El mirall que delata la ment animal: la prova que revela quines espècies saben qui són

Mirar-se al mirall sembla un gest quotidià, però en el món animal pot revelar una capacitat extraordinària: la consciència de si mateix. Durant dècades, els científics han utilitzat la coneguda prova del mirall per saber si un animal és capaç d’entendre que la imatge que té al davant no és un altre individu, sinó ell mateix.

Aquesta capacitat, considerada un indici important d’autoconsciència animal, només s’ha detectat en un grup molt reduït d’espècies. Entre els animals que han superat aquesta prova hi ha els ximpanzés, els dofins, els elefants, algunes aus com les garses, i fins i tot un petit peix tropical conegut com a làbrid netejador.

Què és la prova del mirall?

La prova del mirall consisteix a observar com reacciona un animal quan es veu reflectit. En una primera fase, moltes espècies interpreten el reflex com si fos un altre animal i hi responen amb gestos socials, de defensa o d’intimidació.

Però, si l’animal comença a fer moviments estranys, repetitius o molt calculats per comprovar si el reflex copia exactament el que fa, els investigadors consideren que pot estar entenent la relació entre el seu cos i la imatge reflectida. Aquestes accions es coneixen com a proves de contingència.

La confirmació més clara arriba amb l’anomenada prova de la marca. Els científics col·loquen una marca visible en una zona del cos que l’animal no pot veure directament. Si fa servir el mirall per inspeccionar aquesta marca, es considera que l’animal s’ha reconegut a si mateix.

Els animals que han demostrat autoconsciència

Els primers animals en què es va detectar aquesta capacitat van ser els ximpanzés, una espècie molt propera als humans i coneguda per la seva complexitat social i cognitiva. Més endavant, els experiments també van demostrar aquesta habilitat en dofins, animals amb una gran intel·ligència, capacitat de comunicació i comportaments socials avançats.

Els elefants també formen part d’aquest grup reduït. En el seu cas, el reconeixement al mirall reforça la idea que són animals amb una vida emocional complexa, memòria desenvolupada i una forta consciència del seu entorn. Algunes aus, com les garses, també han superat la prova, fet que va sorprendre els investigadors perquè demostrava que l’autoconsciència no depèn només d’un cervell semblant al dels mamífers.

Un altre cas especialment cridaner és el del làbrid netejador, un petit peix tropical que també ha mostrat indicis de reconèixer-se davant d’un mirall. Aquest descobriment va obrir encara més el debat científic sobre fins a quin punt la consciència animal pot estar més estesa del que es pensava.

L’experiment amb les belugues a Nova York

Ara, una nova investigació ha posat el focus en les belugues (Delphinapterus leucas), uns cetacis que viuen a les regions àrtiques i subàrtiques i que també es troben en aquaris d’arreu del món. L’estudi es va fer amb exemplars del New York Aquarium, als Estats Units, i va ser publicat a la revista científica Plos One.

La investigació va ser dirigida per Alexander Mildener i per la reconeguda experta en consciència animal Diana Reiss. L’experiment va consistir a col·locar un gran mirall sota l’aigua i gravar durant diversos dies la reacció de dues belugues femelles, anomenades Natasha i Maris.

Al principi, les dues belugues van actuar com si tinguessin una altra beluga al davant. Van fer moviments socials i gestos típics d’interacció o intimidació, com obrir la mandíbula o aixecar el cap. Però, amb el pas del temps, el seu comportament va canviar.

Del desconcert al reconeixement

Després d’aquesta primera fase, Natasha i Maris van començar a fer moviments molt diferents. Movien el cap d’un costat a l’altre, canviaven la posició del cos i es desplaçaven de manera precisa per comprovar si el reflex repetia els seus gestos.

Aquest canvi és clau perquè indica que les belugues podrien haver passat de pensar que el reflex era un altre animal a entendre que aquella imatge eren elles mateixes. A partir d’aquell moment, van començar a utilitzar el mirall per observar diferents parts del seu cos.

Les gravacions mostren les belugues fent girs sobre si mateixes, mirant-se l’interior de la boca, inclinant el cos per veure’s des de diversos angles i fins i tot llançant bombolles d’aire per després capturar-les amb la boca davant del mirall. Són comportaments poc habituals sense la presència d’un reflex.

La prova definitiva: la marca al cos

La confirmació més important va arribar amb la prova de la marca. Els investigadors van col·locar una marca darrere de l’ull dret de Natasha, en una zona que no podia veure directament sense l’ajuda del mirall.

Quan la beluga va tornar davant del mirall després de la seva alimentació rutinària, va començar a nedar orientant la marca cap al reflex de manera repetida. Fins i tot va arribar a pressionar aquella zona contra el vidre, un comportament que els investigadors interpreten com una mostra clara que estava fent servir el mirall per inspeccionar-se.

Què demostra aquest descobriment?

L’estudi demostra que les belugues poden formar part del grup reduït d’animals capaços de superar la prova del mirall. Això reforça la idea que alguns cetacis tenen una capacitat cognitiva molt avançada i que la consciència de si mateix no és exclusiva dels humans.

El descobriment també amplia el debat sobre la intel·ligència animal, el benestar dels animals en captivitat i la manera com els humans interpretem les capacitats mentals d’altres espècies. Cada nova investigació confirma que el món animal és molt més complex del que semblava, i que un simple mirall pot revelar preguntes profundes sobre la ment, la identitat i la consciència.