Mascotes en el punt de mira: la nova llista que pot canviar què es pot tenir a casa

La llei de benestar animal torna a posar les mascotes al centre del debat. El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 tramita el reial decret que ha de desenvolupar la futura llista positiva d’animals de companyia, un mecanisme que determinarà quines espècies es podran tenir legalment a les llars espanyoles i quines quedaran fora. La Llei 7/2023, aprovada el 28 de març del 2023, va entrar en vigor sis mesos després de la seva publicació al BOE i fixa el marc estatal de protecció dels animals de companyia i silvestres en captivitat.

El canvi és important perquè capgira el sistema actual. Fins ara, la normativa acostumava a prohibir espècies concretes. Amb la llista positiva, el criteri serà a la inversa: només es podran mantenir com a animals de companyia les espècies que hi apareguin incloses. El Ministeri va sotmetre el projecte a informació pública el 17 d’abril del 2026 i defensa que l’objectiu és donar seguretat jurídica, protegir el benestar animal, evitar riscos per a la salut pública i frenar el comerç irregular d’espècies exòtiques.

Què és la llista positiva?

La llista positiva d’animals de companyia serà un registre estatal, públic i actualitzable. Haurà d’incloure els grups d’animals que es podran tenir a casa: mamífers, aus, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats. La inclusió d’una espècie dependrà d’una avaluació tècnica i científica, amb criteris com la possibilitat de viure correctament en captivitat, la disponibilitat d’informació sobre la seva cura, el risc per a les persones, la salut pública o la biodiversitat, i el possible caràcter invasor.

Això afecta especialment els propietaris d’animals que no són els més habituals. Periquitos, canaris, conills, rèptils, tortugues, peixos o petits mamífers queden pendents de com s’acabi concretant el llistat. El Govern haurà d’aprovar les espècies permeses per categories i, segons el plantejament actual, algunes podran continuar com fins ara, mentre que d’altres necessitaran autorització o quedaran excloses.

Per què hi ha polèmica?

La Federació FAUNA, que agrupa entitats vinculades a la tinença responsable de rèptils, aus ornamentals, peixos, amfibis i petits mamífers, considera que l’esborrany és «ineficaç, desproporcionat i incompatible amb el dret europeu». L’entitat critica que es pugui tractar de manera similar animals capturats a la natura i animals criats en captivitat durant generacions, i reclama que espècies domèstiques o habituals no quedin atrapades en una regulació pensada per a fauna silvestre.

El cas dels periquitos, canaris o conills és el que més inquietud ha generat entre molts propietaris. FAUNA defensa que alguns d’aquests animals tenen una llarga tradició de cria en captivitat i no haurien de ser considerats com si fossin fauna salvatge. Altres organitzacions, com SEO/BirdLife, sostenen, en canvi, que el llistat no hauria d’afectar la majoria d’animals que ja hi ha a les llars i que espècies comunes com canaris, conills, cobais, hàmsters o molts peixos tropicals previsiblement es podran mantenir amb normalitat.

Què passarà amb els animals que ja són a casa?

La clau és que la norma no busca retirar automàticament tots els animals que no apareguin al llistat. La Llei de benestar animal preveu que, quan s’aprovi la llista corresponent, els propietaris d’espècies que quedin fora puguin demanar una autorització si poden demostrar que ja tenien l’animal abans de l’aprovació del llistat i que el mantenen en condicions adequades.

Això, però, també pot tenir una repercussió administrativa important. FAUNA alerta que les comunitats autònomes podrien haver de gestionar milers d’expedients, autoritzacions i comunicacions si finalment moltes espècies queden fora de la llista. L’entitat assegura que el Govern ha subestimat el nombre real d’animals de terrari i d’aquari que hi ha a Espanya, perquè les xifres oficials poden comptabilitzar instal·lacions i no animals individuals.

Multes de fins a 10.000 euros

La llei també preveu sancions. No complir determinades obligacions administratives, com comunicar la tinença d’un animal quan sigui necessari, pot ser considerat una infracció lleu si no causa dany físic ni alteracions al comportament de l’animal. Aquestes infraccions poden comportar un advertiment o una multa de 500 a 10.000 euros.

Per això, el debat no és menor. La futura llista positiva pot redefinir què s’entén per animal de companyia a Espanya i obligar molts propietaris a revisar la situació legal de les seves mascotes. De moment, el text continua en tramitació i encara caldrà veure quines espècies entren finalment al registre i quines queden sotmeses a autorització.