Els gossos petits que no et faran perdre els nervis si vius en un pis

Viure amb un gos en un pis pot ser meravellós, però també pot convertir-se en un problema si l’animal borda massa, necessita molta activitat o no suporta quedar-se sol. En edificis amb veïns, escales, ascensors i poc espai exterior, el caràcter del gos és tan important com la mida.

Moltes persones pensen que qualsevol gos petit és ideal per a un apartament, però no sempre és així. Algunes races petites són nervioses, vigilants o molt actives, i poden generar conflictes per sorolls, ansietat o falta d’estimulació. Per això, abans d’escollir, cal mirar si el gos és tranquil, sociable, adaptable i capaç de conviure bé en espais reduïts.

Les races més adequades per a un pis

Entre les races que solen adaptar-se millor a la vida en interiors hi ha el bichon bolonyès, un gos afectuós, calmat i molt unit a la família. També el bichon frisé, més alegre i sociable, però equilibrat si té passejos i rutines.

El bulldog francès és un dels clàssics de ciutat perquè és casolà, afectuós i no necessita grans dosis d’exercici, tot i que cal vigilar-ne la respiració i la calor. Una cosa semblant passa amb el carlí o pug, que acostuma a ser tranquil a casa, però requereix control del pes i revisions veterinàries.

El shih tzu i el cavalier King Charles spaniel també són bones opcions per a pisos perquè tenen un caràcter dolç, sociable i molta companyia. No necessiten grans espais, però sí atenció, passejos diaris i cures regulars.

Petits, però no de peluix

Altres races com el caniche toy, el poodle toy, el Lhasa apso, el Boston terrier o el grifó belga poden conviure bé en un pis si tenen educació, joc i estimulació mental. Són gossos petits, però no vol dir que puguin passar el dia sense activitat.

També cal tenir en compte els gossos mestissos. Adoptar un gos adult pot ser una bona opció perquè sovint ja se’n coneix el caràcter i és més fàcil saber si és tranquil, sociable o independent.

Tranquil no vol dir sedentari

El millor gos per viure en un pis no és necessàriament el més petit, sinó el que encaixa amb el ritme de vida de la família. Tots els gossos, fins i tot els més calmats, necessiten sortir, olorar, moure’s, relacionar-se i tenir rutines clares.

Per això, abans de triar una raça, convé pensar en el temps disponible, el nivell d’activitat que se li pot oferir i la convivència amb els veïns. Un gos tranquil per a un pis no és el que no fa res: és el que pot viure equilibrat en aquell espai sense patir ni fer patir els altres.