Alerta pel robatori de gossos: aquestes són les races que més busquen els lladres a Europa

El robatori de gossos s’ha convertit en un problema cada vegada més preocupant en diversos països europeus. Al fort vincle emocional que moltes famílies mantenen amb les seves mascotes s’hi suma un factor que interessa especialment als delinqüents: el valor econòmic de determinades races.

Alguns exemplars poden arribar a vendre’s per centenars o fins i tot milers d’euros, especialment quan es tracta de cadells o de races amb molta demanda. Això ha afavorit l’aparició d’un mercat negre d’animals, en què els gossos poden ser revenuts, utilitzats per a la cria il·legal o comercialitzats posteriorment a través de canals difícils de controlar.

A Espanya hi ha més de set milions de gossos registrats a les llars, segons dades del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Però el problema dels robatoris no és exclusiu del nostre país.

El robatori de gossos també preocupa a Europa

No existeix una estadística única que permeti saber quantes mascotes són robades cada any a tota la Unió Europea, ja que molts països no publiquen les dades diferenciades per raça.

Tanmateix, alguns estats, com el Regne Unit i Bèlgica, sí que disposen de registres detallats que permeten observar quins animals són més buscats pels lladres.

Al Regne Unit, les dades recopilades per l’asseguradora Direct Line a partir d’informació policial indiquen que 1.626 gossos van ser denunciats com a robats durant el 2025, aproximadament quatre cada dia.

El més preocupant és que només 344 van poder tornar amb els seus propietaris, al voltant del 21%.

És a dir, gairebé quatre de cada cinc gossos robats no van ser recuperats.

Aquestes són les races de gossos més robades

Al Regne Unit, el buldog francès encapçala la llista dels animals més sostrets, amb 39 casos registrats.

El rànquing de les races més afectades és aquest:

1. Buldog francès: 39 casos.
2. Staffordshire Bull Terrier: 37.
3. Gossos mestissos: 33.
4. Buldog anglès: 27.
5. Pastor alemany: 22.
6. Teckel: 16.
7. Border Collie: 14.
8. Cocker Spaniel: 10.
9. Chihuahua: 8.
10. Cane Corso: 8.

A Bèlgica, les dades de DogID també mostren una situació preocupant.

El 2019 es van registrar 338 gossos robats, dels quals 181 van poder ser recuperats. En aquest país, el Chihuahua és la raça que apareix amb més freqüència entre les denúncies.

Les races més afectades són:

1. Chihuahua
2. American Staffordshire Terrier
3. Pastor belga Malinois
4. Spitz alemany
5. Yorkshire Terrier
6. Buldog francès
7. Pastor alemany
8. Husky siberià
9. Mestissos
10. Jack Russell Terrier

Les dades més recents del Govern de Flandes indiquen que durant el 2025 es van registrar 122 gossos com a robats.

I què passa a Espanya?

A Espanya no existeix actualment un rànquing públic estatal que indiqui quines són les races de gossos més robades.

Ni el Ministeri de l’Interior ni els diferents cossos policials publiquen un llistat nacional comparable amb el del Regne Unit o Bèlgica.

Tot i això, sí que s’han detectat casos relacionats amb la venda il·legal d’animals i xarxes que poden obtenir beneficis amb mascotes robades o procedents de circuits irregulars.

Un dels casos recents va ser el de Zander, un cadell robat a Badalona que va poder ser recuperat gràcies a la col·laboració entre ciutadans, voluntaris i serveis de protecció animal.

Per què roben determinades races?

El principal motiu és econòmic.

Les autoritats britàniques assenyalen que el risc augmenta quan creix la demanda d’una raça concreta. Els delinqüents saben que poden revendre aquests animals ràpidament i obtenir-ne un benefici econòmic elevat.

Un informe de la Pet Theft Taskforce britànica va determinar que el preu mitjà pagat per un cadell al Regne Unit era de 1.875 lliures, uns 2.187 euros, l’any 2020.

Però la revenda no és l’únic destí possible.

Alguns animals robats poden ser utilitzats per a la cria il·legal de cadells, especialment quan són races molt populars.

Com evitar que et robin el gos

Les autoritats recomanen adoptar diverses mesures per reduir el risc de robatori o desaparició d’una mascota.

• La primera és mantenir sempre actualitzades les dades del microxip. Si canviem de domicili o de telèfon, és fonamental comunicar-ho perquè l’animal pugui ser identificat correctament.
• També és recomanable conservar fotografies recents del gos des de diferents angles i fotografiar qualsevol característica física especial que pugui facilitar-ne la identificació.
• Cal evitar deixar el gos lligat sol davant d’una botiga o dins d’un vehicle sense vigilància.
• Si l’animal té accés a jardins o patis, les portes i els accessos han d’estar ben assegurats.
• Durant els passejos, les autoritats també recomanen variar les rutes i els horaris, especialment si tenim un gos d’una raça molt demandada.
• I cal anar amb compte amb les xarxes socials. Compartir públicament on vivim, a quina hora traiem el gos o quins llocs freqüentem pot facilitar informació a persones amb males intencions.

Què has de fer si et roben el gos?

Si sospites que el teu animal no s’ha perdut, sinó que ha estat robat, cal actuar ràpidament.

El primer pas és presentar una denúncia policial davant la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra o l’Ertzaintza, segons el territori.

Cal aportar tota la informació possible:

• Número de microxip
• Fotografies recents
• Descripció física
• Lloc i hora de la desaparició
• Circumstàncies en què es va perdre el rastre
• Informació sobre persones o vehicles sospitosos

També és essencial comunicar la desaparició al registre del microxip.

A Espanya, els registres depenen de cada comunitat autònoma, però estan connectats a través de la Red Española de Identificación de Animales de Compañía (REIAC).

D’aquesta manera, si el gos apareix i un veterinari o una protectora en comprova el microxip, constarà que l’animal ha estat denunciat com a desaparegut o robat.

Finalment, convé avisar clíniques veterinàries, protectores, centres municipals de recollida d’animals i difondre fotografies en xarxes i plataformes especialitzades.

En un problema en què les dades mostren que recuperar l’animal no sempre és fàcil, la prevenció, el microxip actualitzat i actuar amb rapidesa poden marcar la diferència.