L'amor a les mascotes és semblant al sentit cap a les persones

Els animals i els humans són capaços d'establir "vincles amorosos similars" als que es formen entre dues persones pel fet que tots dos compten amb bases biològiques associades a l'aferrament, diu en una entrevista amb EFE la psicòloga i col·laboradora de la Fundació Affinity Loreto Sánchez.

La mirada com a llenguatge emocional és un dels aspectes en què s'han fixat els investigadors, ja que "mirar-se als ulls és un dels senyals més potents d'intimitat, confiança i connexió emocional" i és un acte que augmenta els nivells d'oxitocina i desencadena una resposta hormonal tant en persones com en animals que és capaç de generar "un bucle afectiu" que permet a ambdós "connectar-se de forma emocional i física", assegura a EFE Sánchez.

"El cos entra directament en un estat de relaxació i la seva presència ajuda a regular els nostres estats emocionals", continua Sánchez, que també destaca que els éssers humans són capaços fins i tot d'entrar "en sintonia" amb la respiració dels gossos per estar "més tranquils".

Els animals no jutgen

Els estudis realitzats sobre això subratllen que la regulació d'estats emocionals a causa de la presència de gossos o altres mascotes també té a veure amb el fet que aquests animals "no jutgen i ofereixen companyia incondicional".

Així, la investigació 'Mecanismes neuronals específics que subjauen al processament de la informació relacionada amb els animals de companyia per part dels éssers humans: una comparació amb els animals domèstics i els objectes' de la Universitat de Sichuan (Xina) especifica que quan les persones interactuen amb gossos i gats s'activen en el cervell xarxes neuronals implicades en l'afecció, la recompensa i l'empatia.

En el cas concret dels gossos, "hi ha escolta activa i no judici", afegeix Sánchez, perquè "ens miren d'una forma amable, compassiva i oferint atenció i incondicionalitat", cosa que genera "una sensació de llibertat que ens permet mostrar-nos sense barreres", i això no passa amb la major part de les relacions amb altres humans.

Per això, moltes persones viuen la relació amb el seu animal de companyia com "un vincle emocional profund, amb un significat comparable al d'altres vincles importants", afegeix.

Si bé hi ha investigadors que indiquen que els animals de companyia no esperen res a canvi, més enllà d'atenció i manutenció física, la psicòloga precisa que una de les maneres de retribuir el seu amor i fidelitat passa per "entendre que no és una relació d'iguals" i, per tant, no s'hi han de "dipositar responsabilitats que no els corresponen en l'àmbit afectiu".

Per això cal tenir en compte el benestar de l'animal, encara que "ells no ens poden correspondre igual que una persona" ja que "no poden responsabilitzar-se de si mateixes" i en aquest sentit "són éssers vulnerables que mereixen respecte".