Freguem el suspens en salut i benestar ocular

La tendència és clara: la salut visual dels espanyols es deteriora una mica més cada any. Així ho constata el V Baròmetre de Salut i Benestar Ocular de Miranza que ja fa un lustre que pren la temperatura a la nostra salut oftalmològica. L’evolució de l’índex posa de manifest l’existència d’un patró que es repeteix, consolidant una «epidèmia silenciosa» de símptomes i problemes visuals. Miopia (37%), astigmatisme (36%) i presbícia (31,2%) es consoliden com les principals patologies oculars diagnosticades al nostre país, segons els resultats del V Baròmetre de Salut i Benestar Ocular de Miranza, que s’ha presentat a la seu madrilenya d’IMO Grup Miranza, un dels 40 centres amb què el grup oftalmològic compta a Espanya, Andorra i Portugal.

En paral·lel a aquestes patologies, símptomes com la visió borrosa, sensibilitat a la llum, sequedat ocular i irritació afecten més d’un terç de la població i, no obstant, l’actitud preventiva no avança, en un context de vida digital cada vegada més dominat per l’ús de pantalles, el sedentarisme i la falta de consciència que els símptomes són «alertes» i no simples molèsties amb els quals es conviu resignadament.

Segons les dades de l’enquesta portada a terme entre un miler de persones, malgrat els elevats índexs de problemes oculars, menys de la meitat dels afectats per aquestes o altres patologies diuen haver-se sotmès a tractament medicoquirúrgic, tret del cas del glaucoma (el 62%). En aquest context, la dependència d’ajudes visuals és elevada, ja que el 73% utilitza ulleres de forma habitual o esporàdica i un 17% porta lents de contacte, cosa que incomoda el 34% i 38% dels usuaris, respectivament.

Limitacions en el dia a dia

Llegir al mòbil i pujar i baixar escales són dues de les activitats més freqüents i, alhora, de les considerades més importants i que més dificultats ens generen relacionades amb la visió. Així mateix, gairebé la meitat dels enquestats afirma que la vista afecta la seva capacitat per conduir (46%) i per treballar (43%) i, en menor mesura, per socialitzar (33%) i per fer esport (21%). També és rellevant el 17% que afirma que el seu estat visual afecta les seves ganes de sortir de casa.

El 66% coincideix que la visió ens fa disfrutar més de la vida. En aquest sentit, els problemes oculars afecten el benestar global de la persona, fent que el seu deteriorament provoqui sentiments de pèrdua de control sobre el que fem (24%), inseguretat (22%), dependència d’altres (20%), així com frustració, tristesa o vergonya.

Malgrat tot, i tot i que el 73% afirma que la visió és una cosa que el preocupa, el 90% opina que cal cuidar-la i el 74% defensa la conveniència de les revisions oftalmològiques anuals, especialment els més grans de 40 anys, la realitat és que cap franja d’edat es revisa la vista anualment.

El paper dels hàbits

La falta de compromís amb la prevenció, es tradueix també en la poca importància que s’atorga als hàbits en relació amb la salut i el benestar ocular, ja que menys de la meitat (41%) creu que els seus hàbits afecten la seva vista.

Si bé la major part (64%) opina que existeix un condicionant genètic en els problemes de visió i més de la meitat que hi ha altres factors que poden influir-hi, com la contaminació (58%), són molts menys els que creuen que hàbits modificables, com el tabac i l’alcohol (36%), l’alimentació (34%) i l’exercici (18%) poden afectar la salut ocular. En canvi, sí que s’atorga una mica més de pes a les hores de son (51%), un factor que pot no resultar fàcil de modificar.

Les preocupacions i l’estrès, per la seva banda, també afecten l’estat dels nostres ulls. Segons l’estudi de Miranza, aquells que reconeixen patir nivells d’estrès alts (52%) valoren la seva salut ocular 10 punts per sota de que els que diuen patir menys estrès (71%, davant el 81%). El mateix passa amb el 36% que afirma no dormir suficient (70% està d’acord amb el seu estat ocular, davant el 79% dels que descansen bé), i amb els que es declaren sedentaris, un 71% dels quals estan mitjanament satisfets amb la seva salut visual, davant el 82% dels que porten una vida activa.

Un altre dels frens per avançar en la cura dels nostres ulls i millorar una nota que, un any més, tot just supera el 5, pot respondre al fet que menys de la meitat dels enquestats creguin que la pèrdua de visió és evitable o modificable. Aquesta creença pot influir negativament tant a l’hora de modificar hàbits, com a la d’acudir als especialistes de forma puntual i/o de sotmetre’s als tractaments indicats.

L’ull sec, assignatura pendent, que va en augment

Quant als tractaments, més del 80% dels pacients de cirurgia reactiva i de cataracta estan satisfets amb els resultats del tractament, mentre que només la meitat de les persones tractades d’ull sec manifesten satisfacció amb els resultats.

Aquesta dada crida l’atenció, ja que, precisament, la sequedat ocular és un símptoma cada vegada més estès (segons aquesta enquesta afecta un 27% de la població) i ja està impactant joves i adolescents, quan, fa uns quants anys es tractava d’una síndrome que afectava només persones adultes. La dependència de pantalles ha disparat aquest problema ocular, un dels símptomes del qual pot ser –per paradoxal que sembli– el llagrimeig, una de les molèsties oculars que es viu amb més incomoditat, segons l’enquesta. Per això, el desenvolupament d’unitats especialitzades en el tractament avançat de l’ull sec, amb experts i alta dotació tecnològica, que ofereixin tècniques contrastades i eficaces, és fonamental per millorar el grau de satisfacció i la qualitat de vida dels que el pateixen.

Els 40 anys marquen la diferència

Analitzant i ponderant els resultats de l’enquesta, l’índex de benestar ocular d’aquesta cinquena onada del Baròmetre és de 5.23 sobre 10, un any més, un aprovat just, que es converteix en un suspens si posem la lupa en els grups d’edat de 41 a 64 anys (4.86) i en els més grans de 65 (4.84). Com en onades anteriors, els joves continuen valorant la seva salut ocular millor que els altres grups d’edat: entre els 26 i els 40 anys, més del 50% creu que la seva salut ocular és bona o excel·lent, mentre que el percentatge no arriba al 30% en els altres dos grups d’edat analitzats (dels 41 als 64 i els més grans de 65), sent l’edat de tall els 40 anys, amb l’aparició de la presbícia o vista cansada i l’inici incipient d’altres complicacions oculars que empitjoren amb l’edat (DMAE, glaucoma, etc.).

Fent la mitjana, només el 37% creu que la seva salut ocular és bona o excel·lent (davant el 61% si parlem d’estat de salut general).

IMO Grupo Miranza Manresa (www.imo.cat)

C/ Carrascó i Formiguera, 33