El teu veí porta el seu gos sense morrió a les zones comunes? La llei podria estar de part teva si denuncies

Creus que el gos sense morrió del teu veí suposa una amenaça per a la teva integritat o la dels teus fills? Un article de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) podria ser la teva gran carta si estàs pensant a denunciar-ho.

La convivència amb altres propietaris dins d'una comunitat sovint és complicada, més quan pel mig es troben mascotes. Si bé la responsabilitat sobre cada animal domèstic recau sobre el seu amo, hi ha vegades que aquests no compleixen les seves obligacions dins de les zones comunes. Què passa aleshores i com estàs emparat?

L'article 7.2, el teu gran aliat

Per més que la LPH no esmenti específicament com s'han de dur els animals dins de les zones comunes, sí que regula els deures i els drets en matèria de propietat per garantir la pacífica convivència. De fet, a l'article 7.2 del mateix text legislatiu s'estableix la prohibició explícita d'activitats que resultin "danyoses" per a l'immoble o que puguin ser considerades "molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites".

Així, si considerem que passejar amb un gos sense morrió per zones comunes constitueix una activitat il·legal o perillosa per a la comunitat, no només tindrem dret a apel·lar a l'esmentat article per requerir al propietari de l'animal "l'immediat cessament" d'aquestes pràctiques, sinó que també podria desembocar en un judici ordinari.

Via judicial, pas a pas

Petició i advertència

Abans d'emprendre mesures legals, el president de la comunitat de veïns, sigui per iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels propietaris o ocupants, ha de requerir al propietari del gos el cessament immediat d'aquesta pràctica, a més d'advertir-lo de l'inici d'accions judicials en cas de no complir la petició.

Demanda judicial

Es pot donar la situació en què l'infractor no acati la petició del president. En aquest cas, s'ha de convocar a la Junta de propietaris i –si així ho decideixen per mutu acord– prendre accions legals per sol·licitar l'acció de cessació i, segons el que estableix l'article esmentat, començar un judici ordinari.

Cessació immediata i altres mesures cautelars

Un cop presentada la demanda, acompanyada degudament de l'acreditació del requeriment a l'infractor i la certificació de l'acord adoptat per la Junta, el jutge podrà acordar –amb caràcter cautelar– la cessació immediata de l'activitat prohibida. Alhora, s'advertirà al propietari o ocupant infractor de la possibilitat d'incórrer en un delicte de desobediència. El jutge també pot adoptar les mesures cautelars que cregui necessàries per assegurar l'efectivitat de l'ordre.

Sentència estimatòria: indemnització, privació de drets i desallotjament

En cas que la sentència sigui estimatòria, aquesta pot comportar indemnització de danys i perjudicis, a més de la privació del dret a l'ús de l'habitatge o local per un temps no superior a tres anys. Cal subratllar que si l'infractor no fos el propietari, sinó l'ocupant, aquesta sentència podria declarar extingits definitivament tots els seus drets relatius a l'habitatge en qüestió, així com el desallotjament immediat.

Paper de la comunitat de veïns

Sigui com sigui, és important acudir als estatuts de la comunitat de veïns, on eventualitats com la (no) obligatorietat del morrió per a gossos en zones comunes podrien aparèixer especificades. Cal recordar que l'article 5 de la LPH atorga aquesta potestat a tots aquells títols constitutius (estatuts) que continguin regles sobre l'ús o la destinació de l'edifici.

Així mateix, l'article 6 permet fixar normes de règim interior per regular la convivència.

Finalment, aquells detalls que no figurin a l'estatut podran ser sotmesos a decisió de la Junta, podent aquesta acordar les mesures necessàries o convenient, estableix l'article 14 e) del mateix text.

I què diu la Llei de Benestar Animal?

També la Llei de Benestar Animal (LBA), que advoca per la protecció, garantia dels drets i benestar dels animals de companyia, preveu algunes mesures obligatòries per a aquells propietaris de mascotes. Per exemple, apareix explícitament que han d'“adoptar les mesures necessàries per evitar que la seva tinença o circulació ocasioni molèsties”. També, tal com estableix el tercer apartat (c) de l'article 26, cal assegurar que no ocasionin "molèsties, perills, amenaces o danys a les persones, altres animals o a les coses".

Així, en cas de considerar que un gos hauria de portar morrió, si no ho fes podria estar acusat d'un delicte per no fer ús de les mesures pertinents per evitar que generi un perill potencial.