La llet i els iogurts contribueixen a l’anèmia?

La quantitat de consells que trobem en mitjans de comunicació, xarxes socials i clíniques sobre nutrició és, senzillament, aclaparadora. A més d’excessivament simplista.

Hi ha qui desaconsella consumir iogurt o llet de vaca quan es pateix anèmia ferropènica, això és, l’anèmia deguda a la baixa quantitat de ferro circulant per la sang. Es basa en el fet que l’elevada concentració de calci d’aquests aliments inhibeix l’absorció del ferro a l’intestí.

Doncs bé, aquesta afirmació sembla tenir poc sosteniment científic. Molts dels estudis que relacionen calci i ferro s’han realitzat en cèl·lules cultivades al laboratori. I, tot i que els assajos in vitro ajuden a entendre els mecanismes que intervenen en el transport d’aquestes molècules, cal prendre’ls amb cautela. Fonamentalment, perquè les condicions en les quals es realitzen no s’assemblen a les que es donen a l’intestí humà. Però també perquè les cèl·lules que s’utilitzen no són exactament iguals que les que intervenen en l’absorció de nutrients, ni es disposen formant una barrera igual de consistent.

Portes obertes al ferro

Tots els nutrients que ingerim i que acaben incorporant-se al corrent sanguini han de passar, d’una manera o d’una altra, a través de les cèl·lules que entapissen l’intestí. La superfície d’aquestes cèl·lules conté una sèrie de proteïnes que actuen com a portes d’entrada per als nutrients que contenen les farinetes en les quals es converteix l’aliment al passar per l’estómac.

En el cas dels minerals de la dieta, aquestes proteïnes transportadores funcionen com a canals que s’obren per deixar-los pas cap a l’interior de les cèl·lules i des d’aquestes fins a la sang. Un d’aquests transportadors, anomenat DMT1, s’encarrega d’incorporar específicament el ferro. I, curiosament, els assajos in vitro han demostrat que el calci de la dieta inhibeix aquest transportador.

Aquestes interferències tenen sentit perquè els dos compostos comparteixen transportadors o aquests s’assemblen tant que un mineral interfereixen en el transport de l’altre. Això explicaria per què altes concentracions de ferro en la dieta també interfereixen en l’absorció de calci. De fet, tot i que no és tan conegut, els suplements de ferro poden provocar deficiència de calci.

Per cert, no només hi ha calci als lactis de la dieta: també abunda en els llegums, la fruita seca, les sardines en oli i el marisc. No obstant, ningú alerta sobre que ingerir carn amb ametlles pugui suposar un problema.

Un plat de llenties i, de postres, iogurt?

Tenint en compte els estudis realitzats in vitro, els aliments rics en calci podrien interferir amb l’absorció del ferro que contenen la carn i altres aliments.

Però què passa quan s’estudia el fenomen in vivo? Partim del fet que és bastant més complicat. En general es realitzen investigacions en les quals voluntaris o pacients prenen una quantitat determinada de producte i després se’ls fa seguiment de com i quant d’aquest producte arriba a la sang. A aquests procediments els coneixem com a assajos de biodisponibilitat.

Doncs bé, les conclusions dels assajos de biodisponibilitat es contradiuen. D’una banda, certs estudis realitzats en dones en dejú mostren que només concentracions altes d’una sal de calci en concret (citrat de calci) són capaces d’inhibir la incorporació de ferro a la sang. Això implicaria que l’efecte del calci als lactis seria nul o, almenys, biològicament insignificant.

No obstant, en un altre estudi també realitzat en dones, mig gram de calci va arribar a reduir a la meitat l’absorció de ferro. Això sí, no s’ha de perdre de vista que arribar als 500 mg de calci a l’intestí a partir de la llet o del iogurt implicaria consumir una quantitat molt elevada de tots dos. Per tant, ingerir un iogurt o un vas de llet continuaria sense suposar cap problema.

El que sí que és cert és que, al comparar la llet humana i la llet de vaca, s’ha comprovat que els continguts més elevats de calci en la de vaca fan que el ferro s’absorbeixi pitjor. Per això no es recomana incorporar la llet de vaca en l’alimentació infantil fins que no s’arriba a una determinada edat.

Sense evidències per a dietes complexes

En resum, podem dir que els estudis realitzats en humans confirmen certa interferència del calci sobre l’absorció de ferro, però només amb concentracions de calci molt altes.

A més, aquests estudis no aclareixen què passa en el cas de la ingesta d’una dieta complexa en la qual un vas de llet o un iogurt són un dels molts nutrients i la quantitat de ferro no està minuciosament controlada.

D’altra banda, tampoc sabem quin paper exerceix el microbioma de cada individu en l’absorció de minerals, tot i que els resultats obtinguts de moment indiquen que també podria ser clau.

En tot cas, els beneficis dels nutrients característics dels lactis són prou importants per recomanar-ne el consum en aquelles persones que no presenten cap problema específic d’absorció de ferro.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Troba aquí l’original.