Les dietes hiperproteiques: necessitat real o moda alimentària?

Batuts, iogurts o snacks enriquits amb proteïnes. Els lineals dels supermercats cada vegada estan més plens d’aquest tipus de producte, que han situat aquest nutrient al centre de moltes dietes actuals. Però, realment en necessitem tanta quantitat? La dietista-nutricionista de la Clínica Sant Josep, Glòria Conangla, ho té clar: «En la majoria dels casos, la població sana ja cobreix les necessitats de proteïna amb l’alimentació habitual».

L’interès creixent per les proteïnes respon, en part, a un focus més gran en l’activitat física i la cura del cos. «Quan es fa exercici de força intens, les proteïnes ajuden a mantenir la massa muscular», explica Conangla. A això s’hi suma l’oferta creixent de la indústria alimentària, que ha sabut aprofitar aquesta tendència per multiplicar els productes hiperproteics i fer-los més accessibles al consumidor.

Què és una dieta hiperproteica?

Però què entenem exactament per una dieta hiperproteica? Segons la nutricionista, una dieta equilibrada aporta entre un 15% i un 20% de proteïnes. Quan superem aquestes xifres, ja es pot considerar hiperproteica. «És difícil arribar-hi sense una planificació específica, perquè caldria incorporar proteïna a tots els àpats i augmentar-ne considerablement la quantitat», apunta.

En aquest sentit, Conangla insisteix que no es tracta d’una necessitat generalitzada: «És més una moda alimentària que una necessitat real en població sana». De fet, una persona adulta amb pes normal pot calcular fàcilment les seves necessitats: aproximadament un gram de proteïna al dia per quilo de pes corporal. Aquest càlcul senzill permet tenir una orientació clara sense necessitat de recórrer a productes específics.

«És més una moda alimentària que una necessitat real en població sana»

Glòria Conangla

— Dietista-nutricionista de la Clínica Sant Josep

Hi ha, però, excepcions. Persones que practiquen activitat física molt intensa o bé pacients hospitalitzats o en processos de recuperació poden requerir una ingesta superior. També en casos de manca de gana o dificultats per alimentar-se, els productes enriquits poden ser útils. «Cal valorar cada cas de manera individual», subratlla.

Equilibri per evitar excessos

Pel que fa als riscos, un excés de proteïna no sol ser perjudicial en persones sanes, però pot desplaçar altres nutrients essencials. «Si prioritzem massa la proteïna, podem acabar menjant menys verdura o hidrats de carboni, i això pot generar mancances nutricionals», alerta. A més, si l’augment prové sobretot de proteïna animal, pot implicar un excés de greixos saturats, amb possibles conseqüències per a la salut cardiovascular.

Per això, la clau està en l’equilibri. Una alimentació variada, amb presència de proteïna als àpats principals, sigui d’origen animal o vegetal, acostuma a ser suficient per cobrir les necessitats diàries. Incorporar llegums, ous, peix o carns magres de manera regular permet mantenir una dieta saludable sense excessos. «Si segueixes una dieta mediterrània saludable, ja estàs cobrint les necessitats», afirma Conangla.

Així doncs, abans de recórrer a suplements o productes hiperproteics, cal revisar què mengem i, si cal, consultar amb un professional. «No són productes dolents, però sovint no són necessaris i, a més, són més cars que els que no estan enriquits. El més important és saber què necessita realment el teu cos», conclou.