Estimar massa el teu gos també pot ser maltractament: els senyals que molts propietaris ignoren

Quan pensem en el maltractament animal, acostumem a imaginar agressions, cops o abandonaments. Tanmateix, el patiment d’un gos no sempre és tan evident. La manca d’alimentació, d’aigua, d’higiene, d’atenció veterinària o d’exercici també pot posar en risc la seva salut.

A més, determinades conductes que alguns propietaris consideren mostres d’afecte poden acabar limitant les necessitats naturals de l’animal. La sobrealimentació, el sedentarisme, l’aïllament, la falta d’educació o una dependència emocional excessiva poden convertir-se en formes de negligència i perjudicar el seu benestar.

La legislació espanyola reconeix els animals com a éssers sensibles i estableix que tenen dret a rebre un tracte adequat, protecció i unes cures adaptades a les característiques de la seva espècie. També atribueix a les comunitats autònomes i als ajuntaments les funcions d’inspecció i sanció davant possibles incompliments.

Com podem detectar un possible maltractament animal?

Alguns indicis són fàcils d’identificar, però d’altres poden passar desapercebuts. Cal estar alerta quan un gos presenta ferides sense tractar, una primesa extrema, una higiene deficient o símptomes evidents de malaltia.

També pot existir una situació de negligència animal quan l’animal:

• No disposa habitualment d’aigua o menjar.
• Viu envoltat d’excrements o en un espai insalubre.
• Està exposat constantment al fred, la calor o la pluja.
• Roman lligat o tancat durant períodes prolongats.
• No rep assistència veterinària malgrat estar ferit o malalt.
• Mostra una por extrema, apatia o comportaments repetitius.
• Pateix obesitat greu per sobrealimentació i manca d’activitat.
• No pot caminar, explorar, olorar ni relacionar-se d’acord amb les seves necessitats.

Un únic senyal no sempre permet concloure que existeix maltractament. Per això, són els agents, els serveis veterinaris i les autoritats competents els que han de comprovar les condicions en què viu l’animal.

Què hem de fer si presenciem un cas?

Si l’animal està patint una agressió o es troba en perill immediat, cal avisar els serveis d’emergència o els cossos policials. Es pot contactar amb el 112, la Policia Local, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

El SEPRONA, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, investiga possibles delictes i infraccions relacionats amb els animals. La Guàrdia Civil recorda que aquests casos es poden comunicar a través del telèfon 062.

Sempre que sigui possible i segur, és convenient recopilar informació que pugui ajudar en la investigació: fotografies, vídeos, la ubicació exacta, les dates, els horaris i una descripció detallada dels fets.

No s’ha d’entrar en una propietat privada, prendre l’animal pel nostre compte ni enfrontar-se amb el possible responsable, ja que això podria posar en risc la nostra seguretat i dificultar el procediment.

Com funciona el procediment després de denunciar?

Una vegada rebut l’avís, els agents o els serveis municipals poden desplaçar-se al lloc per comprovar l’estat de l’animal. Si és necessari, poden requerir la intervenció d’un veterinari perquè elabori un informe sobre les lesions, la desnutrició o les condicions de vida.

Quan es detecta un incompliment, el cas pot seguir dues vies. Si els fets constitueixen una infracció administrativa, l’administració competent pot obrir un expedient sancionador. Si hi ha indicis d’un delicte, les actuacions es traslladen al jutjat i a la Fiscalia.

En situacions greus, les autoritats poden adoptar mesures per protegir l’animal i retirar-lo de l’entorn en què es troba. La Llei de benestar animal atribueix les tasques d’inspecció a les comunitats autònomes i preveu la col·laboració dels cossos policials.

Tractar un gos com una persona també el pot perjudicar

Una altra forma menys visible de comprometre el benestar dels gossos és humanitzar-los. Això no significa que sigui perjudicial estimar-los, deixar-los pujar al sofà o considerar-los membres de la família.

El problema apareix quan s’ignora que són animals amb unes necessitats pròpies i se’ls obliga a adoptar un estil de vida completament humà.

Vestir-los constantment sense necessitat, transportar-los sempre en cotxets, impedir que olorin durant els passejos, no permetre que es relacionin amb altres gossos o alimentar-los com si fossin persones pot afectar la seva salut física i emocional.

L’etòleg i professional de la conducta canina Luis Felipe Guevara alerta que la humanització no consisteix únicament a posar-los roba o anomenar-los «fills de quatre potes», sinó a «convertir-los en un substitut emocional de les relacions humanes».

«El gos acaba sent la parella que no tinc»

Segons explica Guevara en declaracions a EFE, alguns propietaris dipositen en l’animal responsabilitats emocionals que no li corresponen.

«Moltes vegades, el gos acaba sent la parella que no tinc o els fills que encara no hem tingut», afirma l’expert. D’aquesta manera, l’animal es converteix en una mena de «recipient emocional» destinat a omplir els buits afectius del propietari, una situació que, segons l’etòleg, «distorsiona força la seva naturalesa».

Aquesta percepció també provoca que interpretem el seu comportament amb criteris humans. Guevara assenyala que alguns propietaris consideren que, mentre l’animal no molesti, «es porta bé», però que quan mostra una conducta incòmoda conclouen que «es porta malament».

En realitat, bordar, olorar, excavar, explorar o relacionar-se amb altres animals són conductes pròpies dels gossos. El problema apareix quan no se’ls ofereix una manera adequada i segura d’expressar-les.

Sobrealimentació, sedentarisme i hiperaferrament

Luis Felipe Guevara adverteix que la humanització de les mascotes pot desencadenar «altres formes de maltractament, com la sobrealimentació, el sedentarisme o l’hiperaferrament».

Donar menjar constantment com a mostra d’afecte pot provocar sobrepès i obesitat, mentre que privar el gos de passejos i activitat física pot perjudicar les articulacions, la musculatura i el sistema cardiovascular.

L’hiperaferrament també pot causar problemes. El teletreball ha fet que alguns animals passin gairebé tot el dia al costat dels seus propietaris. Quan després es queden sols, poden aparèixer comportaments relacionats amb l’ansietat, com «bordar en excés, llepar-se les potes, esgarrapar les portes o gemegar».

Posar límits no significa estimar-lo menys

L’absència de normes i educació també pot perjudicar l’animal. Alguns propietaris interpreten l’ensinistrament com una manera de limitar la personalitat del gos, però l’etòleg defensa justament el contrari.

«En realitat, passa tot el contrari», assegura Guevara. Un gos educat pot «gaudir de més llibertat, fer exercici i relacionar-se millor amb altres animals i persones», a més de reduir el risc de tornar-se reactiu o desenvolupar problemes de conducta.

Estimar un gos no significa tractar-lo com un nadó ni evitar-li qualsevol frustració. Significa oferir-li alimentació adequada, exercici, assistència veterinària, descans, estimulació, educació i la possibilitat de comportar-se com el que és: un gos.

Quan l’afecte impedeix satisfer aquestes necessitats o perjudica de manera continuada la seva salut, la suposada protecció pot acabar convertint-se en una forma de maltractament animal.