Ens estimen com nosaltres els estimem? Així s’explica el vincle emocional amb les mascotes

L’amor entre persones sovint s’associa a la intimitat, la confiança i una connexió emocional que es construeix amb el temps. Però moltes persones descriuen un sentiment molt semblant quan parlen del seu gos o gat: un vincle que aporta companyia, calma i una sensació de ser estimats sense condicions. Per a alguns, la relació amb una mascota és un refugi emocional; per a d’altres, és un suport diari que ajuda a gestionar l’estrès i a sentir-se menys sols.

En aquesta línia, la psicòloga Loreto Sánchez, col·laboradora de la Fundació Affinity, defensa que humans i animals de companyia poden establir “vincles amorosos similars” als que es creen entre dues persones, perquè comparteixen bases biològiques relacionades amb l’aferrament. Un dels elements que destaca és la mirada: “mirar-se als ulls” seria un senyal potent de connexió emocional i, segons explica, aquest gest pot augmentar l’oxitocina i activar una resposta hormonal que genera un “bucle afectiu” entre l’amo i l’animal. També apunta que la presència del gos o del gat pot induir un estat de relaxació i ajudar a regular els estats emocionals, fins al punt que algunes persones poden arribar a sincronitzar la respiració amb la dels gossos per sentir-se “més tranquils”.

Què diuen altres investigadors: vincle sí, però no sempre “com” el dels humans

Més enllà de la visió de Sánchez, altres estudis posen el focus en com el contacte amb gossos i gats activa en el cervell xarxes neuronals relacionades amb l’afecte la recompensa i l’empatia. Un exemple és una recerca de la Universitat de Sichuan (Xina), que assenyala que quan les persones interactuen amb animals de companyia s’encenen circuits vinculats a aquestes emocions, cosa que ajudaria a explicar per què la relació pot ser tan intensa.

Ara bé, també hi ha investigadors que matisen aquesta idea i recorden que els animals de companyia no esperen gairebé res a canvi més enllà d’atenció i cura física, i que la relació no pot entendre’s com una relació entre iguals. En aquest punt, la mateixa psicòloga insisteix en una advertència important: estimar una mascota no vol dir carregar-la amb responsabilitats emocionals que no li pertoquen. Precisament perquè són éssers vulnerables, el vincle s’ha de construir amb respecte i tenint sempre en compte el seu benestar.