Un estudi ho aclareix: el “pss, pss” no és un llenguatge per als gats

Moltes persones criden el seu gat amb un “pss, pss” o sons semblants pensant que és una mena de codi universal. Però, en realitat, sovint el que fa que el gat s’acosti no és que “entengui” la crida, sinó que l’associa a un benefici: menjar, carícies, joc o simplement curiositat. Si no hi veu cap recompensa, és habitual que t’ignori sense remordiments.

I aquí entra una altra idea equivocada: que els gats responen a les “paraules” com ho fan els gossos. A diferència dels gossos, els gats no han estat seleccionats durant segles per obeir ordres humanes, i per això la seva resposta sol dependre més del context i de la motivació del moment que no pas del so en si.

Què diu l’estudi i quins resultats ha trobat?

Segons l’estudi Multimodal Communication in the Human–Cat Relationship: A Pilot Study (2023), de Charlotte de Mouzon i Gérard Leboucher, els gats reaccionen millor quan la comunicació humana no és només vocal (veu), sinó sobretot visual (mirada i gestos) o bimodal (veu + gestos). La recerca va observar interaccions entre dos humans i 18 felins en dos cafès de gats (a Bordeus i Tolosa), i va concloure que s’acosten més de pressa quan els fem servir senyals no verbals.

Un detall clau: el típic so pot funcionar si va acompanyat d’un gest de cridar (per exemple, fregar polze, índex i cor), però no perquè el “pss, pss” tingui un significat especial per a ells, sinó perquè el gest és el que interpreten com una invitació.

A partir d’ara, què hem de fer perquè ens facin cas?

• Prioritza gestos suaus i una mirada tranquil·la: els gats tendeixen a respondre millor a la comunicació no verbal.
• Si els parles, fes-ho amb un to baix i calmat, evitant sons estridents.
• Allarga la mà i guia’l amb la mirada cap a la mà: transmet proximitat i redueix la desconfiança.
• Fes que la crida tingui “premi”: si vols que vingui, reforça-ho amb carícies, joc o una petita recompensa (sense convertir-ho en “barra lliure”).
• No confiïs només en el “pss, pss”: si ve, sovint és per associació i conveniència, no perquè entengui el so com una “paraula”.