L’amor també té quatre potes

Cada vegada hi ha més persones que, abans de tenir fills, decideixen compartir la vida amb una mascota. No sempre és una qüestió de preferència pura, sinó també de context: els sous ajustats, el preu de l’habitatge, la inestabilitat laboral i el retard de l’edat per formar una família han canviat la manera com moltes llars entenen la companyia, la cura i els vincles afectius.

En aquest escenari, els animals de companyia han guanyat un paper central. Per a moltes persones, un gos o un gat no substitueix un fill, però sí que ocupa un lloc emocional molt profund dins de casa. Aporta rutina, afecte, presència i una sensació de família que cada vegada és més habitual en parelles joves, persones que viuen soles o llars que encara no es plantegen tenir criatures.

Els gossos i els gats són les mascotes preferides. Els primers solen associar-se a la companyia constant, el joc, els passejos i una relació molt expressiva amb els seus cuidadors. Els segons han guanyat molt pes en pisos i entorns urbans perquè són més independents, s’adapten bé a espais petits i també estableixen vincles molt intensos amb les persones amb qui conviuen.

Per què ens estimem tant les mascotes?

La psicòloga Loreto Sánchez, col·laboradora de la Fundació Affinity, explica en una entrevista amb EFE que els animals i els humans poden establir «vincles amorosos similars» als que es formen entre dues persones, perquè tots dos comparteixen bases biològiques associades a l’aferrament.

Un dels elements més potents és la mirada. Segons Sánchez, «mirar-se als ulls és un dels senyals més potents d’intimitat, confiança i connexió emocional». Aquest gest augmenta els nivells d’oxitocina i pot desencadenar una resposta hormonal tant en persones com en animals, capaç de generar «un bucle afectiu» que permet «connectar-se de manera emocional i física».

Això ajuda a entendre per què moltes persones senten que el seu gos o el seu gat les acompanya d’una manera diferent. No es tracta només de tenir un animal a casa, sinó de crear un vincle que regula emocions, calma l’estrès i dona una sensació de presència constant.

«El cos entra directament en un estat de relaxació i la seva presència ajuda a regular els nostres estats emocionals», afirma Loreto Sánchez. La psicòloga també destaca que els humans poden arribar a entrar «en sintonia» amb la respiració dels gossos per estar «més tranquils».

El poder de no sentir-se jutjat

Una de les raons per les quals aquest vincle és tan fort és que els animals no jutgen. En una societat marcada per les presses, les exigències i la necessitat constant de donar explicacions, moltes persones troben en la seva mascota una companyia neta, estable i sense condicions.

Els estudis sobre aquesta relació subratllen que la presència de gossos, gats i altres mascotes pot ajudar a regular els estats emocionals perquè aquests animals «no jutgen i ofereixen companyia incondicional».

En el cas dels gossos, Sánchez ho descriu així: «Hi ha escolta activa i no judici». Segons la psicòloga, «ens miren d’una manera amable, compassiva i oferint atenció i incondicionalitat». Això genera «una sensació de llibertat que ens permet mostrar-nos sense barreres», una cosa que no sempre passa en les relacions amb altres humans.

Per això, moltes persones viuen la relació amb el seu animal de companyia com «un vincle emocional profund, amb un significat comparable al d’altres vincles importants».

Mascotes abans que fills?

Que moltes persones triïn abans una mascota que tenir fills també té a veure amb la realitat econòmica i vital. Criar una criatura exigeix estabilitat, temps, habitatge, xarxa familiar i recursos. En canvi, conviure amb un animal també comporta responsabilitats, però sovint es percep com una decisió més assumible en una etapa de precarietat o incertesa.

A més, les mascotes encaixen en nous models de vida: persones soles que busquen companyia, parelles que no volen o no poden tenir fills encara, famílies que volen ampliar el vincle afectiu de casa o gent gran que troba en un animal una presència diària.

Tot i això, els experts recorden que estimar molt una mascota no vol dir convertir-la en una persona ni carregar-la amb responsabilitats emocionals que no li pertoquen.

Estimar-los també vol dir respectar-los

Loreto Sánchez remarca que una de les formes de retornar l’amor i la fidelitat dels animals és «entendre que no és una relació d’iguals». Per això, adverteix que no s’ha de «dipositar en ells responsabilitats que no els corresponen en l'àmbit afectiu».

Això vol dir que una mascota pot ser família, companyia i refugi emocional, però també és un ésser vulnerable que necessita cures, límits, atenció veterinària, alimentació adequada i respecte pel seu benestar.

La psicòloga recorda que els animals «no poden correspondre’ns igual que una persona» perquè «no poden responsabilitzar-se de si mateixos». Per això, conclou que «són éssers vulnerables que mereixen respecte».

En definitiva, l’amor cap a les mascotes pot assemblar-se molt al que se sent per les persones, però també exigeix responsabilitat. Perquè tenir un gos, un gat o qualsevol altre animal de companyia no és només rebre afecte: és cuidar, entendre i respectar un vincle que, per a moltes llars, ja forma part del cor de la família.