Com saber si ets celíac? Els 10 símptomes que podrien indicar que pateixes celiaquia

La celiaquia, segons les últimes dades, afecta entre un 1 i un 2% de la població espanyola: Això vol dir que al nostre país hi ha entre 450.000 i 900.000 persones amb aquesta malaltia, que és una reacció del sistema immunitari al consum de gluten.

És més freqüent en dones que en homes, fins al punt que per cada dues celíaques, només hi ha un home amb aquesta malaltia.

La celiaquia no és cosa de nens

La imatge d'aquesta malaltia està molt relacionada amb la infància, però és completament fals que la celiaquia sigui cosa de nens:

• El 20% dels diagnòstics es realitzen en persones més grans de 60 anys, cosa que demostra que és una malaltia que pot aparèixer a qualsevol edat.

I com que aquesta malaltia és inseparable del gluten, millor deixem algunes idees molt clares per començar a entendre'ns.

El gluten és una proteïna que es troba a:

• El blat.
• L'ordi.
• L'espelta.
• La civada, encara que hi ha varietats d'aquest últim cereal que es poden consumir si estan lliures de contaminants i certificades.

Com assenyalen els experts, és una malaltia infradiagnosticada, fins al punt que entre un 80 i un 85% dels celíacs no saben què ho són.

Malalties associades a la celiaquia

I té la complicació afegida que quan el diagnòstic arriba tard es poden desenvolupar altres patologies associades a la celiaquia. Entre elles:

• Tiroide autoimmune. Coneguda també com a malaltia de Hashimoto. És una patologia que afecta la glàndula tiroide. Es produeix quan el sistema immunitari ataca els teixits sans, produint la mort de les cèl·lules de la tiroide que produeixen les hormones. El tractament principal és l'administració d'hormones tiroidals per via oral.
• Diabetis tipus I. S'estima que entre un 3 i un 8% de les persones amb diabetis tipus I, una malaltia crònica per la qual hi ha un nivell alt de glucosa a la sang, també són celíaques. En aquest tipus de diabetis, les cèl·lules on s'emmagatzema el sucre produeixen poca o gens d'insulina.
• Deficiència selectiva d'IgA. Una malaltia del sistema immunitari que es caracteritza per l'absència d'immunoglobulina A (IgA), una proteïna que juga un paper fonamental en la lluita contra infeccions.

Símptomes

Com explica Francesc Casellas Jordá, responsable del comitè de nutrició de la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu (FEAD):

"A la consulta de celiaquia ens venen malalts d'hematologia per anèmia, de ginecologia per problemes de fertilitat, de traumatologia per osteoporosi... Té múltiples manifestacions".

Primers símptomes de la celiaquia

No obstant això, els símptomes més freqüents són:

• Pèrdua de pes.
• Fatiga.
• Nàusees i vòmits.
• Diarrea.
• Dolors abdominals.
• Anèmia.
• Distensió abdominal (sensació d'abdomen inflat).
• Osteoporosi (només en edat adulta).
• Pèrdua de gana.
• Irritabilitat, apatia o tristesa.

Com alerta la Federació d'Associacions de Celíacs d'Espanya (FACE), la celiaquia pot no produir símptomes, encara que sempre hi ha mal al revestiment de l'intestí prim.

Quin és el tractament?

L'únic tractament per a la celiaquia és una dieta sense gluten, molt estricta i de per vida.

És molt important vigilar tot allò que es consumeix, perquè hi ha molts aliments que contenen gluten.

A més, aquesta proteïna també és present en molts additius, substàncies sense valor nutricional que s'agreguen a productes en el procés d'elaboració i/o conservació.

Alguns dels additius aptes per als celíacs són els següents:

• E-100. Comú en mantegues.
• E-101. Es pot trobar en purés ultraprocessats.
• E-140. Present a begudes energètiques.
• E-260. En productes carnis.
• E-202. Normalment, en conserves de peix.
• E-300. En masses de pizza fresques i congelades.

“Cal recomanar al celíac que segueixi la dieta i trenqui definitivament amb el gluten perquè, si no ho fa, aquesta malaltia es perpetuarà i es pot complicar”, ressalta el doctor Casellas.

Celiaquia refractària: Per què és tan perillosa?

D'acord amb l'estudi "Malaltia celiaquia refractària", publicat a la revista Gastroenterologia i Hepatologia, un 5% dels celíacs pateixen aquest tipus de celiaquia. I és una de les formes més greus de la malaltia.

Així ho defineixen els doctors Santiago Vivas i José María Ruiz de Morales, del Servei d'Aparell Digestiu i Immunologia, respectivament, de l'Hospital de León:

"La principal causa de manca de resposta a la dieta sense gluten és la ingestió continuada i generalment inadvertida de gluten. El diagnòstic de malaltia celíaca refractària s'estableix després de l'exclusió d'altres malalties, davant de la persistència de malabsorció i atròfia vellositària".

"La ingesta continuada de gluten, generalment d'una forma inadvertida i regular, és la principal causa de persistència de la clínica", especifiquen els autors de la investigació. Tot i això, també cal descartar els fàrmacs o altres substàncies que continguin gluten.

Per això, encara que inicialment es pot creure que s'ha retirat el consum de gluten de la dieta, hi ha altres causes de no millora dels símptomes:

• Incompliment de la dieta (latent o desconegut).
• Intolerància a altres aliments (lactosa, fructosa).
• Sobrecreixement bacterià.
• Insuficiència pancreàtica.
• Colitis microscòpica o colitis col·làgena.
• Malaltia inflamatòria intestinal.
• Esproveu col·lagen (dipòsit excessiu de col·lagen i que es manifesta amb diarrea persistent amb pèrdua de pes).
• Giardiosi (malaltia diarreica).

Hi ha dos tipus de celiaquia refractària:

• Tipus I. És el tipus menys greu.
• Tipus II. La major part de les vegades requereix, a més de continuar amb una alimentació lliure de gluten, verificada sempre per un especialista, l'administració de medicació com a corticoides. Es fan servir per via intravenosa o oral segons el grau de gravetat clínica, en una dosi d'1 mg/kg de prednisona o prednisolona. També s'han fet servir corticoides d'acció local, com la budesonida, amb eficàcia clínica similar. En el pitjor dels casos es poden desenvolupar altres patologies greus com ara limfoma intestinal.

Com es diagnostica la celiaquia?

• Sospita clínica. Sigui per la presència de símptomes o per antecedents familiars.
• Serologia. Com apunta FACE, "els marcadors serològics són de gran utilitat com a indicadors de la malaltia, ja que ajuden a seleccionar els individus amb més probabilitat de presentar-la. La negativitat d'aquests marcadors no exclou definitivament el diagnòstic".
• Biòpsia. Mitjançant una biòpsia del duodè proximal (part de l'intestí que connecta l'estómac amb el dejuni, una de les parts de l'intestí prim), es confirma el diagnòstic. Aquesta prova es fa abans d'establir una dieta sense gluten.
• Proves genètiques. Són una altra opció. La majoria dels pacients amb celiaquia són positius a HLA-DQ2, dos haplotips (conjunt de gens que s'hereten junts).

El metge especialista en gastroenterologia o digestiu és l'encarregat del seu diagnòstic.