-¿Quin missatge li agradaria transmetre a les dones en relació amb el seu paper a l’empresa?

-Es parla amb molta freqüència que la clau per sobreviure, rau a adaptar-se. De fet, és molt coneguda la frase de Charles Darwin: «no és l’espècie més forta ni la més intel·ligent la que sobreviu, sinó la que millor s’adapta».

Crec que adaptar-se a una societat malalta no és la millor opció. Per això, jo proposo a les dones, no que s’adaptin al que hi ha, sinó que tinguin la ferma voluntat de transformar-ho per millorar-ho. La nostra societat necessita tornar a humanitzar-se i per a això, és fonamental superar el nostre analfabetisme emocional. La dona pot ajudar d’una manera extraordinària en aquest procés.

-¿Quina importància dona vostè a l’autoestima i quins són els primers passos per potenciar-la?

-L’autoestima té tanta importància en la vida d’un ésser humà que he passat molts anys de la meva vida investigant com es pot potenciar. De fet, el que he après ho he plasmat en un programa ‘online’ que es titula: «Connecta amb la teva millor versió i, enforteix la teva autoestima». Una autoestima ben consolidada és clau per fer front amb serenitat, il·lusió i confiança a qualsevol repte que la vida posi al nostre camí. El primer pas per potenciar l’autoestima és deixar d’acusar-se, jutjar-se, condemnar-se i castigar-se per les coses que a un no li agraden de si mateix, de si mateixa i, començar a conèixer-se millor i comprendre’s més, per a així poder superar-se.

-¿De quina manera es pot fer front als reptes amb confiança?

-Deia William Blake, el pare de la psicologia anglosaxona: «atreveix-te malgrat la teva por i, et sentiràs valent». La confiança es guanya molt més actuant que pensant, sortint a «jugar al camp» que opinant des de «les grades». Un ha de ser capaç de transformar el confort en valentia si vol tenir evidències que sí que es pot, del fet que naturalment que sí que es pot superar reptes, obstacles i dificultats.

-¿Per què és tan important veure en la incertesa, oportunitat?

-Perquè si en la incertesa només hi veiem perill, l’activació dels nuclis amigdalins del cervell, responsables en gran manera de la reacció de por, interferiran d’una manera molt important en el funcionament del «cervell executiu», que és precisament la part de l’escorça cerebral que ens ajuda a entendre els contextos, prendre bones decisions i ser més creatius. Quan un està convençut que en la incertesa sempre hi ha oportunitat, tot i que d’entrada no la vegi, el seu cervell executiu en combinació amb altres àrees de l’encèfal, s’encarregarà de buscar aquesta oportunitat i descobrir on és.

-¿Què és la mentalitat fixa i què és la mentalitat de creixement?

-La mentalitat fixa és l’afecció a tot allò conegut, familiar, que ens transmet una sensació de seguretat. La mentalitat de creixement és la que ens impulsa a sortir de la nostra «zona de confort» per descobrir què hi ha més enllà. Tota la màgia la trobarem fora de la nostra «zona de confort». De fet, quan transitem d’un món conegut a un de desconegut, el cervell comença a «reinventar-se, es formen noves connexions entre les neurones perquè així puguem moure’ns amb més eficiència en el nou entorn». En un món amb aquest nivell d’incertesa, tots estem cridats a passar d’una mentalitat fixa a una mentalitat de creixement. Deia en aquest sentit el sr. Santiago Ramón y Cajal: «tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell».

Més informació: www.marioalonsopuig.com