Si veus això al pernil dolç, llença’l directament a les escombraries!

El pernil dolç és un dels aliments imprescindibles a la nevera: és un dels preferits entre els més petits i ens ajuda a afegir sabor a sandvitxos, torrades, truites, pizzes, croquetes... Combina bé amb tot.

Cal anar alerta, però. Solem comprar el pernil envasat en paquets on ve ja tallat. I amb els dies és probable perdre la noció del temps i no recordar quan el vam obrir per primera vegada. Tenim ben present i a la vista la data de consum preferent, però no a partir de quin dia es va posar en marxa el compte enrere perquè aquest aliment es faci malbé. Si badem, el pernil es pot tornar, fins i tot, perillós.

Per aquest motiu, t’expliquem quan hauries de descartar de forma definitiva els talls de pernil dolç que tens a la nevera.

Tacte, olfacte i vista

El símptoma principal que ens indica que el pernil dolça ja no té un bon estat és que comença a presentar un tacte viscós i gelatinós. A això se li afegeix una forta olor, similar a la del sofre o l’amoníac. T'expliquem què està passant en aquest moment dins del teu pernil: s'hi estan desenvolupant bacteris, floridura i llevats per la descomposició del producte.

Segons Juan Pedro Camou Arriola, investigador del Centre d’Investigació en Alimentació i Desenvolupament (CIEU) de Mèxic, aquests bacteris són benignes i, tot i la forta olor i el gust, en petites quantitats no resulten perjudicials per a la salut.

Però, tot i aquestes declaracions, Camou no recomana consumir aquest aliment un cop canvi d'aparença, ja que és impossible saber si a la vegada hi han crescut altres bacteris que sí que poden ser malignes.

Com a últim recurs, es pot rentar el tall de pernil amb aigua i veure si així desapareix la pudor i el gust. En aquest cas, el més probable és que no resulti nociu per a la salut. Però si, per contra, la fortor i el gust segueix present, no s’ha de consumir, ja que es corre el risc de patir una infecció estomacal.

Un altre dels símptomes que ens alerten que hem de llençar el pernil és el color. Quan comenci a presentar una gamma cromàtica fora del rosa amb matisos grisencs i s’acosti al blanc, negre, gris, marró o verd, cal dir prou: és un clar indicador que la floridura està començant a créixer al tall.