Pots tenir al·lèrgia a gossos i gats sense tenir-ne cap a casa?

A Espanya, conviure amb animals de companyia ja no és una excepció. Segons l’Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia (ANFAAC), al país hi ha més de 20 milions de mascotes, una xifra que confirma fins a quin punt els animals han guanyat pes en la vida quotidiana. Altres recomptes sectorials eleven el cens total per sobre dels 30 milions d’animals de companyia, amb els gossos i els gats com a protagonistes principals.

Aquest vincle s’explica per molts factors: canvis en els estils de vida, llars més petites, envelliment de la població i l’empremta emocional que va deixar la pandèmia. Les mascotes ofereixen companyia, rutina, afecte i una sensació de llar que moltes persones valoren cada vegada més. Això no vol dir, necessàriament, que estiguin “substituint” els fills, però sí que ocupen un espai afectiu i familiar molt més central que fa uns anys.

Els gossos són l’animal de companyia més habitual a les llars espanyoles, amb més de 9,3 milions d’exemplars segons dades recollides per ANFAAC. Els segueixen els peixos, amb més de 7,8 milions, i els gats, amb més de 5,8 milions. També hi ha ocells, petits mamífers i rèptils, però són els gossos i els gats els que tenen més presència en la convivència diària i, per tant, també en els problemes d’al·lèrgia a mascotes.

Quan l’amor per les mascotes conviu amb l’al·lèrgia

L’augment de la presència d’animals a casa, al carrer, al transport, a botigues, restaurants, hotels o fins i tot en alguns espais de feina fa que les persones amb al·lèrgia a gossos i gats estiguin més exposades als seus al·lèrgens. La qüestió no és només tocar l’animal: els al·lèrgens poden quedar adherits a la roba, als sofàs, a les cadires, als objectes o a altres superfícies.

Segons la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), els al·lèrgens de gossos i gats es troben sobretot a la saliva, el pèl i la caspa. Quan una persona al·lèrgica conviu amb un gos o un gat, pot patir esternuts, picor nasal, ulls inflats, irritació cutània, rinitis, conjuntivitis, urticària o fins i tot símptomes d’asma, segons la sensibilitat de cada cas.

La SEICAP recorda que el gat pot provocar problemes al·lèrgics freqüents i, en alguns casos, severs. El gos també pot causar al·lèrgia, tot i que comparativament no sempre és tan freqüent com la del gat. El problema principal no és només el pèl visible, sinó sobretot la caspa dels animals, formada per petites escames de pell que poden quedar suspeses a l’aire i ser respirades.

Es pot tenir al·lèrgia a gats o gossos sense tenir-ne a casa?

Sí. Una persona pot patir al·lèrgia a gats o gossos encara que no convisqui amb cap animal. Els al·lèrgens poden arribar-hi a través de la roba d’altres persones, d’un sofà on abans ha estat un animal, d’un autobús, d’una escola o d’una casa de familiars. La SEICAP explica que aquests al·lèrgens poden romandre en superfícies durant mesos i, en el cas d’un sofà on ha estat un gat, fins a sis mesos.

La doctora Mercedes Escarrer, coordinadora del Grup de Treball de Dermatitis Atòpica i Al·lèrgia Cutània de SEICAP i especialista en al·lèrgies pediàtriques, adverteix que l’exposició indirecta pot ser suficient per induir sensibilització en persones predisposades. Per això insisteix que no sempre cal viure amb un gos o un gat perquè les seves proteïnes desencadenin símptomes.

Sensibilització o al·lèrgia?

Els especialistes diferencien entre sensibilització i al·lèrgia clínica. La sensibilització vol dir que el sistema immunitari ha reconegut aquell al·lergen, però això no implica necessàriament que la persona estigui malalta o tingui símptomes. Una prova positiva, per tant, no sempre equival a una al·lèrgia activa.

L’al·lèrgia, en canvi, apareix quan aquest reconeixement del sistema immunitari es tradueix en símptomes després de l’exposició: esternuts, picor, ulls inflats, irritació de la pell, rinitis, conjuntivitis o asma. En alguns casos, els símptomes poden aparèixer en pocs minuts; en d’altres, al cap d’unes hores, cosa que fa més difícil relacionar-los amb el contacte directe o indirecte amb l’animal.

Com reduir el contacte amb els al·lèrgens

Per limitar l’exposició als al·lèrgens de mascotes, especialment en infants i persones sensibles, la SEICAP recomana:

• Rentar la roba després d’haver estat en contacte amb persones que conviuen amb gossos o gats.
• Netejar sofàs, cadires, llits i mobles on hagin estat animals.
• Buidar i netejar aspiradores i filtres amb freqüència, perquè hi poden acumular al·lèrgens.
• Ventilar i mantenir nets els espais compartits.
• Tenir present la transmissió indirecta en escoles, autobusos, cases de familiars, botigues, restaurants o hotels.
• Consultar un especialista si apareixen símptomes repetits d’al·lèrgia a mascotes, sobretot en infants o persones amb asma.