"L'olor de vell" existeix: compte a partir d'aquesta edat perquè no és cosa de gent gran

Segur que alguna vegada has sentit a dir que una persona "fa olor de vell". A més, aquesta olor distintiva està estrictament lligada amb la gent gran. Tot i que és un tema del qual es parla comunament a l'àmbit popular, pocs coneixen la ciència darrere aquest fenomen. De fet, res no té a veure amb la tercera edat, sinó que comença a produir-se molt abans. Així que vigila, perquè potser estàs desenvolupant 'olor de vell' i no ho saps.

La clau d'aquesta olor tan característica es troba en una substància anomenada 2-nonenal. És un compost orgànic volàtil que es genera a mesura que la pell envelleix. En concret, prové de l'oxidació dels àcids grassos insaturats a les glàndules sebàcies de la pell.

En persones joves, el seu conté més antioxidants naturals, cosa que ajuda a prevenir l'oxidació dels àcids grassos a la pell. No obstant això, amb el pas del temps, els nivells d'aquests antioxidants disminueixen, i els lípids al seu, especialment els àcids grassos insaturats, comencen a oxidar-se amb més facilitat. Aquest procés d'oxidació és clau en la formació del 2-nonenal.

A més, l'activitat de les glàndules sebàcies es redueix amb l'edat, cosa que afecta la barrera protectora de la pell. Això, juntament amb una menor renovació cel·lular, fa que el seu rovellat i les cèl·lules mortes s'acumulin a la superfície de la pell, intensificant la presència de la substància.

Substància i olor difícils d'eliminar

Per tant, "l'olor de vell" no és el resultat d'una manca d'higiene, com creuen alguns erròniament, sinó un procés natural del cos. A més, el 2-nonenal és difícil d'eliminar amb productes de neteja convencionals, cosa que explica per què de vegades l'olor persisteix en objectes i espais on habiten persones grans.

Tot i que no tots perceben aquesta aroma de la mateixa manera, la seva associació amb la vellesa té arrels profundes a la cultura i pot estar influenciada per factors com la salut, la dieta i l'entorn. Diversos estudis han demostrat que aquest compost comença a produir-se de manera més notòria a partir dels 40 anys, però esdevé més perceptible al voltant dels 70.