Manuela del Caño, neurocientífica: “El reggaeton i la música electrònica activen més zones del cervell que una sonata de Johann Sebastian Bach”

Música clàssica, folklòrica, electrònica i reggaeton. Quatre estils, quatre gèneres molt diferents sotmesos a estudi per un equip de neurocientífics amb un únic objectiu: intentar demostrar els beneficis de la música i, de passada, trobar el gènere que activa més zones del cervell. El resultat, imprevisible, ha generat expectació: el reggaeton, malgrat els prejudicis, activa més zones que una sonata de Bach. El segueix la música electrònica.

“Sabíem que el cervell s’activa pràcticament del tot amb la música”, explica Manuela del Caño, doctora en Neurociències i directora del Grup d’Innovació Docent de la Universitat de Burgos SINAPSICA, que va formar part de l’anàlisi, “però ens hem centrat en les regions més relacionades amb l’audició i el moviment”. L’experta destaca la importància de la troballa. No és pas menor.

“El més interessant és que cada tipus de música estimula zones diferents”, explica. Dins de les àrees vinculades al moviment que es van observar, l’estudi va posar el focus en una regió molt concreta: els ganglis basals, estretament relacionats amb la malaltia de Parkinson. “És, diguem-ne, on es comença a observar un dany. Està molt relacionada amb el control dels moviments, els tremolors; tot això és provocat per fallades en aquesta regió”.

Dels quatre estils, el reggaeton, amb diferència, va ser la música que més va activar aquesta part. “Tenir una música que estimuli específicament aquestes regions podria ser interessant de cara a teràpies de moviment o per intentar fomentar una millor estimulació que podria frenar la degeneració d’algunes malalties”. L’estudi, per tant, posa de manifest la idea clau que cada tipus de música té un efecte molt concret sobre el cervell que pot aprofitar-se per millorar patologies importants.

Les dades, publicades per la revista Neuroscience, provenen de l’anàlisi de 28 persones sense formació musical sotmeses a ressonància magnètica, en un treball liderat pel neurocientífic Jesús Martín-Fernández. “La neurociència a vegades ens confirma coses i altres vegades ens fa replantejar idees preconcebudes”, afirma Manuela del Caño. “I en aquest cas, el reggaeton, una música més constant i previsible, estimulava molt més aquestes àrees relacionades amb el moviment. El seguia la música electrònica”.

Música que cura

No és la primera vegada que es parla de l’efecte “curatiu” de la música. Els científics indiquen que redueix l’estrès i la pressió arterial, millora la memòria i augmenta la creativitat i el benestar emocional. Del Caño ho confirma.

L’explicació es troba en la seva connexió directa amb les emocions. “La música té un canal directe des de l’oïda fins a l’amígdala, molt relacionada amb les emocions més intenses, les més profundes, que solem anomenar primitives: la passió, l’amor, la por, el terror, l’alegria... És un estímul que impacta directament en l’estat d’ànim”, explica. I afegeix: “Si no és amb música, no tenim cap altra manera d’arribar a aquestes regions, més enllà d’introductors químics. El meravellós és que la música ho fa sense efectes secundaris, activant neurotransmissors com la dopamina o el cortisol, que regulen el nostre estat anímic”.

Rellevant per a l’Alzheimer

La música connecta, activa... o desconnecta, relaxa; segons les necessitats. I, a més, és memòria. Té un paper rellevant en malalties com l’Alzheimer. “Hi ha persones completament desconnectades que, en escoltar una cançó de la seva infància, reaccionen, recorden i fins i tot canten. La relació entre música i memòria és molt intensa”, assenyala Del Caño. No és casualitat: els aprenentatges lligats a la música es fixen millor i duren més en el temps, fins i tot quan altres funcions cognitives es deterioren.

“A vegades et preguntes: com puc recordar la lletra d’aquesta cançó si soc incapaç de recordar què vaig fer ahir? Les coses que aprenem de petits amb musiquetes, com les taules de multiplicar, no s’obliden mai perquè contenen memòria musical i resisteixen molt més. La memòria musical té, diguem-ne, un reforç molt especial, de manera que quan el cervell està morint i les neurones es desconnecten per aquestes malalties de les quals encara no sabem la causa, el que veiem és que les regions que controlen o contenen la memòria musical resisteixen molt més”.

Més intel·ligents

A més, la música, per si mateixa, pot modificar el cervell. Hi ha dades. Els estudis mostren que els músics professionals presenten connexions neuronals més fortes, cosa que reflecteix una major plasticitat cerebral. “No naixem amb el cervell que ja tenim. Durant la nostra vida el podem transformar, el podem canviar i la música té un efecte enorme en això. És una gran potenciadora del desenvolupament cognitiu”, apunta Del Caño, que a més de científica és cantant lírica.

Ens pot fer més intel·ligents? Segons explica, sí: en els músics s’ha observat que el cos callós —l’estructura que connecta tots dos hemisferis— és més gran, cosa que implica més connexions neuronals i s’associa amb un major desenvolupament cognitiu.

Investigadora, cantant i docent. Manuela del Caño fa anys que analitza l’impacte de la música en el cervell. Aquesta simbiosi la va viure des de petita. “El meu pare era violinista, tocava a la simfònica de Madrid, i la meva mare era química, professora a la universitat”. Ella ha portat tots dos rols en paral·lel. “Hi va haver un temps en què em vaig dedicar més a la música i vaig tenir la meva pròpia escola i ensenyava música a nens petits. Després he aconseguit unir-ho i barrejar la part de la neurociència amb la de la música i convertir-ho en una sola cosa”. Després d’anys d’estudi, afirma que la música impacta, en qualsevol de les seves formes.

Insta a incorporar-la al dia a dia, igual que l’esport, beure dos litres d’aigua al dia o mantenir una bona alimentació. “N’hi ha prou amb uns minuts per cantar, perquè tots tenim veu, o portar el ritme amb les mans, picant de mans o amb culleres. Té efectes increïbles i molt beneficiosos per al cervell i està a l’abast de tothom”. L’experta deixa un últim apunt: enderrocar el “jo no puc”. “Existeix la idea que la música és cosa d’uns pocs, però tots podem i hem de fer-ne”.

El projecte pioner que impulsa el desenvolupament cerebral dels infants a través de la música

La trajectòria de Manuela del Caño, doctora en Neurociències, és llarga. Va començar investigant el cervell de les mosques, va passar als ratolins i després als cultius neuronals humans. Avui lidera, juntament amb la Fundación Querer, un projecte pioner que analitza com l’entrenament musical pot transformar el cervell de nens amb trastorns del llenguatge.

L’estudi s’ha desenvolupat en un centre d’educació especial de Madrid de la fundació, El cole de Celia y Pepe, amb menors amb problemes de neurodesenvolupament i de llenguatge. Durant vuit mesos van incorporar classes de música a la seva rutina. “Abans no distingien un fragment d’un text parlat al revés d’un altre de normal. Escoltaven alguna cosa, però no sabien si tenia sentit o no. Després de només vuit mesos de música, sí que en són capaços”, explica sobre aquest estudi que estan a punt de publicar. Les proves de ressonància van mostrar, a més, una major connectivitat en àrees concretes del cervell. “Els canvis en només vuit mesos són molt significatius”.

La seva lluita ara és ampliar el projecte i que tots els infants hi tinguin accés. “Volem arribar a més nens i crear una metodologia accessible perquè es pugui aplicar a qualsevol escola”.