Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Cuida’t

Logopèdia davant un fre lingual restringit

Els bacteris i els fongs creixen exponencialment a temperatures entre 18 i 45°C. Per evitar una toxiinfecció alimentària convé guardar els aliments en un lloc fresc

Aliments acabats de preparar per un àpat

Aliments acabats de preparar per un àpat / Freepik

Xènia Vilella

Qui diu la taula, diu el marbre de la cuina, el microones o el forn apagat. Avui dia encara hi ha molta gent que té per costum deixar les sobres a temperatura ambient per consumir-les més tard, però crec que no dic res nou si us aviso que això suposa un risc elevat (i innecessari donada la tecnologia actual) de patir una toxiinfecció alimentària. Aquest elevat risc es deu al fet que la majoria dels bacteris i fongs creixen exponencialment a temperatures d’entre 18-45 °C, que són justament les temperatures que tenim a casa durant pràcticament tot l’any, especialment a l’estiu.

Aquestes temperatures, de fet, són les idònies quan volem fermentar aliments i begudes. Fet de forma controlada i amb els cultius adequats desencadenem un procés meravellós amb el qual obtenim un producte amb múltiples beneficis per la salut; però quan passa espontàniament sense control els bacteris que hi poden créixer no solen ser dels que tenen bones intencions amb nosaltres i aquí comencen les històries de terror.

I pensareu que «què pot passar? Una gastroenteritis?». Abans de res, els que hàgiu passat o conegueu algú que hagi passat per una salmonel·losi sabreu que no és cap broma, pot acabar en hospitalització o inclús en pitjors termes si el pacient és un infant o una persona immunodeprimida. La salmonel·la no és l’únic a què ens podem enfrontar: potser us sona també l’Escherichia coli i als més informats algun altre com Bacillus cereus o Shigella spp., algunes de les quals poden causar disenteria durant dies o setmanes, forçant l’hospitalització per deshidratació i anèmia. Però permeteu-me presentar-vos al cap final: hi ha una varietat d’E. Coli anomenada «Púrpura trombòtica trombocitopènica» que té la capacitat de produir un ictus o un infart.

Pels que no estigueu informats, sabeu que aquest bacteri creix sobretot en productes carnis, especialment de vedella; i per això la pròxima barbacoa que feu a casa assegureu-vos que guardeu bé la carn a la nevera un cop acabat l’àpat per no tenir un ensurt dels grossos. També és justament per aquest petit enemic que les administracions sanitàries insisteixen tant a no servir hamburgueses poc fetes als establiments de venda d’aquest producte.

Ara bé, no tots són enemics invisibles. Potser si teniu mosquiteres no patiu per la presència de mosques, però si a l’estiu sou dels que aneu per casa brandant el mata-moques com si fos una espasa, sapigueu que aquests insectes no només es posen sobre les nostres sobres per alimentar-se, sinó per posar-hi ous. Això implica que en unes hores una carn amb salsa pot ser el medi de creixement d’una bona quantitat de fastigoses larves.

Per acabar, parlem de fongs: aquests peluts individus que creixen a la fruita massa madura o a les verdures passades. Sou dels que llencen la peça sencera o talleu el tros amb pèl i seguiu endavant? Perquè si sou dels segons sento informar-vos que els fongs creen toxines que s’escampen per tota la peça sense produir sabors ni textures estranyes i que poden causar alteracions a llarg termini. Depenent de les toxines ens podran estar provocant alteracions als ronyons, al sistema nerviós, al fetge o inclús estimulant la proliferació de cèl·lules canceroses. Estic en contra del malbaratament alimentari, però hi ha vegades en què val més llençar el menjar.

Com a resum: utilitza la nevera, que per alguna cosa la van inventar, i si veus alguna cosa peluda, llença-la sencera.

La motricitat orofacial és una de les àrees de treball del logopeda que, entre altres funcions, s’encarrega d’abordar les dificultats en l’ús i la coordinació dels músculs de la boca, tant en infants com en adults.

Un dels factors que pot interferir en aquestes funcions és el fre lingual, una petita membrana situada sota la llengua que es desenvolupa durant l’embaràs. Aquesta membrana connecta la llengua amb el terra de la boca i ha de permetre una mobilitat adequada de la llengua per realitzar accions com succionar, mastegar, empassar o articular sons de la parla correctament.

Hi ha diferents tipus de fre lingual, però tots tenen en comú la presència de fibres molt resistents que no s’estiren. Per això, quan aquest fre és massa curt o rígid, és necessari un petit procediment quirúrgic per alliberar-lo i permetre que la llengua es mogui correctament.

Aquest tipus de fre pot ocasionar dificultats des del naixement com, per exemple, dificultat per agafar bé el pit durant la lactància materna; mal funcionament de la llengua en accions com empassar o mastegar; una posició de repòs incorrecta de la llengua, que queda baixa i sense contactar amb la zona darrere dels incisius superiors. Això pot afavorir la respiració oral, tant de dia com de nit, i tenir efectes en els moviments mandibulars i fins i tot en la postura general; alteracions en el creixement de la boca i les estructures relacionades, provocant mossegada oberta o un paladar estret i alt; problemes de salut bucal, com inflamació de les genives o càries; dificultat per produir sons de la parla, especialment el so /r/; també pot dificultar accions com fer un petó o tocar instruments de vent.

Davant d’un fre lingual restringit, el logopeda especialitzat en motricitat orofacial té un paper clau perquè avalua detalladament com aquest fre afecta funcions com la succió, la respiració, la masticació, la deglució i l’articulació dels sons de la parla; interpreta els resultats de l’avaluació i decideix si cal fer exercicis logopèdics, si cal derivar per una intervenció quirúrgica o si cal combinar les dues opcions; i planifica i aplica el tractament logopèdic específic just després de la cirurgia per evitar que el fre es torni a enganxar o perdi mobilitat.

Tracking Pixel Contents