Els ocells també tenen crisi d’habitatge: així pots ajudar-los des del balcó de casa

Els ocells urbans conviuen cada dia amb nosaltres, però cada vegada ho tenen més difícil per trobar un lloc segur on criar. La desaparició d’arbres madurs, la reforma o enderroc d’edificis antics i la destrucció de nius en balcons, façanes o ràfecs han reduït els espais naturals on moltes aus podien fer el niu. En plena ciutat, trobar una llar també s’ha convertit en un problema per als animals.

Ara que arriba el bon temps i molts ocells joves comencen a abandonar el niu per aprendre a volar, la presència de polls volanders als carrers recorda fins a quin punt les aus formen part del nostre entorn. I també fins a quin punt podem ajudar-les amb gestos senzills, com instal·lar una caixa niu.

Una ajuda senzilla per a les aus urbanes

La Societat Espanyola d’Ornitologia, també coneguda com a SEO BirdLife, recomana buscar espais tranquils, segurs i adequats per col·locar-hi nius artificials. Segons l’entitat, poden instal·lar-se en un balcó, una terrassa, un jardí, el pati d’una escola o fins i tot en una comunitat de veïns.

L’objectiu és donar una alternativa a aquelles espècies que ja no troben forats naturals, arbres vells o estructures urbanes on poder criar. Tot i que el moment més important de la reproducció sol arribar al març, tenir caixes niu i abeuradors també pot ajudar els ocells a resistir millor la calor de l’estiu o els temporals de l’hivern.

Aquesta idea connecta amb el missatge de David Eyo, més conegut com l’Home del Bosc, que defensa que les plantes i la natura que ens envolten, encara que sovint passin desapercebudes, poden tenir un impacte positiu en la nostra vida. De la mateixa manera, les persones també podem tenir un impacte positiu en els animals amb qui compartim la ciutat.

Com construir una caixa niu

Abans de fer una caixa niu, SEO BirdLife recomana observar quines espècies freqüenten la zona on la volem col·locar. No totes les aus necessiten el mateix tipus de refugi, i per això és important adaptar la mida i el disseny a l’ocell que podria utilitzar-la.

La construcció és senzilla i econòmica. Es pot fer amb fusta, pensant si la caixa anirà penjada, ancorada o col·locada en algun punt elevat del balcó o la terrassa. Un dels consells principals és fer un muntatge previ abans de clavar les peces, per comprovar que totes encaixen correctament.

La mida del forat d’entrada és clau. Per a aus petites, com la mallerenga blava, pot servir un forat d’uns 25 mil·límetres. Per a ocells una mica més grans, com la mallerenga carbonera o el pardal xarrec, es recomana una entrada d’uns 28 mil·límetres. En el cas del pardal comú, caldria una obertura d’uns 32 mil·límetres.

També cal tenir en compte la ubicació. En espais públics, les caixes niu s’han de posar a una alçada prou elevada per evitar robatoris o actes vandàlics. En zones humides o exposades a la pluja, és important orientar bé l’entrada perquè l’interior no quedi massa exposat a l’aigua.

Per què cal netejar els nius?

Instal·lar una caixa niu no acaba el dia que es penja. SEO BirdLife recorda que és molt important buidar-la i netejar-la un cop l’any, sempre fora del període reproductor. El millor moment sol ser l’octubre, quan les aus ja han acabat de criar i abans que utilitzin la caixa com a refugi durant el fred.

La neteja s’ha de fer amb cura. Primer cal comprovar des de fora que no hi hagi cap ocell a dins. Després es pot obrir la caixa, retirar les restes del niu antic i netejar-la sense insecticides ni desinfectants. El més recomanable és fer servir aigua bullent i deixar-la oberta fins que s’assequi completament.

Encara que pugui semblar una pena retirar un niu construït amb tant d’esforç, és necessari. Si les aus troben restes antigues, sovint es veuen obligades a construir un altre niu a sobre. A més, en aquests materials poden quedar-hi paràsits que afecten la salut dels ocells i redueixen el seu èxit reproductor.

Amb un gest tan simple com instal·lar i mantenir una caixa niu, qualsevol persona pot contribuir a protegir les aus urbanes, facilitar-los una llar i fer que les ciutats siguin espais una mica més habitables també per a la fauna que ens envolta.