Com influeix l'amor al cervell i les emocions?

Una forta atracció és la que defineix l'enamorament quan el cervell activa una sèrie de processos neuroquímics que impliquen l'alliberament de neurotransmissors i hormones com la dopamina, l'oxitocina i la serotonina. En aquesta fase tot ens sembla perfecte i és la més intensa de la relació perquè som dominats per les hormones vinculades a la felicitat i el benestar.

Aquestes substàncies tenen un paper clau en la generació de sentiments intensos de felicitat, desig i aferrament, influint tant a l'estat d'ànim com a les respostes físiques del cos. "L'enamorament activa àrees específiques del cervell, com el sistema de recompensa i l'escorça prefrontal. Això pot influir en la presa de decisions, la percepció del risc i la regulació emocional. També s'ha observat que, en les primeres etapes, els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès pot augmentar temporalment, cosa que explica la sensació", segons l'Hospital Universitari Sanitas La Zarzuela.

En aquest sentit, l'amor desencadena una sèrie de canvis a l'organisme, impulsats per l'acció de diverses hormones que influeixen en les emocions i les respostes físiques.

Hormones i conductes

• Oxitocina: coneguda com a "hormona de l'amor o de l'abraçada", aquesta substància química juga un paper crucial en la creació d'enllaços afectius i en la reducció de l'estrès. El seu alliberament durant moments de proximitat física, com ara abraçades o carícies, promou una sensació de calma, tranquil·litat i seguretat.
• Dopamina: la dopamina és coneguda com "l'hormona de la felicitat". S'activa com a resposta a les emocions de plaer i recompensa i genera sensacions d'eufòria, benestar i satisfacció. Aquesta hormona també està vinculada amb una major motivació, cosa que millora el rendiment i energia.
• Serotonina: aquesta hormona regula l'estat d'ànim i contribueix a la sensació general de benestar. En els moments d'enamorament, els nivells de serotonina tendeixen a augmentar, cosa que redueix l'ansietat i afavoreix l'equilibri emocional.

"En l'àmbit psicològic, l'enamorament transforma la manera com pensem, sentim i actuem. En aquesta etapa, les persones tendeixen a enfocar-se més en la seva parella, a mostrar més disposició per compartir i enfortir el vincle emocional. A més, aquest estat afavoreix una actitud més optimista i oberta, cosa que pot impulsar el creixement personal i la construcció de relacions més profundes", conclou Carla Álva.

Amor i psicologia

A més dels efectes hormonals, l'amor també té un impacte psicològic profund. Estar en una relació afectiva positiva pot generar efectes beneficiosos en el benestar emocional:

• Reducció del risc de depressió: les relacions afectives poden actuar com un factor protector davant de la depressió. El suport emocional i la sensació de companyia disminueixen la solitud, cosa que contribueix a reduir la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius.
• Millora de l'autoestima: encara que el sentit de vàlua personal ha de néixer des de l'interior, l'amor el pot enfortir. Sentir-se apreciat i comprès per una altra persona contribueix a augmentar la confiança i el benestar, complementant la feina personal de creixement emocional i autocomprensió.
• Foment del benestar general: l'amor activa àrees del cervell associades al benestar i la satisfacció. En aquests moments, les persones solen experimentar una motivació més gran per cuidar la seva salut, fer activitat física i mantenir un estil de vida equilibrat.