Els ‘therians’, en perill: els gossos comencen a atacar al carrer aquells que se senten animals
Alguns experts consideren que forçar les interaccions entre les persones que se senten animals i els mateixos animals es podria considerar maltractament

Imatge d'un 'therian' durant una trobada a Buenos Aires / Goundo Sakho
Goundo Sakho
El debat sobre els ‘therian’ ha guanyat força en els darrers dies a causa de les macroquedades que s’han produït en ciutats com Madrid, Pamplona, Barcelona o Resistencia (Argentina), on van sorgir les primeres trobades de l’any. En molts vídeos es poden apreciar grans concentracions de persones preparades per gravar qualsevol succés o aparició.
Tot i que el terme ‘therian’ descriu una forma d’identificació i no necessàriament un tipus d’actuació pública, aquestes imatges s’han convertit en un nou element de viralització. Les plataformes digitals han facilitat la difusió d’escenes d’alt impacte, com ara les aparicions de persones disfressades i, fins i tot, atacs a altres persones i als seus animals de companyia.
Els ‘therian’ contra l’instint animal
Un dels vídeos més compartits a les xarxes socials és el d’una persona amb màscara que s’apropa a un gos, s’inclina i emet un so animal. El gos reacciona de manera agressiva i la persona s’allunya sense que ningú més intervingui. En un altre, també hi apareix un jove ‘therian’ que udola a un gos i és atacat per aquest.
L’escena es repeteix en múltiples vídeos: conductes humanes atípiques, reaccions animals violentes, etiquetes virals i reaccions socials immediates.
Aquest tipus d’entreteniment pot suposar un risc per als animals, ja que, segons els experts, els gossos reaccionen instintivament davant estímuls inusuals, com pot ser l’aparició d’una persona amb atributs excessivament semblants als d’un animal.
Forçar aquest tipus d’interaccions sense entendre el llenguatge corporal dels animals pot generar estrès en una mascota, cosa que podria considerar-se una forma de maltractament animal.
La viralitat dels ‘therian’
L’etiqueta #therianthropy gairebé arriba, a tres dies que acabi febrer, a les 530.000 publicacions a TikTok. La majoria d’aquestes són vídeos amb subtítols humorístics, ‘hashtags’ com #diver o #memes, i àudios superposats. Tots aquests elements no només han permès crear escenes exagerades i cridaneres, sinó també generar opinions dividides: alguns ho veuen com una forma d’expressió i d’altres, més aviat, com un problema.
Entre aquests darrers hi ha Helena Fernández, coneguda a TikTok com ‘Mami de tres’. La ‘influencer’ no ha dubtat a expressar el seu rebuig davant la idea que el seu fill pugui ser un ‘therian’: “El meu fill de 12 anys diu que és un ‘therian’. Diu que s’identifica amb un pastor belga. Si el meu fill em digués això, li compraria un matalàs d’un metre noranta, dos bols gegants i el posaria al pati perquè dormís al pati. Que dormi una nit al pati, mengi pinso un dia i begui aigua a la intempèrie. Ja veuràs quant de temps li dura això de ser un pastor belga”.
Els comentaris no s’han fet esperar i alguns usuaris han mostrat el seu suport a la ‘influencer’: “Més mares com tu”, “Fot-li una puntada” o “Els ‘therian’ són la prova de per què els nens s’han de corregir a temps amb una bufetada” en són alguns exemples. Tanmateix, hi ha experts que assenyalen que aquest tipus de comentaris i aquesta visibilitat mediàtica podrien utilitzar-se com una estratègia política conservadora contra la diversitat d’identitats.
- Els iranians creuen en la guerra perquè la fi del règim els donarà una millor vida
- La guerra de l’Iran eleva la llista de països de l’Orient Pròxim i del món àrab al quals Exteriors recomana no viatjar
- El xef Nandu Jubany dissenya el nou menú a bord del vol directe Barcelona-Singapur de Singapore Airlines
- Els Bombers treballen en el rescat de dues persones al Pedraforca
- Mor una persona en un accident laboral a Sant Fruitós de Bages
- Quim Arenas, cap de parc: 'Amb pena, però pleguem del parc de Puigcerdà perquè volem
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- Executen el desnonament d’una família de Manresa amb dos menors i el pare ingressat