El “calvari” dels pacients amb COVID persistent, cinc anys després: "Posen en dubte el nostre patiment"

El cas de Maria Jesús no és únic. Es va infectar de COVID-19 en tres ocasions el 2021, i en una va passar setmanes a la Unitat de Cures Intensives. Un malson que, gairebé quatre anys després del seu ingrés hospitalari, persisteix.

Des de llavors, continua patint els símptomes de la malaltia, mal de cap, marejos, alteracions del gust i de l'olfacte i dolors musculars. I cap especialista no troba la solució.

El 31 de gener del 2020 es va detectar el primer cas de coronavirus a Espanya. Va ser a la segona illa més petita de Canàries, la Gomera. Un turista alemany, que va estar en contacte amb un malalt al país d'origen, va posar en alerta les autoritats sanitàries. L'11 de març d'aquell mateix any, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el coronavirus com una pandèmia.

"Mai havíem vist una pandèmia provocada per un coronavirus. I no hem vist una pandèmia que pugui ser controlada, alhora"

va manifestar al seu moment el doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l'OMS.

Des d'aquell moment va començar un degoteig incessant de contagis. Tot i que les dades no són del tot clares, més de 13 milions d'espanyols han estat infectats amb el SARS-CoV-2 des de l'inici de la pandèmia fins als nostres dies.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix la COVID persistent com a “condició Post-COVID-19”. Aquesta nova malaltia sorgida arran de la pandèmia va ser el “detonant” de l'acomiadament de Maria Jesús. Amb 55 anys, la seva empresa li va comunicar el cessament laboral per “baix rendiment” a la feina.

I és que, la majoria dels malalts coincideixen que se'n minimitzen els símptomes i no se'ls diagnostiquen adequadament. “Moltes persones arriben a posar en dubte el nostre patiment”, reconeix aquest diari.

No hi ha un registre oficial de pacients amb COVID persistent, però s'estima que més de dos milions d'espanyols arrosseguen símptomes mesos després de passar la malaltia. Àngel té 59 anys i viu a Fuenlabrada (Madrid).

Treballava pintant cases, però les seqüeles de la malaltia l'han obligat a donar-se de baixa com a autònom. “Fa gairebé cinc anys que visc i encara no he recuperat l'olfacte i el gust”.

Una "nova" malaltia que necessita més investigació

Els pacients reclamen més investigació per posar fi a un malson que han suportat durant anys. Maria Jesús està en tractament psicològic per poder suportar de la millor manera possible la llista gairebé infinita de símptomes associats a la COVID-19.

“Em diuen que he d'aprendre a bregar amb la situació tan bé com pugui, ja que no hi ha una cura definitiva”, ens explica en una conversa telefònica.

El doctor Luis Tejedor, cap de Servei de Medicina Interna i Geriatria de l'Hospital Universitari Vithas Madrid Arturo Soria, explica a 'Guías de Salud' que "encara que si bé no existeix un consens absolut sobre la seva definició, cada cop més estudis coincideixen a reconèixer-la com una entitat clínica diferenciada, amb múltiples manifestacions que varien de persona a persona".

Des de la perspectiva de la pràctica clínica, "molts pacients amb aquestes seqüeles sí que compleixen criteris per considerar-la una nova malaltia o, almenys, una síndrome clínica específica que requereix un abordatge multidisciplinari".

S'han descrit símptomes com fatiga extrema, dificultat respiratòria, dolor articular i alteracions cognitives (el que alguns pacients anomenen “boira mental”), com assenyala Àngel que, malgrat tenir seguiment de Medicina Interna al seu hospital de referència “i amb totes les analítiques bé, no aconsegueixo recuperar-me del coronavirus”.

Factors de risc per desenvolupar COVID persistent

Tot i que encara no s'han establert factors de risc definitius per a la COVID persistent, diversos estudis han observat certs patrons.

"La gravetat de la infecció inicial podria influir: les persones que van estar hospitalitzades o amb complicacions respiratòries greus poden mostrar més probabilitats de presentar seqüeles perllongades"

destaca el doctor Tejedor.

Així mateix, alguns treballs apunten a la presència de:

• Malalties cròniques prèvies (diabetis, afeccions cardiovasculars o autoimmunes)
• Obesitat
• Edat, el sexe femení i certs condicionants genètics

Tot i això, "encara falta més evidència per confirmar aquestes correlacions de forma concloent".

Hi ha esperança per als pacients amb COVID persistent?

Actualment, no hi ha un tractament efectiu per a la COVID persistent. Com destaca l'especialista, l'abordatge sol ser "individualitzat i multidisciplinari, centrat a alleujar els símptomes predominants a cada pacient: per exemple, rehabilitació respiratòria en casos de dispnea, teràpia física per a la fatiga o dolor muscular i, de vegades, suport psicològic per manejar l'impacte emocional i cognitiu".

Tot i això, "s'estan realitzant assajos clínics per avaluar l'eficàcia d'alguns fàrmacs antiinflamatoris o immunomoduladors, però, de moment, les recomanacions més sòlides es basen en la rehabilitació integral, la bona higiene del son, el control de comorbiditats i el seguiment per part d'un equip interdisciplinari".

El doctor recalca que "cal un reconeixement més gran de la síndrome en l'àmbit sanitari i institucional per assegurar que els pacients rebin l'atenció i el suport adequat".

Això implica, diu, formar equips multidisciplinaris (metges internistes, pneumòlegs, rehabilitadors, psicòlegs, etc.) i establir protocols de seguiment a llarg termini.