Arrencar un niu d’oreneta et pot sortir caríssim: multes de fins a 200.000 euros

Treure un niu d’oreneta, de falciot o d’avió comú de la façana de casa pot semblar un gest menor, però a Espanya pot acabar amb una sanció molt elevada. La destrucció de nius d’ocells silvestres protegits, tant si tenen cries com si són buits, es considera una infracció greu i pot comportar multes d’entre 5.001 i 200.000 euros.

Aquestes aus fan cada any un llarg viatge des de l’Àfrica fins a Espanya per passar-hi l’estiu, criar i tornar al mateix lloc on havien fet el niu. Les orenetes, els falciots i els avions comuns acostumen a tornar al mateix refugi temporada rere temporada. Quan arriben, comproven l’estat del niu i, si ha quedat malmès durant l’hivern, el reparen abans de la posta d’ous i la cria dels pollets.

El problema arriba quan el niu ha estat destruït per obres, reformes, neteges de façanes o per la decisió d’un propietari o llogater que el vol retirar. En aquest cas, els ocells han de començar de zero. Segons els experts, cada parella pot arribar a fer uns 5.000 viatges fins al fangar més proper per aconseguir els 2.500 bocins de fang necessaris per construir un nou niu. Aquesta feina pot representar unes dues setmanes de treball constant.

La normativa és clara. La Llei 42/2007, de patrimoni natural i biodiversitat, prohibeix danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres i també destruir o retirar els seus nius, cries o ous. El text legal estableix literalment: «Queda prohibit donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, sigui quin sigui el mètode emprat o la fase del seu cicle biològic».

La mateixa llei afegeix que aquesta prohibició inclou «la destrucció, el dany, la recol·lecció i la retenció dels seus nius, de les seves cries o dels seus ous, aquests últims fins i tot si són buits». Per tant, no està permès retirar un niu d’ocell protegit encara que en aquell moment no hi hagi cries a dins.

Només hi ha excepcions concretes per motius de seguretat o higiene. En aquests casos, cal demanar autorització a la conselleria de Medi Ambient corresponent. Habitualment, aquests permisos es concedeixen a l’hivern i sempre fora del període reproductiu de les aus.

Si algú presencia la destrucció d’un niu, pot presentar una denúncia davant el Seprona, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil. A partir d’aquí, si es comprova la infracció, la persona responsable s’exposa a una sanció econòmica que pot arribar als 200.000 euros.

Des de SEO/BirdLife, els experts recorden que aquests nius no són simples restes de fang enganxades a una paret, sinó el resultat d’un esforç enorme. Luis Martínez, tècnic de la Societat Espanyola d’Ornitologia, explica: «Cada niu d’oreneta o d’avió comú està fet a base de petits bocins de fang transportats al bec pels pares atrafegats».

Martínez detalla també com treballen aquests ocells per aixecar el refugi: «Aquests ocells agafen un trosset de fang, el “masteguen” bé per homogeneïtzar-lo i expulsar les bosses d’aire que pugui contenir, i el dipositen amb cura al niu en construcció».

La protecció d’aquestes espècies no respon només a una qüestió ambiental. Les orenetes, els falciots, els avions comuns i altres ocells insectívors són autèntics aliats contra les plagues. Poden ingerir cada dia milers d’insectes i ajuden a reduir la presència de plagues agrícoles, cosa que beneficia els cultius i disminueix la necessitat de tractaments químics.

Per això, destruir un niu no és només fer mal a una au que torna al seu refugi després de recórrer milers de quilòmetres. També és eliminar una peça important de l’equilibri natural. La llei ho castiga, els ecologistes ho denuncien i el Seprona pot actuar si algú elimina aquests nius sense autorització.