El científic i oncòleg Silvio Garattini, de 96 anys, explica les claus de la longevitat: "Reduir un 30%..."

Gràcies als avenços científics i tecnològics de les últimes dècades, l’esperança de vida continua augmentant. El 2022, i ja amb el sotrac de la pandèmia superat, l’esperança de vida a Espanya es trobava en 83,1 anys.

Diversos estudis demostren que els hàbits saludables, com una dieta equilibrada, caminar cada dia o, fins i tot, mantenir una salut mental estable, són factors relacionats amb la longevitat. Per això, el llindar dels 90 anys cada cop resulta més fàcil d’assolir. El respectat científic i oncòleg Silvio Garattini, de 96 anys, és conegut pel seu coneixement en l’àmbit de la longevitat i la vitalitat.

Viure bé

Fa poc, el científic va participar en una xerrada a l’auditori de Santa Giulia (Brescia, Itàlia), com relata el mitjà 'Corriere della Sera', en què la temàtica de la trobada -titulada ‘Es pot viure bé i durant molt de temps’- era precisament la longevitat.

Garattini sempre ha estat un gran defensor dels hàbits saludables i, també, molt crític amb els perjudicials, com el tabac o l’alcohol. Per això, és un convençut que els bons hàbits són determinants en l’esperança de vida d’una persona.

La importància de l’exercici físic

Segons el científic, fer activitat física és clau: "Tracto de caminar almenys 5 quilòmetres al dia". A més, detalla que és necessari moure’s a un bon ritme, ja que en caminar aquestes distàncies "ha d’haver-hi algun esforç, que es tradueixi en respirar amb dificultat i un augment de la freqüència cardíaca".

Un altre detall important que sosté Garattini és que no s’ha de practicar esport en excés, ja que el més adequat són entre 150 i 300 minuts d’activitat física a la setmana. “El que es faci per sobre d’això no aporta beneficis addicionals”, comenta el científic italià.

Una dieta variada i moderada

Mantenir una dieta adequada és un altre dels hàbits saludables que no poden faltar per tenir una esperança de vida més alta. L’especialista assegura que s’ha de seguir la piràmide alimentària, prioritzant la fruita i la verdura.

Tot i que també defensa que s’ha de menjar variat, ja que "en una dieta vegetariana es mengen proteïnes animals procedents d’ous, formatge i fins i tot de peix. Els vegans, en canvi, corren riscos: sabem que viuen menys, tenen més fractures òssies i han de prendre vitamina B12, que pot ser un factor de risc de tumors", assegura.

Garattini també sosté que la moderació és clau: “Com deien els nostres avis: cal aixecar-se de la taula amb una mica de gana. Les investigacions han demostrat que reduir la ingesta d’aliments en un 30% augmenta l’esperança de vida en un 20%. Menjar poc és un factor de longevitat”.