El gos va arribar molt abans del que crèiem: una troballa històrica reescriu l’origen de la primera mascota humana

Fins ara, la comunitat científica situava les proves més clares de gossos domesticats en èpoques molt més recents, amb restes d’uns 10.900 anys i ja vinculades a societats posteriors al Mesolític. Ara, però, aquesta idea ha canviat de manera notable: dos equips diferents d’investigadors han arribat a una conclusió semblant i han identificat restes de gos molt anteriors, fins al punt de demostrar que aquest animal ja acompanyava els humans abans fins i tot del naixement de l’agricultura i del sedentarisme. La nova troballa reforça la idea que el gos va ser la primera gran mascota o animal domèstic de la humanitat, molt abans que els gats, les ovelles o les vaques.

El descobriment l’han fet, d’una banda, un equip liderat per l’Institut Max Planck, la Universitat d’East Anglia i l’Institut Francis Crick, i, de l’altra, un segon grup encapçalat pel Museu d’Història Natural de Londres, la Universitat d’Oxford i la LMU de Munic. Els científics han analitzat ADN de 216 restes òssies de cànids, moltes d’anteriors al Neolític, amb tècniques noves que han permès aprofitar millor el material genètic antic. Un primer resultat va identificar un gos prehistòric de 14.200 anys a la cova de Kesslerloch, a Suïssa, però després un altre equip va anar encara més lluny i va situar a Pinarbasi, a Turquia, unes restes de 15.800 anys. Això obliga ara a revisar quan es va separar realment el llop del gos, probablement durant l’última glaciació. Amb tot, els investigadors admeten que encara hi ha marge d’error, perquè en períodes tan remots no sempre és fàcil distingir entre restes de llops i de gossos, i de fet en estudis anteriors algunes peces atribuïdes a gossos van acabar sent de llops, i viceversa.