Quan el teu gos no es vol separar de tu: l’afecte també pot convertir-se en dependència

La relació entre una persona i el seu gos pot arribar a ser molt estreta. Compartim casa, rutines, passejos, estones de descans i, en molts casos, una part important del nostre dia a dia. Aquest vincle és positiu, però quan el gos necessita constantment la presència del seu propietari pot aparèixer una dependència difícil de gestionar.

Així ho explica Fran Estévez, ensinistrador caní amb prop de dues dècades d’experiència, que treballa amb famílies i animals a través de programes d’educació personalitzats.

Segons l’expert, alguns gossos poden acabar desenvolupant una dependència excessiva dels seus propietaris, especialment quan no han après des de petits a gestionar moments de separació o a entretenir-se i relaxar-se sense la presència constant d’una persona.

Quan estimar molt també pot complicar les coses

Estévez assenyala que un dels factors que poden influir en aquesta situació és la humanització excessiva dels gossos.

Això no significa que donar afecte a la mascota sigui dolent. El problema apareix quan el gos és tractat constantment com si fos una persona i no se li permet desenvolupar comportaments propis de la seva espècie ni certa autonomia.

L’expert matisa que la humanització no és sempre la causa directa dels problemes de conducta, però reconeix que en alguns casos pot afavorir que l’animal depengui massa emocionalment del seu propietari.

Quan aquesta dependència és molt intensa, el gos pot tenir dificultats quan es queda sol.

Plors, lladrucs o destrosses quan marxem de casa

Un dels problemes més habituals és l’ansietat per separació.

Hi ha gossos que, quan el seu propietari surt de casa, no saben gestionar l’absència i experimenten nivells elevats d’ansietat i estrès. Això pot provocar comportaments com plorar, bordar de manera continuada, rascar portes o trencar objectes.

Aquestes conductes no sempre desapareixen amb el temps. Al contrari, si es repeteixen i no es treballen, poden acabar convertint-se en hàbits cada vegada més difícils de corregir.

Per això Estévez insisteix que no convé esperar fins que el problema sigui greu.

Els primers mesos són especialment importants

Segons l’ensinistrador, una de les claus per evitar una dependència excessiva és començar a treballar l’educació del gos des de ben petit.

Els primers mesos són fonamentals per ensenyar-li normes, rutines i comportaments que facilitaran la convivència durant la resta de la seva vida.

L’expert recomana establir des del principi unes bones bases d’educació, obediència i autonomia. Això inclou que l’animal aprengui progressivament a quedar-se sol, a descansar sense tenir el propietari al costat i a entendre que una absència temporal no és una situació de perill.

No ignoris els primers senyals

Un dels errors més freqüents, segons Fran Estévez, és pensar que determinats comportaments desapareixeran sols.

Si un gos comença a mostrar por quan es queda sol, lladrucs excessius, problemes amb la corretja o dificultats per obeir una crida, convé actuar abans que aquestes conductes quedin consolidades.

L’expert també desaconsella basar-se exclusivament en consells de familiars o amics, ja que cada gos és diferent i allò que funciona amb un animal pot no funcionar amb un altre.

Quan el problema persisteix, buscar l’ajuda d’un professional de l’educació canina pot evitar que la situació empitjori.

Afecte sí, però també autonomia

Estimar un gos no significa haver d’estar sempre al seu costat. De fet, ajudar-lo a ser més independent també forma part del seu benestar.

La recomanació de l’expert és combinar l’afecte, els passejos i el temps compartit amb moments en què l’animal pugui estar tranquil pel seu compte.

També és important mantenir rutines clares, treballar l’obediència i evitar reforçar involuntàriament comportaments excessivament dependents.

L’objectiu no és crear distància amb la mascota, sinó aconseguir un vincle saludable entre el gos i el propietari. Un gos que se sent estimat, però que alhora sap estar sol i gestionar les absències, tindrà més eines per afrontar el dia a dia sense patir.

Tal com recorda Fran Estévez, educar des del principi és molt més fàcil que corregir anys després una conducta que ja s’ha convertit en un hàbit.