La flequera de 84 anys que treballa 20 hores al dia al negoci familiar i que s'ha fet viral: «Si un dia no fes res, simplement em consumiria»

Fa 55 anys que la Yuriko-baachan dedica més de 12 hores al dia a la Yaoki, una fleca on sembla que el temps s'hagi aturat. Ella i el seu fill han aconseguit convertir-la en tot un referent de Fukuoka. Situada en un carreró de Hakozaki, un districte històric de la ciutat conegut per acollir un dels tres principals santuaris sintoistes del Japó, l'establiment ha resistit la inflació gràcies als seus preus baixos i a l'amabilitat amb què tracta la clientela, fet que li ha valgut l'estima del barri.

Entrar-hi és com viatjar als anys 70, quan va obrir les portes. Ofereix una beguda gratuïta als clients tan bon punt entren i manté l'aposta per les receptes tradicionals. «Des de l'època del meu marit, sempre hem fet servir bons ingredients, però hem mantingut els preus baixos», explica al canal de YouTube Japanese Food Craftsman. «Aquests 55 anys han passat en un obrir i tancar d'ulls», reconeix.

La Yuriko, que ara llueix una esquena notablement encorbada, ha dedicat tota la vida al negoci i continua treballant amb la mateixa passió que el seu fill. «Em llevo abans de mitjanit. Poso el telèfon a carregar. Quan arriba l'hora de prendre la medicació per a la pressió arterial, me la prenc; després em banyo i vaig al gimnàs. Sóc una persona de la vella escola», assegura.

La fleca obre des de les cinc de la matinada fins a les set del vespre. Hi elaboren 25 varietats de pa —entre les quals hi ha el de mongetes vermelles o el de curri— i també preparen dolços i hamburgueses. «Treballo unes 20 hores al dia», afirma. Durant molts anys, els dolors a les extremitats li han permès dormir ben poc. «Abans, quan dormia, se m'adormien les mans i em feien mal. El dolor em despertava. Ara ja no em passa, o almenys no tant. Potser és una bona cosa. Faig servir molta crema i menjo molts ous», explica.

«Faig tot el possible per mantenir la fleca. Utilitzo els millors ingredients per a la farina. Ho faig tot aquí mateix. No necessito llogar un altre local. Vull continuar esforçant-me i treballant de valent», afirma. Els seus nets no estan interessats a continuar amb el negoci, «així que penso seguir al peu del canó mentre la salut m'ho permeti».

Deixar de treballar no entra en els seus plans. Vol mantenir-se activa mentre el cos li ho permeti. «És millor no parar. Si em quedés aquí, anant a poc a poc, i un dia no fes res, simplement em consumiria. En canvi, si treballo, el dia passa volant.»