generalment les mascotes no solen sobreviure més enllà d'aquest període.

Les fases de la malaltia són:

• Incubació. És el temps que va des de la mossegada fins a l'aparició dels primers signes. Durant aquest període el gos aparentment està bé, asimptomàtic i no s'aprecien signes de la malaltia. Aquesta fase pot durar entre una setmana i un parell de mesos.
• Prodròmica. Apareixen els primers símptomes: Comencem a veure que el nostre gos es mostra més nerviós, espantat, ansiós, cansat i fins i tot retret. Aquest període pot durar de 2 a 10 dies.
• Forma agressiva. És l'etapa més perillosa, en què els amos es poden infectar amb la ràbia. En aquesta fase el gos està tan irritable que pot arribar a mossegar els seus propis amos.
• Paràlisi. És l'etapa final i va des dels darrers símptomes fins a la mort: l'animal sol patir espasmes i finalment entra en coma.

Què cal fer si es detecten símptomes?

Quan l'animal manifesta símptomes, el veterinari està obligat a avisar les autoritats sanitàries que es troba davant d'un possible cas sospitós.

"Un cop hi ha símptomes clars, no hi ha marxa enrere i es procedeix a l'eutanàsia".

En canvi, "si hi ha simptomatologia i es pot confondre amb aquesta o altra patologia, es recomana un aïllament de 14 dies".

"Els símptomes podrien confondre's, per exemple, amb altres malalties neurològiques. Així que sempre cal consultar amb un veterinari davant l'aparició de qualsevol d'aquests símptomes o si se sospita que el gos pot haver estat en contacte amb un animal infectat".

Si aquestes dues setmanes no s'han presentat símptomes evidents (depèn de cada animal i el seu període d'incubació) però l'analítica de sang confirma el contagi “s'haurà de sacrificar de la mateixa manera”.

Com que no hi ha vacunes postexposició per a animals, la immunització preventiva en gossos i gats és fonamental per evitar contagis a les mateixes mascotes i la possible disseminació de la malaltia als éssers humans.

En humans, la ràbia es pot evitar de dues maneres: amb vacunes preexposició, és a dir, abans de contactar amb el virus, i postexposició.

Els gats poden tenir la ràbia?

Sí que poden, i en els gats la simptomatologia és similar a la dels gossos. No obstant això, el seu comportament és diferent. Els felins amb ràbia tendeixen a amagar-se i ataquen feroçment quan són descoberts.

Un signe a destacar és que les seves pupil·les solen estar dilatades i miolen de forma contínua.

A mesura que avança la malaltia, els moviments no estan coordinats i arriba la paràlisi.

Posteriorment, i igual que els gossos, els gats entren en coma i moren.

Com es preveu la ràbia?

En humans, la ràbia es pot prevenir de dues maneres:

• Amb vacunes preexposició, és a dir, abans de contactar amb el virus
• I postexposició, després del contacte amb la malaltia

També és altament aconsellable que davant d'una mossegada amb sospita de contagi netegem les ferides amb abundant aigua i sabó.

A la vacuna preexposició (només si es viatja a zones on la ràbia és endèmica), l'Organització Mundial de la Salut recomana dues dosis, que es completen en el termini d'una setmana.

En canvi, a la profilaxi postexposició, a més del tractament de les ferides, que pot salvar la vida de l'afectat, es poden administrar:

• Dues dosis els dies 0, 3 i 7
• Dues dosis el dia 0 i una dosi els dies 7 i 21

Què és important que fem si ens mossega un animal?

És molt important saber que davant la mossegada d'animals s'han de seguir rigorosament aquests consells dels especialistes:

• Utilitzeu sabó i aigua calenta per netejar la ferida (i feu-ho durant almenys de 3 a 5 minuts).
• No cobrir la ferida per evitar que els bacteris penetrin a la ferida.
• Acudir a un centre hospitalari com més aviat millor.

Qui s'ha de vacunar contra la ràbia i quins efectes secundaris tenen?

Per a les persones, Espanya compta amb dues vacunes antiràbiques: Merieux i Rapibur. I es poden administrar simultàniament amb altres vacunes.

Els efectes secundaris més freqüents són:

• Cefalea (mal de cap)
• Exantemes
• Dolors musculars i en les articulacions

L'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) “recomana la vacunació a aquells individus que estiguin en elevat risc potencial de contacte amb animals rabiosos o amb el virus de la ràbia, com a personal de laboratori que treballi amb virus ràbic, personal laboral que manegi animals domèstics o salvatges sospitosos de ràbia i personal que va manipular.

Si l'estada a zones d'alt risc és menor a un mes, no s'aconsella la vacuna preexposició, tret que no hi hagi accés a assistència sanitària de garanties al país de destinació.

Símptomes de la ràbia en humans

El període d'incubació en humans, com passa en els animals domèstics, es pot prolongar en el temps: de poques setmanes a un parell de mesos. En aquest interval de temps, entre que el cos entra en contacte amb el virus fins que arriba al cervell, no es produeixen els símptomes de la ràbia, que es poden confondre amb els de la grip.

La ubicació de la ferida també és clau: com més a prop, o més lluny del cervell estigui la mossegada, més ràpida o més lenta començarà la simptomatologia.

• Sempre és mortal tret que s'administri la vacuna.

Només s'han documentat una vintena de casos de supervivents a la ràbia, sense trobar la causa ni la raó d'aquesta supervivència al virus.

Els primers símptomes són:

• Debilitat
• Malestar general
• Febre
• Mal de cap
• Sensació de punxades
• Picor a la ferida

L'inici dels símptomes dependrà de la ubicació de la ferida.

A mesura que avança la malaltia:

• Deliris
• Al·lucinacions
• Insomni

I és que, com posa èmfasi la professora, és molt habitual que els gossos infectats amb la ràbia mosseguin els seus propis amos (amb el risc que això comporta) perquè “el virus afecta el sistema nerviós”, cosa que els canvia completament el seu caràcter.