El pediatre Carlos González explica la teoria de l'àvia: "És normal que alguns pares sentin gelosia o frustració..."

La conciliació familiar és tot un repte. Les llargues jornades laborals impliquen malabars per poder tenir cura dels fills. És per això que, per a moltes famílies, els avis tenen un paper fonamental en la criança dels més petits.

Un rol no exempt de controvèrsia, ja que es poden generar conflictes en la manera d'educar o la seva intervenció pot ser percebuda per alguns pares com una intromissió a la seva autoritat.

El pediatre Carlos González, ha volgut explorar al seu pòdcast «Criant sense por» el paper que tenen els avis en la criança dels seus nets i alguns problemes que ha detectat.

"Som gairebé l'única espècie que té àvies i una de les poques que té pares", manifesta González, tot assegurant que l'ésser humà, al llarg de la seva evolució, ha depès de la família extensa per garantir la supervivència dels més petits. Introdueix el concepte de la "teoria de l'àvia", una teoria que assegura que els humans van aconseguir una esperança de vida més gran perquè les àvies, després de la menopausa, van ajudar en l'alimentació dels nets.

Els avis, durant la criança dels nets, també poden ser una font rica de valors i principis. Això sí, per al pediatre no és normal el que passa actualment en molts casos. "A Espanya, cada cop més, els avis estan criant els seus nets de manera gairebé exclusiva. Això no és normal ni saludable per a ells. Els cuidadors primaris haurien de ser els pares, mentre els avis compleixen el seu paper més ocasional i, sí, moltes vegades, de malcriadors", explica.

"Àvies que s'han d'aixecar a les sis del matí per anar on viuen els nets, per cuidar-los, que han d'aprofitar per fer la compra i deixar preparat el menjar dels seus fills i dels seus nets o que més endavant que quan els nets van a l'escola són els que els han de recollir a les cinc i tenir-los entre els millors a les set... a les cases arriben a casa."

Sentir gelosia o frustració

La permissivitat que sovint s'associa a la figura dels avis també pot generar conflictes. "És normal que alguns pares sentin gelosia o frustració", comenta Carlos González, explicant també els canvis de percepció respecte a l'educació avui dia: "Els nostres pares han après amb el temps que moltes de les normes estrictes que seguien no eren tan importants. Ara volen gaudir dels nets sense repetir errors del passat".

L'edat mitjana de maternitat del primer fill a Espanya se situa al voltant dels 32 anys, comenta González. Cosa que es pot considerar "un problema", ja que els avis cada vegada ho són més tard i "cada vegada hi haurà més dificultats perquè puguin col·laborar en la cura dels nets".

Finalment, Carlos González va voler subratllar com n'és d'important gaudir de la criança. "Els fills són aquí per gaudir-ne, perquè la infància és fugaç. Moltes de les preocupacions que tenim, com si caminen a temps o si tenen un granet, són ximpleries. El més important és criar amb amor i paciència", conclou.