L’albergínia, un aliment imprescindible per sentir-se bé

L’albergínia és un aliment d’origen asiàtic que s’ha popularitzat arreu del món gràcies al seu característic sabor, la seva versatilitat a la cuina i la seva composició nutricional, que ens aporta molts dels nutrients necessaris per mantenir-nos sans. Compta, a més, amb propietats que la converteixen en un ingredient perfecte per a tractaments de bellesa. Segons dades de Nutritienda, l’empresa ‘online’ líder en productes de salut i bellesa, Espanya és l’exportador d’albergínies més gran del món, i és Andalusia la zona de producció més gran del nostre país amb 230.000 tones anuals, seguida del País Valencià, amb 12.400 tones. 

El nom «albergínia» prové de l’àrab «al-badinjan», que al seu torn prové del sànscrit «vatimgana». Els primers cultius d’aquest aliment es van produir fa uns 4.000 anys al subcontinent indi. Des d’allà, va passar a Pèrsia i després a Egipte, abans de fer el salt a tota la conca del Mediterrani, on aviat es va convertir en un aliment bàsic en la dieta de diferents cultures. 

L’albergínia es va introduir a la Xina a través de les rutes comercials de l’antiga Ruta de la Seda. A Europa va ser introduïda a l’Edat Mitjana pels àrabs, que la van considerar un aliment afrodisíac i la van utilitzar en la medicina tradicional per tractar malalties com l’epilèpsia.

A partir del segle XVII, l’albergínia es va estendre per tot el món i actualment es cultiva a nombrosos països, com Espanya, Itàlia, Turquia, la Xina, l’Índia o els Estats Units.

L’albergínia és baixa en calories i rica en nutrients, a més de ser un aliment molt versàtil que ajuda a mantenir una alimentació equilibrada. Els nutricionistes ens mostren les seves principals propietats:

1. Conté fibra

Una ració (200 g) d’aquesta hortalissa aporta 2,4 g de fibra, sobretot es troba a la pell. La fibra és un component vegetal que afavoreix el trànsit intestinal, millora la digestió i prevé el restrenyiment. A més, la fibra absorbeix l’anomenat «colesterol dolent» i ajuda a eliminar toxines.

2. Font d’antioxidants

Aquest aliment és font de flavonoides, uns components que tenen acció antioxidant, en particular antocianines, que a més de ser responsables del seu característic color morat, ajuden a protegir les cèl·lules del cos dels efectes nocius dels radicals lliures. 

3. Baixa en greixos i sodi

L’albergínia és baixa en sodi i greixos, per la qual cosa és adequada per a persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars. Es considera, a més, un aliment ideal per ser introduït en dietes, per la seva baixa aportació calòrica, ja que més d’un 90% del seu pes és aigua.

4. Rica en vitamines i minerals

Es tracta d’un aliment que aporta vitamines i minerals essencials per a l’organisme, com vitamina C, àcid fòlic, potassi i ferro. És, per tant, un ingredient que, inclòs en molts plats, resulta excel·lent per a la salut.

Les diferents varietats

Les diferents varietats d’albergínia es diferencien per la seva forma, mida i color. Entre les mes comuns hi ha les següents:

• Albergínia negra: és la més comuna. Té forma ovalada i la pell de color morat fosc.
• Albergínia blanca: amb la seva forma arrodonida, destaca per la seva pell blanca o groga.
• Albergínia ratllada: la caracteritzen la seva forma allargada i la seva pell verda amb ratlles blanques.
• Albergínia japonesa: és més petita que l’albergínia tradicional i té la pell de color morat fosc.

Versàtil i deliciosa

L’albergínia és un ingredient versàtil i deliciós, que es pot utilitzar en una àmplia varietat de receptes, Nutritienda.com en mostra algunes:

• Moussaka: plat grec tradicional fet amb capes d’albergínia, carn picada i salsa de tomàquet.
• Albergínies a la parmesana: recepta italiana elaborada amb làmines d’albergínia ruixades amb oli d’oliva i cuinades al forn, cobertes amb formatge parmesà i salsa de tomàquet.
• Baba ganoush: és una espècie de crema espessa d’albergínia rostida, amb tahini, all i llimona, típica de la cuina mediterrània.
• Albergínies farcides: aquest plat es realitza tallant l’albergínia per la meitat i buidant l’interior, que es barreja amb carn picada, ceba, all i espècies. Després es tornen a omplir les meitats i es cuinen al forn.
• Curri d’albergínia: plat d’inspiració índia que conté, com a ingredients principals, albergínia, ceba, all, gingebre, espècies i tomàquet.
• Amanida d’albergínia: aquesta amanida mediterrània pot portar albergínia rostida, pebrots, tomàquets, cogombre, olives i formatge feta, entre altres ingredients.
• Rotllo d’albergínia: per preparar-lo es necessita tallar l’albergínia a rodanxes fines. Després de rostir-les, s’omplen amb formatge ricotta i espinacs abans d’enrotllar-les i ficar-les al forn.
• Aquests són només alguns plats, però l’albergínia es pot utilitzar a moltes altres receptes, com lasanya vegetariana, sopa d’albergínia, puré de tomàquet i albergínies, o truita d’albergínies, entre d’altres.
• A més, l’albergínia conté vitamines i antioxidants que poden ser beneficiosos per a la pell i els cabells. Aquests són alguns dels tractaments de bellesa amb albergínia que es poden realitzar a casa:

Curiositats sobre l’albergínia

La primera documentació sobre l’albergínia en llengua castellana es troba al Cançoner de Baena, del segle XV. Al principi, el seu consum no estava gaire estès, probablement pel seu aspecte i el seu sabor, lleugerament amarg. Però amb el pas del temps les seves propietats l’han portat a ser com un dels aliments estrella de la dieta mediterrània.

Algunes cultures li atribueixen propietats afrodisíaques, mentre que en països com Itàlia se la considera un símbol de bona sort, per la qual cosa s’utilitza com a amulet per allunyar el mal d’ull.